El temps d'espera per operar-se a Catalunya és el més baix en 16 anys

BarcelonaLes llistes d'espera per visitar-se amb el metge, fer-se una prova diagnòstica o operar-se han estat sempre el taló d'Aquil·les del sistema sanitari català, sobretot després d'una pandèmia que va sacsejar tots els nivells assistencials. Amb tot, aquest divendres el conseller de Salut, Manel Balcells, ha tret pit d'una reducció substancial del percentatge de pacients que tenien pendent sotmetre's a una intervenció quirúrgica i estaven fora de termini. És a dir, que encara no havien passat per quiròfan malgrat que ja havien excedit el temps de resolució que la mateixa conselleria marca com a espera màxima per a la seva operació. Segons ha explicat el conseller, tot i que la demanda no para de créixer –hi ha 31.180 pacients més amb una cirurgia indicada respecte al 2022–, ara hi ha un 61% menys de persones que hagin d’esperar més del compte per operar-se.

Fonts del departament asseguren que aquesta és la xifra més baixa que hi ha hagut mai a Catalunya, si bé les dades es van començar a recollir a partir del 2007, ara fa 16 anys. L'any passat a Catalunya es van fer 408.000 cirurgies, unes 39.000 més que el 2022. Això ha fet que, actualment, hi hagi 9.500 persones menys en la llista d'espera per a aquestes intervencions fora de termini, tot i que encara en queden 2.600 per eixugar la xifra total.

El mateix Balcells es va estrenar com a conseller qualificant les demores en l'accessibilitat al sistema sanitari d'"inacceptables" i comprometent-se a revertir-les durant el seu mandat. En el cas de les cirurgies, segons regula Salut en una ordre departamental, els temps d'espera no poden excedir els 45 o 60 dies en el cas de les extirpacions de tumors, els 90 dies en les cirurgies cardíaques i els 180 dies per a operacions de cataractes i pròtesis de maluc i genoll. El 2023 aquestes intervencions quirúrgiques a Catalunya s'han realitzat dins dels terminis marcats en un 99%, un 100% i un 97%, respectivament.

El conseller ha recordat que el març passat va impulsar un pla amb 110 milions d'euros per reduir les llistes d'espera tant a l'atenció primària com en les proves diagnòstiques i les intervencions quirúrgiques. Balcells ha insistit que garantir l'accés al sistema de salut i evitar demores en l'atenció de la ciutadania és una de les seves prioritats. Ara el principal deure pendent es manté en la primària: l'últim any ha rebut gairebé 2 milions de visites i, tot i que dos de cada tres pacients ja aconsegueixen visitar-se en cinc dies o menys, Balcells ha admès que aquests resultats "es poden millorar". De fet, l’objectiu de la conselleria per al 2023 era que el 70% dels pacients hi poguessin accedir en aquest termini.

Millores en proves diagnòstiques i visites a l'especialista

Les llistes d'espera per a proves diagnòstiques i visites a l'especialista fora de termini també han baixat un 30% i un 12% respecte al 2022. Ara bé, encara hi ha 145.000 persones pendents d'una primera visita d'atenció especialitzada a un hospital que superen el temps d'espera previst per Salut, és a dir, un màxim de 30 dies per a proves preferents i un màxim de 90 per a proves ordinàries. El mateix passa amb les proves diagnòstiques, com per exemple una colonoscòpia o una ecocardiografia: tot i la millora, hi ha 44.100 pacients fora de termini a l'espera que un professional els hi faci una prova.

En global, el 2023 es van fer 1.985.000 primeres visites d'atenció especialitzada hospitalària, 164.000 més respecte a l'any anterior. El departament valora positivament aquestes xifres i justifica que s'han assolit perquè han incrementat l'activitat assistencial. A més, també s'han fet més proves diagnòstiques, fins a 935.000, cosa que suposa un augment d'activitat de 165.000 exploracions complementàries en comparació amb el 2022.

Deures pendents a l'atenció primària

Pel que fa als centres d'atenció primària (CAP), les dades més actualitzades de Salut constaten que el 64% dels ciutadans van rebre atenció al cap de cinc dies o menys des del dia que van sol·licitar la cita. El 82% van obtenir una visita al cap de deu dies o menys. Tot i que suposa una millora en l'accessibilitat als centres, des del departament admeten que no és suficient, i per això desplegaran al llarg del 2024 una eina digital amb l'objectiu de millorar aquestes xifres. Es tracta d'un sistema intern anomenat Programació per Motius que filtra les dades dels pacients a través d'un algoritme perquè el personal administratiu els derivi amb més concreció al professional pertinent, ja sigui el doctor de capçalera, la infermera o altres professionals. De moment ja s'ha implantat en una seixantena de CAP i s'acabarà de desplegar de forma progressiva a la resta de centres.