La perillosa seqüela del covid: augmenten les famílies que desconfien de vacunar els fills

BarcelonaLa percepció sobre la importància de vacunar els infants contra malalties prevenibles com el xarampió o la diftèria ha baixat clarament en bona part del món. I Espanya no és una excepció, malgrat que és un país on tradicionalment s'assoleixen uns nivells massius de confiança en les vacunes. En el seu informe Estat mundial de la infància 2023, Unicef alerta que, a l'Estat, el nombre de famílies que troben imprescindible immunitzar els fills ha caigut 8 punts percentuals: si el 2019, abans de l'arribada del coronavirus, el 96,5% confiaven en l'ús generalitzat d'aquesta estratègia preventiva, actualment la xifra ha reculat fins al 88,6%.

Fa temps que la reticència ha anat escalant en diversos punts del món, sobretot en països occidentals –a Nova York es va detectar rastres de pòlio en aigües residuals en comtats amb unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%–, però les autoritats sanitàries espanyoles han pogut treure pit d'haver mantingut unes cobertures elevades. Amb tot, la pandèmia ha suposat un punt d'inflexió doblement negatiu: ha acabat convencent molts dels escèptics i ha reforçat aquells que es consideren antivacunes. Encara que suposen una part reduïda de la població, Unicef assegura que si es confirma aquesta tendència, aquestes dades representen un preocupant senyal d'alarma.

Arreu del món, uns 67 milions d'infants han tingut dificultats per vacunar-se (parcialment o completament) entre el 2019 i 2021, i 48 milions directament no ho han fet. En paraules d'Unicef, es tracta del retrocés més gran en la taxa d'immunització infantil dels últims 30 anys, tenint en compte les dades de 112 països. "En cas que la vacunació sistemàtica es converteixi en una altra víctima de la pandèmia, la pròxima onada de morts respondrà a un augment de nens i nenes desprotegits del xarampió, la diftèria i altres malalties prevenibles", afirma el director executiu d'Unicef Espanya, José María Vera.

El Fons de les Nacions Unides per a la Infància ha avisat aquest dijous que els infants nascuts just abans o durant la pandèmia han tingut dificultats per rebre les vacunes a l'edat que els pertocaria, o directament no s'estan vacunant tot i que els tocaria. Per això, el programa demana implementar mesures urgents que permetin posar-se al dia amb les dosis perdudes i evitar brots de malalties mortals que són prevenibles amb la vacunació sistemàtica; és a dir, les programades per a cada franja d'edat.

Entre les vacunes recomanades, hi ha la de la poliomielitis; la diftèria, el tètanus i la tos ferina; la triple vírica (contra el xarampió, la rubèola i les galteres); la de l'hepatitis B i la de la malaltia meningocòccica. De moment, però, la falta de vacunació en infants, provocada pel covid i per l'escepticisme de les famílies, ja ha comportat conseqüències. En l'últim any, s'han duplicat els casos de xarampió i els infants afectats per la poliomielitis, que causa feblesa muscular i paràlisi, han augmentat un 16%, segons l'informe presentat aquest dijous.

Més escepticisme entre menors de 35 i dones

Entre les causes que esgrimeix Unicef per explicar aquesta interrupció en la immunització infantil destaca l'enorme pressió i manca estructural de professionals que pateixen els sistemes sanitaris, les mesures de confinament i el desviament de recursos cap a la immunització contra una única malaltia, el covid. "Malgrat que el desenvolupament de les vacunes anticovid ha estat una fita històrica sense precedents que ha permès salvar incomptables vides, les conseqüències de la pandèmia han provocat la major caiguda en les últimes dècades, tant de les taxes de vacunació infantil com en la confiança de la societat en la immunització", insisteix Vera.

Unicef ha recopilat les dades de percepció del valor de les vacunes infantils en 55 països del món, i si bé el 80% dels enquestats van manifestar que "les vacunes són importants per a la infància", només tres països han mantingut o fins i tot augmentat el nivell de confiança en elles un cop va esclatar la pandèmia. En concret, només la Xina (95%), l'Índia (98%) i Mèxic (93%). A l'altre extrem, amb més pèrdua de confiança, hi ha Papua Nova Guinea (46%), Corea del Sud (48%) i el Japó (54%).

"En molts països, els menors de 35 anys i les dones van ser els que van manifestar menys confiança en les vacunes infantils amb l'arribada de la pandèmia", planteja l'informe. En el cas d'Espanya, la caiguda també va ser lleugerament superior entre les dones (8% respecte al 7% en homes).