"No tot s'hi val per ser mare": el cas d'Ana Obregón reobre el debat al voltant dels ventres de lloguer

BarcelonaLa imatge d'Ana Obregón, de 68 anys, sortint en cadira de rodes d'un hospital de Miami amb un nadó en braços que ha nascut mitjançant un ventre de lloguer ha causat sorpresa però també ha estat qüestionada i ha reobert, un cop més, el debat sobre la gestació subrogada.

Què és la gestació subrogada?

El debat comença ja amb la seva denominació. Ventres de lloguer o explotació reproductiva és com l'anomenen els que s’hi oposen i argumenten que dir-ne d’una altra manera és blanquejar-la. Els que defensen aquesta pràctica –en què una dona gesta el nadó d’una altra persona, o d’una parella– l’equiparen a una tècnica més de reproducció assistida i consideren “insultant” parlar de ventres de lloguer. Cada cop més parelles o persones soles recorren, malgrat el seu elevat preu –pot costar entre 50.000 i 200.000 euros en funció del país–, a aquesta tècnica, que no és legal a Espanya però es pot viatjar a països on sí que ho és, com els Estats Units, el Canadà o Ucraïna, i tornar amb l'infant. Això genera problemes per determinar qui són els pares legals del nen i inscriure'l al registre.

Com funciona?

Abans del part, la gestant renuncia als drets maternals i una sentència judicial certifica la filiació de la criatura. Això és el que es fa als Estats Units. En altres països el pare, si és biològic, inscriu el seu fill com a seu i la mare ha d’adoptar-lo després de la renúncia de la gestant. Fa més de 30 anys que moltes de les subrogacions es fan als Estats Units, un dels països amb més garanties legals. Les agències que ho gestionen ofereixen extenses bases de dades per triar donant d’òvuls i d’esperma, si cal. Es tria d’entre tot un detallat catàleg que inclou informació que va des del seu historial mèdic fins al color d’ulls o el nivell d’estudis. Pel que fa a la gestant, ha de complir uns requisits: tenir fills propis, haver superat un test psicològic i tenir bona salut.

Quina és la situació legal al nostre país?

Tot i que no és legal a Espanya, les parelles o persones que han tingut un fill mitjançant un ventre de lloguer en un altre país poden registrar-lo aquí com a fill seu. La sociòloga i periodista Esther Vivas, autora del llibre Mamà desobedient, considera que la gestació subrogada hauria d'estar prohibida perquè "no es pot mercantilitzar els drets de les persones". "Formalment està prohibida a Espanya, però es pot adquirir un nadó per gestació subrogada en altres països, així que de manera indirecta es permet aquesta pràctica aquí", observa la periodista i sociòloga. Segons Vivas, els anomenats ventres de lloguer són una pràctica que "mercantilitza la capacitat reproductiva de la dona i fa negoci a costa de la capacitat gestant de les dones i a costa dels drets d'una criatura".

Els problemes per tenir fills –siguin físics o estructurals– i les restriccions de les adopcions són dos dels motius que expliquen l'augment de la demanda de la subrogació. A falta de xifres oficials, les agències que s'hi dediquen calculen que ja han nascut entre 10.000 i 15.000 ciutadans espanyols per aquesta via, més d'un miler a l'any.

La maternitat és un dret o un desig?

L'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona es va posicionar al seu dia en contra de la gestació per subrogació i considera que el desig de ser pare o mare no es converteix automàticament en un dret.

Segons Esther Vivas, cal reivindicar "el dret a ser mare sempre que no vulneri els drets a tercers", com sí que fa, considera, la gestació per subrogació. L'autora de Mama desobedient opina que els sectors favorables als ventres de lloguer s'han apropiat del dret a tenir criatures, quan així es vol. "I quan aquest dret no està garantit, es converteix en un privilegi en mans d'aquelles persones que s'ho poden permetre". És a dir, les dones amb dificultats econòmiques difícilment poden accedir a la reproducció assistida, per exemple, que és majoritàriament privada.

La psicòloga perinatal Paola Roig hi coincideix. "No tenim dret a ser mares: el dret és el de les criatures a ser cuidades", diu Roig, que assegura que és "urgent" regular més estrictament aquest punt a Espanya: "No tot es pot comprar, no es poden comprar nadons". Vivas també deixa clar que "no tot s'hi val per ser mare". "Una dona no pot ser mare a qualsevol preu o a cost de vulnerar els drets d'una altra dona, com passa amb la subrogació, i els drets de la criatura", argumenta. I recorda que les empreses que es dediquen a la subrogació fan negoci a costa del desig de les persones de tenir criatures. "No pot ser que s'avantposi el desig d'unes persones sobre els drets d'unes altres".

¿Com afecta la salut de la mare gestant i el nadó?

L'Observatori de Bioètica i Drets de la UB deixa clar que, més enllà de la "dessacralització" social, l'embaràs comporta un impacte directe sobre el cos i la salut de qualsevol dona. "Es produeixen canvis hormonals, canvis d’hàbits, existeixen riscos per a la salut física i psíquica. Són, en definitiva, canvis importants, els perills i les complicacions dels quals no es poden minimitzar", apunten al seu informe. Des del vessant psicològic, Roig explica que el procés de l'embaràs genera unes hormones al cervell que predisposen la mare a vincular-se amb el nadó i a la criatura amb la mare. Amb la gestació subrogada, argumenta, aquest vincle biològic s'intenta frenar de manera conscient i això genera "malestar, dolor i patiment en la mare" i també en el nadó, "que també necessita aquest vincle prenatal durant l'embaràs per al seu desenvolupament".

"El nadó també té uns drets fonamentals i l'estàs separant de la mare gestant en néixer, que és a qui ell reconeix com a mare", assegura Vivas. En aquest sentit, la psicòloga Paola Roig sosté que hi ha evidències que la separació en el moment del part generen un "impacte" sobre la díada mare-nadó. "El nadó està preparat per trobar-se amb el cos de la mare, que és l'única cosa que coneix, el soroll del seu cor, la seva veu, i fins i tot el calostre té un gust semblant al del líquid amniòtic. I la mare també perquè l’embaràs i el part et preparen per rebre el nadó. Què passa, doncs, amb aquella mare que pareix però no rep cap nadó durant el seu postpart?", planteja la psicòloga. 

¿Hi ha d'haver una edat límit per poder ser mare?

Ana Obregón farà de mare d'aquesta nena nascuda per ventre de lloguer amb 68 anys, una edat que va més enllà dels límits biològics. Segons Esther Vivas, però, el debat no és tant l'edat com el mètode a través del qual serà mare. "Posar el focus en l'edat és desviar el focus de la qüestió central, que és el negoci que fan les empreses de reproducció assistida a partir de l'anhel i el dolor de les persones", diu.

La psicòloga Paola Roig sí que creu que l'edat és un factor important. "Quan som mares amb 68 o 70 anys, a part de pensar si estem preparades per afrontar realment tot el que comporta, també caldria pensar quines repercussions tindrà això en la vida del nadó –diu–. Caldria reflexionar: «¿Podré atendre bé aquest nadó? Com estaré jo quan aquest nadó tingui X anys?»" "Què passa amb aquesta criatura?", es qüestiona Vivas sobre el conjunt del procés. "Què suposarà per al seu procés vital saber com ha estat gestat i comprat?", afegeix.