El pacient de Düsseldorf, el tercer curat del VIH al món amb un trasplantament

BarcelonaLi diuen pacient de Düsseldorf en honor de l'equip de metges de la ciutat alemanya que li ha salvat la vida. Té 53 anys i un bon estat de salut. Fa només una setmana celebrava el desè aniversari del trasplantament de cèl·lules mare que ho va canviar tot. Quinze anys enrere, aquest home (no se sap res de la seva identitat) s'enfrontava a un doble diagnòstic greu: li van detectar la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) i, sis mesos després, una leucèmia. La prioritat era tractar-li el càncer, però el precedent del pacient de Berlín, un home que patia les mateixes malalties i el primer que havia aconseguit curar-se de les dues patologies amb un únic trasplantament de cèl·lules mare, li va donar esperança. ¿Podia superar la leucèmia i, alhora, fer fora definitivament el virus del seu cos? Els seus metges hi confiaven i l'evidència diu que sí, que aquella gesta que semblava anecdòtica podia repetir-se. I, avui, el pacient de Düsseldorf s'ha convertit en el tercer cas de curació total del VIH al món. Segons un estudi amb participació catalana publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine, no hi ha rastre del virus al seu cos, malgrat que fa quatre anys que va deixar de prendre el tractament antiretroviral que mantenia a ratlla la infecció.

Tot i que mèdicament sempre s'evita parlar de curació, el consorci IciStem, coordinat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el University Medical Center d’Utrecht (Països Baixos), ha presentat aquest dilluns el tercer cas de remissió definitiva del VIH del món. Com en el cas dels altres dos homes curats (els pacients de Berlín i de Londres), el pacient de Düsseldorf va rebre el tractament antiretroviral per controlar la infecció i reduir la quantitat de virus fins a nivells indetectables a la sang i el 2013 es va sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia per tractar el càncer hematològic que patia. La intervenció era complexa perquè els seus metges no només necessitaven un donant compatible hematològicament, sinó que aquest donant també havia de presentar una mutació a la proteïna CCR5, una alteració genètica que afecta l'1% de la població i que confereix resistència al VIH.

"Als anys vuitanta, es va identificar que hi havia persones que malgrat estar exposades al VIH no es contagiaven. I a mitjans dels noranta, es va descobrir que això passava perquè existia una mutació, que es diu Delta 32, en el gen CCR5 (CCR5Δ32), que naturalment bloqueja la porta d’entrada del virus a les cèl·lules", explica a l'ARA l'investigador Icrea a l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa de Barcelona i colíder de l'IciStem Javier Martínez-Picado. Els virus utilitzen normalment proteïnes (o receptors) per entrar a les cèl·lules i infectar-les. El VIH pot obrir dues portes: la molècula CD4, que és essencial i complexa de modificar, o la CCR5, que en algunes persones està alterada i no només veta l’entrada del virus a les cèl·lules, sinó que n'evita l'acoblament a la superfície de les defenses immunitàries. Les probabilitats de trobar un donant compatible que també expressi la mutació són "molt baixes, d’una entre un milió", segons l'expert. "Però tots aquests anys s'ha treballat per demostrar que el cas del pacient de Berlín era reproduïble. I s'ha aconseguit dos cops més", afirma Picado.

"Viurem junts la cura del VIH!"

Fa només vint anys, la curació de la malaltia semblava una quimera. El primer cas de curació reportat, el del pacient de Berlín, es va considerar una gesta pràcticament impossible de tornar a aconseguir. Era l'any 2012 i hi havia massa preguntes sense resposta. ¿Realment es podia atribuir aquest èxit al trasplantament? Van caldre més de deu anys fins que la comunitat científica va canviar la vida d'un segon home seropositiu, Adam Castillejo, el conegut com el pacient de Londres i segon curat al món, amb la mateixa estratègia. "I ara tenim aquest tercer cas de curació al món, que és molt important perquè ens aporta una prova bastant sòlida que el que cal és encaminar la recerca a replicar al laboratori el que s'ha aconseguit fins ara amb el trasplantament", reflexiona Picado en declaracions a l'ARA.

L'equip de metges de Düsseldorf liderat per l'infectòleg Björn Jensen i l'hematòleg Guido Kobbe ha fet el seguiment més llarg i precís d'un pacient amb VIH que s'ha sotmès a un trasplantament de cèl·lules mare. Més de 5 anys després de l'empelt, i havent passat per dues recaigudes de la leucèmia, l'any 2019 van decidir retirar la teràpia antiviral de manera supervisada al pacient de Düsseldorf. Quatre anys després, el virus no ha reaparegut. "Encara recordo molt bé la frase del meu metge de família: «No t'ho prenguis tan malament. Viurem junts la cura del VIH!» Avui estic encara més orgullós del meu equip de metges d'arreu del món que va aconseguir curar-me del VIH i, alhora, de la leucèmia", afirma l'home, en una declaració per escrit als mitjans.

Per confirmar la seva curació, els investigadors han hagut de comprovar que, amb l'aturada del tractament antiretroviral, el virus no reapareixia i que no hi havia ni rastre a la sang i als teixits limfàtics i intestinals amb el pas del temps. "Encara que hem trobat algun virus fòssil, aquest no està actiu i està en quantitats baixes. És un rastre de la infecció que no ens preocupa gaire després de quatre anys sense reaparició de la infecció", afegeix l'expert. Els metges també s'han hagut de fixar en una prova indirecta: la inacció del sistema immunitari. Davant de qualsevol virus, les defenses s’activen contra el virus, creant cèl·lules específiques. "Hem fet el mateix que faria qualsevol quan ha plogut: mirar els bassals del terra per comprovar si continuen caient gotes o no; és a dir, si continuen apareixent cèl·lules defensives específiques", exemplifica Picado. El pacient, però, no ha donat cap senyal de rebrot víric.

I ara què?

Al món s'estima que hi ha 38 milions de persones que conviuen amb el VIH, però aquesta teràpia no és escalable a tots ells: el trasplantament de cèl·lules mare és una intervenció d’alt risc que s'ha de limitar als pacients que no tenen cap altra alternativa per lluitar contra el càncer de sang, i no com a teràpia per al VIH. "Ara bé, sí que ens permet entendre els mecanismes d’aquesta curació i intentar replicar-los en un altre context, minimitzant els riscos", planteja Picado. I la recerca de futur en aquest àmbit passa per la teràpia gènica, és a dir, la modificació de les cèl·lules dels pacients per introduir la mutació que bloqueja el virus i aconseguir que es facin resistents al VIH.

Ja hi ha estudis en fase preclínica i provant-se en grups molt reduïts, però el repte és aconseguir que les cèl·lules modificades siguin majoritàries en el sistema immunitari del pacient. "De moment no aconseguim prou quantitat de cèl·lules modificades per considerar que es pot curar el VIH, però si les expandim, podrem aconseguir allò que ara fem amb un trasplantament, disminuint dràsticament els riscos i beneficiant molts més pacients", afirma Picado. En la mateixa declaració per escrit, el pacient de Düsseldorf agraeix la feina dels metges i demana "suport econòmic" per aconseguir que les investigacions per a una cura del VIH sense trasplantament de medul·la òssia avancin. "En el meu cas, va ser necessari per a la leucèmia, però realment és un camí molt pedregós", admet l'alemany.