De les peces de Lego a una patent a Sant Joan de Déu
L'hospital assessora un jove que als 14 anys va començar a desenvolupar un teclat per ajudar el seu germà malalt a comunicar-se
BarcelonaDe les peces del Lego a ser un projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues hi van vuit anys i “molta feina”. El 2013 Ricard Casanovas tenia 14 anys i era un dels cinc membres de The Santperencs, un grup de robòtica de preadolescents fanàtics del famós joc de les peces de colors que, impactats per la degeneració que patia el Martí, de set anys i malalt d’un càncer estrany, el DIPG, van començar a rumiar com fer que el germà petit dels Casanovas pogués salvar les complicacions que tenia a l’hora de comunicar-se.
Malauradament, el nen va morir abans que ho tinguessin muntat, però la colla no es va desanimar i va continuar amb la feina de desenvolupament i de millora per si d’altres criatures amb discapacitat se’n podien beneficiar. Quan el grup de robòtica ja s’havia desfet, Casanovas va fer del teclat i els seus usos el seu treball de recerca a segon de batxillerat. Li va suposar una nota de 10 i que l’hospital infantil de referència s’hi fixés i apostés per acompanyar-lo en l'aventura.
El projecte –batejat com a Click, pel soroll que fan les peces– és un “senzill” teclat adaptat amb què aquestes criatures que tenen problemes d’oïda, parla o de mobilitat poden tenir una comunicació “bàsica per fer-se entendre en el dia a dia”, explica Casanovas, que ara ja té 20 anys i estudia un grau mixt d’enginyeria industrial i economia de la UPC i la UPF. L’aparell està format per 10 tecles de colors diferents que quan es premen corresponen a unes altres tantes targetes del mateix color que apareixen en la pantalla i que s’associen a accions simples: menjar, beure, emocions o gustos. “O si li pica l’esquena”, afegeix el jove inventor, que destaca que és un instrument “intuïtiu”.
“Cada icona està en una posició de la pantalla i li correspon un color que està al mateix lloc que el teclat”, explica, destacant que “els colors sempre són els mateixos i les icones també”, així que després de "quatre o cinc vegades" de fer-ho servir ja se sap com funciona. El sistema ofereix la possibilitat d'incorporar els menús d'opcions en diversos idiomes.
Comercialització en un any
Aquesta senzillesa i el fet que sigui barat de construir són en bona part responsables que el teclat tingui molt potencial per tal que en “un any o un any i mig” una empresa decideixi comercialitzar-lo, sosté Jaume Pérez, director de la Unitat d’Innovació de l’Hospital Sant Joan de Déu, que està orientant Casanovas per desenvolupar el prototip, trobar finançament i una sortida al mercat. El centre va creure des del principi que l’aparell pot ser útil per a les criatures i també per a adults que perden capacitats per accidents cerebrals, pèrdua de mobilitat o discapacitats sensorials.
Amb el temps, les tecles de plàstic del Lego s’han substituït per unes altres fetes amb impressores 3D i s'hi han introduït altres peces més resistents. “El projecte està molt avançat i ja gairebé només queda provar-ho en criatures”, explica Pérez, que destaca les dificultats que hi ha perquè les empreses inverteixin en desenvolupar medicaments i aparells adaptats a les necessitats dels pacients pediàtrics.
Participació d'escoles
La Unitat d’Innovació ja ha complert 12 anys i en aquest temps ha analitzat un centenar de projectes, dels quals 35 han obtingut patent i 14 són ja llicències comercials per a tractaments o aparells per al càncer, l’obesitat o una aplicació per a la rehabilitació logopèdica, per citar-ne només tres. La collita d’invents prové de tres vies diferents: del personal de l’hospital, de l’exterior i de peticions d'empreses emergents per millorar els seus productes ja existents.
En aquest sentit, Pérez explica que el centre visita regularment escoles i instituts per promocionar la investigació científica i que d’aquí surten bones idees, com també de les visites que s’organitzen dins del mateix hospital. Alumnes de quart d’ESO de l’escola Thau van idear una màscara d'oxigen més amable per a les criatures ingressades al centre després de comprovar la por i els plors que provocaven les que s'usaven de manera ordinària.
D'aquesta col·laboració estudiants-centre sorgeix, però, un petit problema. ¿A qui pertany la propietat intel·lectual de l'aparell en qüestió, a l'escola o als alumnes? Pérez respon que l'hospital treballa en un formulari perquè no hi hagi equívocs respecte a nom de qui anirà l'invent si arriba a ser comercialitzat.
