Oli de palma i derivats fins a la sopa

BarcelonaLa notícia sobre els efectes nocius de l’àcid palmític en la dieta no és nova, per bé que cada vegada s’afegeixen noves informacions sobre el seu potencial negatiu, com ara el resultat de la recerca de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, que ha conclòs que l'àcid palmític promou l'expansió agressiva dels tumors cancerígens. El que sí que seria notícia és que empreses alimentàries i cosmètiques, principalment, complissin les recomanacions de les autoritats sanitàries i etiquetessin correctament els aliments que en contenen i, tant com fos possible, retiressin aquest greix saturat del mercat. El cas és que l’ús de l’oli de palma està permès en l’àmbit comunitari i que l'última modificació a Europa és del 2011 i que es va adoptar a escala estatal a finals del 2014. S'hi obligava a informar correctament de la presència d’àcid palmític i altres greixos saturats a l’etiqueta dels aliments.

“L'oli de palma no està prohibit”. Qui ho explica és Joan Ramon Hidalgo, advocat especialitzat en dret alimentari. “Es tracta d’un producte amb unes característiques tecnològiques d’alt interès industrial que el fan especialment adient per al processament d’un gran nombre d’aliments”, continua. Malgrat els advertiments científics sobre els efectes negatius de l’àcid palmític, l’únic pas que ha fet la Unió Europea és el relatiu a l’etiquetatge, de manera que dona al consumidor “l’opció de triar”. Però feta la llei, feta la trampa: si bé hi ha empreses que han arribat a retirar l’oli de palma d’algun dels seus productes, d’altres han optat per camuflar la seva presència amb indicacions d’olis d’origen vegetal en el llistat d’ingredients que consten a l’etiqueta. Per exemple, hi posen oli de palmist, greix vegetal fraccionat i hidrogenat de palmist, estearina de palma, palmoleïna, o oleïna de palma o mantega de palma. Aquesta  pràctica està expressament contraindicada en la normativa europea d’etiquetatge des del 2011.

L’àcid palmític o algun dels seus derivats es poden trobar en una àmplia varietat de plats preparats, gelats, salses, margarines, galetes, pastisseria, pizza, xocolates, confiteria en general, aperitius dolços i salats, palets de pa i un llarguíssim etcètera. En general, s’utilitza en la majoria d’aliments. Algunes de les grans empreses del sector alimentari que més usen aquest ingredient són Unilever, Nestlé, Kellogg's, Burger King, McDonald’s, Starbucks o Ferrero, entre moltes altres. Les causes d’aquest ús massiu són un cost reduït en comparació amb altres greixos, el seu punt de fusió, que el manté sòlid a temperatura ambient, cosa que el fa especialment indicat en confiteria, i l’alt rendiment per hectàrea que s’obté en els conreus, que arriba a duplicar el d’altres productes oleaginosos. Més enllà d'això, l’àcid palmític també es troba en lactis i la carn.

Tot plegat fa que aquest greix saturat estigui present habitualment a la nostra dieta i que sigui molt difícil d’erradicar a curt termini. “Ve a ser com la lluita contra el sucre”, admet Salvador Aznar-Benitah, de l’IRB Barcelona i autor principal de l’article publicat a Nature en què es demostra el vincle de l’àcid palmític i el risc de metàstasis agressives. Segons l’investigador, l’exposició a l’àcid palmític a través de la dieta és tan generalitzada com gairebé inevitable. Només canvis normatius i tecnològics de gran abast ho farien possible.