BarcelonaBrandon Gray, psicòleg de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), explica per què responem diferent davant les mateixes situacions d'estrès.
Per què algunes persones reaccionen millor que unes altres a l'estrès?
— Hi ha factors externs que ho fan més fàcil o més complex. L'estatus socioeconòmic, els recursos per a la vida diària bàsica o la facilitat per dormir hi influeixen. Algú que té més recursos hauria de ser capaç de fer front a l'estrès d'una manera més natural que els que en tenen menys. Però això no vol dir que es recuperin completament sols o que no necessitin suport.
La biologia juga un paper en aquesta gestió?
— Hi ha persones més capaces de fer front a l'estrès de manera innata perquè són emocionalment més estables. Unes altres són més neuròtiques i propenses a ser negatives i l'estrès els afecta més. Per respondre-hi, anem adquirint habilitats al llarg de la vida, estratègies que aprenem dels pares, observant els altres o a partir d'experiències. I no sempre són bones, com la meditació i l'exercici físic, sinó que ens posen en risc, com el consum d'alcohol i de drogues.
L'estrès pot causar problemes de salut mental?
— No afecta la majoria de les persones, però com més situacions estressants es visquin més risc hi haurà.
Què és millor: anar al metge o parlar amb amics i familiars?
— Depèn. Algunes persones poden voler anar a teràpia o rebre un medicament i unes altres només necessiten un descans del factor estressant, que sovint és la feina; reduir la càrrega de feina o rebre el suport d'altres companys. Amb tot, les coses que desencadenen l'estrès sovint no les podem resoldre nosaltres mateixos perquè implicaria alterar estils, models i ritmes laborals, socials i econòmics, que queden fora del nostre control. I, sens dubte, abans de parlar de tractaments de l'estrès cal revertir les desigualtats que el motiven: la pobresa, la falta d'habitatge, l'atur o el ritme laboral. Són objectius desafiants, però acceptats per tots els membres de l'ONU.
Podem saber a quantes persones els resulta perjudicial l'estrès?
— No és senzill. Hi ha escales que serveixen per mesurar l'experiència del nivell d'estrès percebut. És a dir, com em sento d'estressat. Funcionen igual que les que mesuren el nivell d'ansietat o de depressió, a còpia de preguntes que la persona ha de respondre o puntuar. Des de l'esclat de la pandèmia se n'han fet diverses per mesurar l'impacte d'haver patit covid, haver estat confinats o haver treballat en entorns que ho han passat pitjor, com centres sanitaris, però realment han mesurat els símptomes de salut mental, no els nivells d'estrès. Se sap més sobre l'ansietat o la depressió que no sobre l'estrès, perquè sembla que actua només com a element que condueix els problemes.
Què recomana l'OMS per gestionar l'estrès?
— Tenim moltes recomanacions per als llocs de treball o les escoles. La cosa més bàsica és que la gent ha de ser conscient de la seva pròpia salut mental, fer coses senzilles com portar una alimentació equilibrada i dormir prou, i estar disposada a demanar ajuda si cal. Al mateix temps, cal que els governs garanteixin els serveis especialitzats quan sigui necessari i fer més coses per prevenir les condicions de salut mental. Això implica reduir la pobresa o millorar les condicions laborals que s'exigeixen a les organitzacions.