Nous menús escolars: "Que dibuixin la cara del Bob Esponja al seitan!"
Els nens s'adapten a menjar menys fregits i més vegetals però enyoren el pa i les hamburgueses
BarcelonaL'Anouar té onze anys, fa sisè de primària i diu que el que més li agrada menjar és la pastanaga. "Mira quin múscul", diu, mentre s'assenyala el braç. Berta Burgos, coordinadora de menjadors de l'Escola Cervantes, al barri de Sant Pere-Santa Caterina de Barcelona, ha viscut en primera persona el canvi d'alimentació a l'escola, que en els últims mesos ha decidit reduir el menjar d'origen animal i incrementar els productes de proximitat per fer àpats més sans i sostenibles. "Al principi els costaven molt els estofats, però s'hi estan acostumant i ara ja diuen que «no estan tan malament» i que «es poden menjar»", diu la Berta, entre el xivarri dels nens que juguen al pati abans de dinar.
La bolonyesa de llenties ha sigut una de les innovacions estrella a l'hora del menjador, de les que més han agradat. "Camuflada entre la salsa, ni s'adonen que és llentia", explica l'Ester, cuinera del menjador. La feina ha canviat poc per a ella: "Tant és fer un puré i carn com un puré i truita". El pastís vegetal de soja i el de patata també triomfen, assegura l'Ester i confirmen alguns monitors de menjador, com també la truita de patates, que als nens els encanta. "El que més troben a faltar és menjar patates fregides", admet la cuinera. "I el pa i les hamburgueses", afegeixen els monitors.
La nova proposta de menú d'aquest any és iniciativa de Fundesplai, entitat que s'encarrega de 300 menjadors públics i concertats que arriben a milers d'alumnes. Els plats porten més verdures fresques i hortalisses ecològiques i de camps pròxims, i menys proteïna que vingui dels animals. Toni Torres, dietista i nutricionista de l'àrea de restauració de Fundesplai, explica l'organització alimentària que tenen: "Com a màxim, sis racions de carn al mes, de les quals només dues són de carn vermella, un plat d'ou i un plat de peix a la setmana i tots els primers sense proteïna animal". Per suplir-la, els nens mengen ara més proteïna vegetal, com cigrons, llenties i altres llegums, i també productes com el seitan o el tofu, que són les dues novetats que menys agraden als petits. "Ecs, no es pot menjar! Al seitan, que li posin la cara del Bob Esponja!", diu l'Arnau, d'onze anys. La monitora de menjador dona sentit a la fantasia: els nens creuen que aquests nous aliments semblen una esponja.
Fruita i làctics per postres
El menú inclou també una peça de fruita al dia com a postres (avui toca plàtan). Els nens d'una de les taules aixequen la mà, en una unanimitat total, quan se'ls demana a qui li agrada. Ara bé, divendres és dia de "gran festa", perquè menjaran hamburguesa de carn i una crema de xocolata, dins el lacti setmanal que inclouen a la dieta, això sí, sense sucre. "No es tracta de demonitzar cap aliment", alerta Torres. En el cas dels làctics, es té cura també que tinguin menys impacte ambiental, ja que han canviat els envasos individuals per altres d'industrials, en galledes (servits en terrines), que els han permès estalviar uns 6.300 quilos de plàstics des del 2015, quan van començar aquesta pràctica.
Davant del consens mèdic sobre els danys per a la salut de l'abús del sucre i la recomanació de no menjar carn més de quatre cops a la setmana, que coincideix amb l'avís científic sobre l'impacte de la carn en el medi ambient, les escoles s'hi estan posant seguint les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut i del Govern. Els estudis més recents, publicats a la revista Science, apunten que la producció de carn de vaca és el principal motiu de desforestació al món i que està al darrere de la destrucció del 41% de les selves tropicals que desapareixen. El transport del menjar també contamina, per la qual cosa a l'escola prioritzen els aliments de proximitat.
En un món en el qual tots els canvis troben resistències, els de l'alimentació són molt evidents, i arriben a totes les cases. En aquest cas, les famílies dels nens de l'escola no s'han queixat gaire, "però sí que n'hi ha algunes a les quals no els agraden gaire, sobretot al principi", reconeix la Berta. Pel que fa als productors de carn, el canvi els afecta directament. "Entenem que es preocupin, però no hi ha motius. Alguns ens demanen assessorament per adaptar-se al canvi", explica Toni Torres. Certament, agricultors i ramaders s'han queixat en les últimes setmanes d'aquest model d'alimentació perquè consideren que és important incloure la carn als menús escolars, sobretot en el cas de les famílies vulnerables, que tenen més dificultat per comprar-ne i servir-ne a casa.
Les noves generacions entenen els canvis. El Roc, de nou anys, apassionat dels calamars a la romana i els macarrons, diu: "Aquest any ha canviat, però em sembla bé perquè és més sa i bo per al medi ambient". Al menjador del Cervantes, tots diuen que mengen de tot, però alhora apunten nens que no ho fan. "Hi ha una nena de la classe que ho deixa tot", afegeix el Roc. I tots, això sí, comparteixen l'odi al seitan, mentre les llenties i els cigrons guanyen terreny i la truita de patates no perd la seva condició d'estrella.