Ciència

Els òvuls, una possible raó per explicar per què les dones viuen més

Investigadors japonesos estudien en peixos si les cèl·lules sexuals condicionen la longevitat

3 min
La donació d'òvuls augmenta un 20%, segons els ginecòlegs

BarcelonaLes dones acostumen a viure més que els homes. De mitjana, un 5% més. A Catalunya les dones viuen 86 anys i els homes 80. Però aquesta diferència en l’esperança de vida en funció del sexe no és una qüestió exclusivament humana, sinó que també és present en moltes altres espècies animals, com els micos i els peixos. Aquesta coincidència havia portat a pensar que les diferències entre sexes podrien estar relacionades amb l’element més bàsic de la reproducció, les cèl·lules germinals, és a dir les que generen els òvuls i els espermatozous. Ara investigadors japonesos s’ha proposat explorar aquesta via –la que biològicament diferencia homes i dones– per trobar l’explicació a aquest misteri.

En un estudi fet amb peixos i publicat a la revista Science Advances, un grup de científics de la Universitat d’Osaka suggereix que són els òvuls i els espermatozous –les cèl·lules sexuals femenines i masculines, respectivament– els motius pels quals les femelles sobreviuen més temps que els mascles. Amb un seguit d’experiments han descobert que els òvuls augmenten la longevitat, mentre que els espermatozous la retallen, i que darrere d’aquesta relació entre anys viscuts i cèl·lules sexuals hi ha implicades hormones com els estrògens en el cas de les femelles i la vitamina D en el cas dels mascles. 

Representació en 3D d'un òvul.

Els investigadors van estudiar el procés d’envelliment en els peixos killi (Nothobranchius furzeri), una espècie d’aigua dolça que arriba a la maduresa sexual en 15 dies i viu entre un i cinc mesos. Com passa amb els humans, les femelles d’aquesta espècie també tenen una esperança de vida superior a la dels mascles, i els científics van observar que si eliminaven les cèl·lules germinals –les precursores d’òvuls i espermatozous– dels peixos, l’esperança de vida entre els dos sexes s’igualava. 

“Els mascles vivien més que d’habitual i les femelles menys”, resumeix en una nota de premsa Kota Abe, un dels autors. "Després d’obtenir aquest resultat volíem entendre com les cèl·lules germinals afectaven mascles i femelles de manera tan diferent”, diu l’investigador. Així, el següent pas va ser estudiar-ne els factors responsables.

Els científics van trobar que, en el cas de les femelles, quan desapareixien les cèl·lules germinals el nivell d’algunes hormones com els estrògens i el factor de creixement disminuïa. Això comportava estrès cel·lular i senyals d’envelliment accelerat. La davallada hormonal, a més, feia que els peixos femella augmentessin de mida i comportava un risc superior de malaltia cardiovascular. 

En el cas dels mascles, eliminar les cèl·lules germinals feia que generessin més vitamina D, cosa que es traduïa en una millor salut òssia, muscular i de la pell. Aquest resultat inesperat va portar els investigadors a suplementar amb aquesta vitamina mascles i femelles per igual i van trobar que augmentava l’esperança de vida en un 21% en el cas dels mascles i en un 7% en les femelles.  

"No és el final del puzle"

“El procés d’envelliment en els peixos killi és similar al dels humans”, assegura Thoru Ishitinai, autor sènior del treball, en declaracions a The Guardian. “Crec que aquesta investigació serà un canvi de paradigma per entendre el control de l’envelliment en humans”, diu. Tanmateix, aquesta idea no és compartida per tota la comunitat científica, que veu amb reticència que els resultats en peixos siguin extrapolables a humans. 

L’investigador del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) en envelliment Nick Stroustrup valora que “tot i que els killi són vertebrats, tenen cossos formats de manera similar al dels humans, i compartim moltes hormones, que segurament fan tasques una mica diferents en ambdues espècies i els resultats obtinguts de manipular els mateixos mecanismes seran també diferents”. Per a aquest científic, “aquest treball no és ni de bon tros el final del puzle”. Diu que deixa sense respondre moltes preguntes, com ara una de fonamental: “Per què envellim i quin paper juguen les cèl·lules germinals, i si és igual en tots els teixits”.

Buscar els desequilibris cel·lulars

Nick Stroustrup i el seu grup acaben de publicar un estudi a la revista Cell on posen llum a per què algunes persones viuen més anys que d’altres tot i compartir estils de vida similars. “Està clar que hi ha opcions d’estil de vida que et poden retallar l’esperança de vida, però tots coneixem persones de 80 o 90 anys que fumen i que estan vives. Volíem entendre per què hi ha algunes persones amb més sort que d’altres en el procés d’envellir", planteja l'investigador.

En aquest treball, el grup del CRG ha observat milers de cucs genèticament idèntics, tots ells criats en ambients controlats i iguals, i han analitzat la variació en la seva esperança de vida. Han vist que la font principal d’aquesta variació són canvis en l’ARN missatger en les cèl·lules germinals, les sexuals, però també les somàtiques (tota la resta).

Segons explica Stroustrup, l’equilibri entre l’ARNm dels dos tipus de cèl·lula es desacobla amb el temps, i això fa que alguns individus envelleixin més de pressa que d’altres. La velocitat de desacoblament està modulada per 40 gens diferents que interactuen i fan que uns visquin més que altres.

stats