La lletra petita del Paxlovid, la píndola que promet protegir els més vulnerables del covid
Només mig miler de catalans han rebut l'antiviral perquè és incompatible amb fàrmacs habituals en gent amb factors de risc
BarcelonaEls resultats dels assajos es van qualificar d’aclaparadors: la píndola contra el covid de la multinacional Pfizer, el Paxlovid, era capaç de frenar la progressió de la infecció i evitar l’hospitalització de la gent gran i els malalts greus en pràcticament el 90% dels casos. Si el 2021 va ser l’any de la vacuna, el 2022 totes les esperances es focalitzaven en aquest tractament d’ús precoç, que el pacient pot prendre còmodament a casa quan s'adona que té símptomes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar el seu ús dient que es tractava de "la millor eina terapèutica contra el virus per a pacients amb un alt risc de complicacions" i Espanya, com la resta de països europeus, es va afanyar a comprar 344.000 dosis per avançat, que es reparteixen entre les comunitats en funció de la població de risc. A Catalunya han arribat 22.667 píndoles, 8.191 el mes de març i 14.476 al juny, però gairebé tot l’estoc continua emmagatzemat. Segons ha pogut saber l’ARA, només 558 catalans han rebut l’antiviral i això significa que en tres mesos només s’han prescrit i dispensat el 2,5% de les unitats disponibles. I el problema no és d’accessibilitat, sinó de riscos: la teràpia pot causar complicacions majors que les que intenta resoldre entre alguns dels beneficiaris potencials.
"El Paxlovid és un antiviral molt actiu i eficaç contra el covid i ha demostrat que talla la replicació del virus i evita complicacions i hospitalitzacions", explica el cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic, Alex Soriano. De moment, l'antiviral de Pfizer només s'indica a les persones majors de 80 anys, sobretot si van rebre l’última dosi de la vacuna fa sis mesos, els malalts immunodeprimits i la població de més de 60 anys que té alguna patologia de base greu. El tractament dura cinc dies i consta de 30 píndoles que s'administren en dues preses. En total, la persona pren sis pastilles al dia. I perquè sigui eficaç s'ha de començar els cinc primers dies des que es tenen símptomes, perquè els antivirals no poden desfer els danys un cop la infecció s'ha estès. Ara bé, tot i que compleix els criteris de seguretat, el Paxlovid té un seguit d’interaccions i incompatibilitats amb altres medicaments, alguns d’ús molt comú, que fan necessària una revisió molt individualitzada dels historials clínics i dels plans de medicació dels pacients abans de poder-lo receptar.
El Paxlovid és una teràpia basada en dos tipus de fàrmacs: el nirmatrelvir, que bloqueja un enzim clau perquè el virus es repliqui i infecti les cèl·lules, i el ritonavir, que abans s'utilitzava per tractar el VIH i que ara serveix com a potenciador de l'efecte anticovid durant més temps. És en aquest segon medicament on hi ha el problema d'incompatibilitat: el mecanisme que fa servir per metabolitzar-se és un receptor al fetge que també empren diversos anticoagulants, benzodiazepines (Diazepam), inhibidors del colesterol (Simvastatina) o immunosupressors per a trasplantats d'òrgans (com la ciclosporina). I freqüentment el perfil que necessitaria el Paxlovid pren molts d'aquests medicaments per l’edat o per les patologies i antecedents clínics que té.
"La combinació dels fàrmacs pot causar alteracions en les concentracions farmacològiques en sang i disparar el risc de toxicitat. Alguns medicaments no són vitals i es poden interrompre, com els antiinflamatoris o la simvastatina, però altres com els antidepressius o els anticoagulants, però sobretot els immunosupressors, s'ha de valorar molt acuradament si és necessari suspendre'ls o no", assegura el membre de la CAMFiC i metge al CAP Sanllehy de Gràcia Jordi Mestres. El cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Roger Paredes, també defensa que si el pacient pot rebre Paxlovid, ha de ser l'opció número u: "És un fàrmac més barat, efectiu i que es pren per via oral i al domicili, sense necessitat d'hospitalització".
Però tot i que l'accés a les dosis és elevat, només mig miler de catalans l'han pogut prendre. Segons fonts de Salut, perquè es tracta d’un medicament "de maneig complex, amb moltes contraindicacions i problemes de compatibilitat i interaccions amb medicaments". "La història clínica informatitzada, l’ECAP, ens avisa de quines interaccions pot tenir segons els fàrmacs que figuren en el programa de cada pacient. Com que és un medicament nou i gairebé no tenim experiència amb ell, hem de valorar si el risc d’indicar-lo és important o si és assumible", afegeix Mestres, que apunta que sí que hi ha una reducció significativa dels ingressos entre els qui l'han pres, si bé no s'atreveix a atribuir-hi una "causa-efecte".
El paper de les farmàcies
Coincidint amb l'auge de la setena onada, la prescripció del Paxlovid ha remuntat una mica: només entre el 4 i el 14 de juliol es van receptar un centenar de píndoles. A Catalunya qualsevol metge pot prescriure aquest antiviral, però prioritàriament ho fan els facultatius de capçalera perquè es tracta d'un medicament d'ús ambulatori, no hospitalari. I té tot el sentit: s'ha d'indicar al pacient que està infectat però no malalt i se li dona precisament per estalviar-li un ingrés. Aquest no és un medicament de dispensació directa, sinó que el procés que se segueix implica dos metges de primària (un que el prescriu i un altre que ho valida) i una de les 3.200 farmàcies comunitàries del país.
La indicació apareix a la recepta electrònica i el pacient pot anar a qualsevol oficina per retirar el Paxlovid. "Però les farmàcies no estoquem el Paxlovid com l’aspirina. Quan el farmacèutic veu que hi ha una prescripció, fa una reserva mitjançant el sistema de reserva electrònica perquè el majorista entregui en un termini de 24 a 48 hores el fàrmac i, aleshores, el ciutadà pot passar a recollir-lo", explica el vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB, Guillermo Bagaría. I si la persona no retira el fàrmac –que a Catalunya ha passat dinou vegades–, no surt de la cadena de custòdia per garantir que les condicions d’emmagatzematge són les adequades i es retorna al majorista fins que una altra oficina el demana.
Si qui prescriu el Paxlovid és un metge d'urgències hospitalàries o de consultes externes, la decisió l'ha de validar el servei farmacèutic del sistema sanitari. "És una eina més, però no és la panacea, no resol tots els problemes del covid. I si es tracta d'un pacient del grup de risc que arriba a urgències, per exemple un trasplantat, en moltes ocasions és més eficaç fer servir el remdesivir per via intravenosa a l’hospital i a més ens estalviem el problema de les interaccions", apunta la infectòloga del Vall d'Hebron, Isabel Ruíz. També hi ha l'opció de donar-los l’anticòs monoclonal sotrovimab, tot i que sembla que és resistent a l'òmicron, o el molnupiravir, que només té una eficàcia del 30%. "No és gaire potent, però en una situació en què no pots donar res més pot ajudar", afegeix Paredes.
