Una pacient de Barcelona, un cas excepcional de curació del VIH
La dona, tractada a l'Hospital Clínic, acumula més de 15 anys sense tractament per la sida i presenta una càrrega viral indetectable
BarcelonaNi l'edat, ni les condicions físiques, ni un sol petit detall. De la pacient de sida que fa anys que està en seguiment mèdic a l’Hospital Clínic de Barcelona no se’n sap massa res perquè ha volgut mantenir l’anonimat, i metges i investigadors l'hi han respectat escrupolosament. El que és públic és que es va infectar fa anys del virus de la sida, que va passar per una fase aguda greu i que va rebre tractament amb antiretrovirals i ciclosporina A, un immunosupressor d’eficàcia més que provada en el trasplantament d’òrgans. El seguiment posterior, de 15 anys, ha evidenciat que la càrrega viral s’ha fet indetectable, per bé que continua tenint VIH viable als reservoris del virus. Aquest cas, tan únic com excepcional, es presenta aquest dimecres a la Conferència Mundial AIDS 2022 que se celebra a Mont-real, Canadà. La pacient porta 15 anys sense rebre cap mena de medicació, cosa que es considera una curació funcional. La primera d’aquest tipus que es presenta públicament al món.
De curacions funcionals ja se’n coneixien. Però són prou diferents perquè el que avui es presenta obri expectatives terapèutiques que superen amb escreix els casos previs. Els anomenats casos de Berlín, Londres i Barcelona, també singulars, compartien el fet que els respectius pacients havien patit una leucèmia com a conseqüència de la infecció pel VIH. En tots tres casos, i de forma totalment inesperada, el trasplantament de medul·la òssia va venir associat a l’eliminació de la càrrega viral. Volent arreglar la leucèmia, els metges respectius havien arreglat la sida.
Esclar que estendre aquests casos a un segment significatiu de pacients amb sida no només seria mèdicament inapropiat sinó èticament reprovable. Induir una leucèmia per trobar una solució probable –que no segura– a la infecció per VIH no sembla en absolut una bona idea. La investigació sobre què és el que propicia aquest canvi d’estat suggereix que és el fet d’anul·lar del tot el sistema immunitari del pacient per propiciar-ne un de nou amb el trasplantament de medul·la, una solució que no sembla la més raonable i en cap cas exempta de risc per a la vida del pacient.
El cas que presenten metges i investigadors de l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, el centre de recerca del Clínic, té característiques radicalment diferents. La pacient, segons explica el responsable del Grup de Sida de l’IDIBAPS, Josep Mallolas, va patir una infecció aguda que va requerir un tractament amb antiretrovirals i immunosupressió amb ciclosporina A per evitar infeccions oportunistes. Els successius controls van evidenciar una progressiva reducció de la càrrega viral fins a convertir-la en "indetectable". "Quedava virus viable en diferents reservoris", com es va verificar en proves de laboratori, però hi havia "absència de malaltia". Aquesta absència de signes patològics és justament la que va empènyer l’equip mèdic a retirar el medicament. "La pacient era capaç de controlar la replicació del virus per ella mateixa", conclou Mallolas. I així ha estat durant els últims 15 anys.
Núria Climent, investigadora del mateix grup, apunta que no és inusual trobar el que es coneix com a "controladors posttractament", que mantenen càrregues virals indetectables sense prendre medicació, o els "controladors d’elit", que es caracteritzen per tenir limfòcits T CD8 que donen una resposta immune "molt potent" contra el VIH. En tots dos casos es tracta d’un "nombre reduït de pacients" als quals es pot retirar la medicació.
El cas ara descrit formaria part del grup de controladors posttractament, però es diferencia d’aquest grup per haver patit una fase aguda de la infecció, "un aspecte gens habitual en aquests pacients", descriu Climent, i haver rebut un tractament amb antiretrovirals i ciclosporina. El fet que també en els reservoris anés baixant la càrrega viral, que evidencia un control en la replicació del virus, reforça la singularitat.
Estudis posteriors han permès veure que són les cèl·lules assassines del sistema immune innat, també anomenades natural killers, les que propicien el control del virus de la sida conjuntament amb els limfòcits T CD8, que actuen contra virus i bacteris. "La gran novetat del treball és que hem caracteritzat les cèl·lules que aconsegueixen el control del virus", assenyala Climent. En opinió de la investigadora, aquests dos tipus cel·lulars o bé "bloquegen l’acció del VIH o o bé destrueixen les cèl·lules infectades". Sigui quin sigui el cas, les dues vies obren la porta al desenvolupament d’estratègies terapèutiques basades en potenciar el paper de les cèl·lules assassines o els limfòcits T CD8, totes dues presents de forma natural en el sistema immunològic. O, dit d’una altra manera, potenciar les capacitats del sistema de defensa innat en la lluita contra la sida.