Estudien la pell dels fetus per curar ferides sense deixar marques i regenerar els cabells
El primer atles sobre l'òrgan més gran dels humans descriu la seva formació i el rol que hi tenen les cèl·lules immunitàries
BarcelonaAbans de néixer, a l'úter de la mare, la nostra pell ja està poblada de cèl·lules immunitàries que apareixen de manera innata i que, davant de qualsevol ferida, tenen la capacitat de cicatritzar sense deixar cap marca. Fins ara es desconeixia si aquestes cèl·lules tenien únicament la funció de protegir-nos, com un element més del sistema immunitari, o si participaven en altres funcions relacionades amb el nostre desenvolupament biològic. Ara investigadors britànics de l'Institut Wellcome Sanger i la Universitat de Newcastle han elaborat un atles de la pell humana prenatal (entre les 7 i les 17 setmanes després de la concepció) i han observat com aquestes cèl·lules immunitàries interaccionen amb d'altres de no immunitàries en diferents processos essencials. En concret, estan implicades en la formació de fol·licles pilosos, que és la part de la pell que permet el creixement dels cabells, la cicatrització de ferides i també la formació de vasos sanguinis de la pell, un fenomen que es coneix com a angiogènesi cutània.
La pell és l'òrgan del cos humà més gran i les conclusions d'aquest estudi, que publica la revista Nature, podrien obrir la porta a identificar noves aplicacions destacades en el tractament de cicatrius, cremades i malalties congènites a la pell. Per exemple, la malaltia de la pell de papallona. Aquesta patologia minoritària (la presenten un miler de persones a Espanya) fa que la pell i les mucoses siguin extremadament fràgils i que, sovint de manera espontània, però també per la fricció de la roba o del moviment, apareguin ferides de difícil cicatrització.
Les cèl·lules immunitàries apareixen a la pell a partir del sisè dia de gestació i els autors de l'estudi han demostrat que són actors "clau" del desenvolupament humà. Fins ara hi havia poca informació precisa sobre la composició cel·lular de la pell prenatal humana al llarg dels períodes de desenvolupament i sobre la interacció d'aquestes cèl·lules. Aquest estudi forma part del projecte Atles Cel·lular Humà (HCA, per les sigles en anglès), que està fent mapes de tots els tipus cel·lulars del cos humà per aprofundir en el coneixement de la salut i de les malalties.
"Recepta molecular"
Segons els autors, el treball aporta una “recepta molecular” de com es construeix la pell humana i com es formen els fol·licles pilosos. "El nostre atles prenatal de la pell humana representa un valuós recurs per explorar els gens que causen trastorns congènits dels cabells i la pell i és de lliure accés per a futures investigacions", destaquen els investigadors en l'estudi. Consideren que les conclusions poden facilitar més recerques que abordin les interaccions d'aquestes cèl·lules amb la microbiota i l'origen de malalties congènites de la pell. També creuen que es pot vincular amb aplicacions terapèutiques, com ara millorar les tècniques de regeneració dels cabells en persones amb alopècia i de trasplantament de pell per a persones que han patit cremades greus.
Per arribar a aquestes conclusions, els autors de l'estudi van fer servir mostres de teixit cutani prenatal i, amb tècniques genòmiques avançades, van analitzar cèl·lules individuals i els canvis cel·lulars que regulen el desenvolupament de la pell i els fol·licles pilosos. Després van fabricar un model organoide de pell en un laboratori, que tenia cabells gràcies a cèl·lules mare adultes, i van comparar-ho amb la pell prenatal.
Tot i que compartien diverses característiques, els vasos sanguinis de l'organoide no es formaven de la mateixa manera i els autors hi van afegir macròfags, que són un tipus de cèl·lula immunitària. Va ser aleshores quan van veure que aquestes cèl·lules ajudaven a la formació de venes de la pell. En aquest sentit, els investigadors suggereixen que els macròfags no només protegeixen la pell, sinó que participen en el seu desenvolupament, també, cicatritzant ferides.