No hi ha cap relació entre l'ús del telèfon mòbil i el càncer cerebral, segons un estudi de l'OMS

BarcelonaL'ús del telèfon mòbil no està relacionat amb l'augment del risc de càncer cerebral. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi a gran escala encarregat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i liderat per l'Agència Australiana de Protecció Radiològica i Seguretat Nuclear (Arpansa), que ha fet una revisió exhaustiva de l'evidència més rellevant publicada en els últims 30 anys. Així, l'estudi, publicat a la revista Environmental International, presenta la perspectiva més completa i actualitzada sobre la possible relació entre l'ús del mòbil i el risc de càncer fins al dia d'avui.

Per arribar a aquesta conclusió, l'equip d'investigadors, encapçalat pel professor Ken Karipidis, va examinar més de 5.000 estudis: van seleccionar els més rigorosos des del punt de vista científic i van descartar els menys significatius. L'anàlisi final va incloure un total de 63 estudis publicats entre el 1994 i el 2022 en 22 països, que van ser avaluats per 11 investigadors de 10 països. La ressenya va avaluar els efectes de l'exposició a la radiofreqüència –utilitzada tant en els telèfons mòbils com en la televisió, les càmeres per vigilar els infants i els radars– en el possible risc de càncer en la població. Més concretament, la revisió va posar el focus en els càncers del sistema nerviós central (inclosos el cervell, les meninges, la hipòfisi i les orelles), els tumors de les glàndules salivals i els tumors cerebrals.

Els resultats van ser clars: malgrat l'augment en les últimes dècades de l'ús de la tecnologia sense fils, aquest ús no s'ha traduït en un augment de la incidència de càncers. Així mateix, tampoc s'ha identificat cap associació amb l'ús prolongat dels telèfons mòbils (si les persones han utilitzat els seus dispositius durant més d'una dècada) ni amb la quantitat d'ús que se'n faci (el nombre de trucades fetes o el temps que es dedica al telèfon). Actualment, els investigadors treballen en la segona part de l'estudi, que examinarà càncers que no acostumen a relacionar-se amb els telèfons mòbils, com la leucèmia i el limfoma no Hodgkin.

L'associació entre els telèfons mòbils i el càncer va posar en alerta la societat el 2011, quan l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar els camps electromagnètics de radiofreqüència, que inclouen els telèfons mòbils, com a “possiblement cancerígens per a l'home”, en la categoria "2B". El grup "2B" inclou els agents dels quals es té una "evidència limitada" de càncer en humans –per exemple, l'àloe vera o el fet de treballar en una tintoreria– i el "2A" aquells que "probablement" poden causar càncer. Aquesta classificació es basava en estudis científics que presentaven algunes associacions entre l'ús dels mòbils i els tumors cerebrals, com el glioma i el neuroma acústic. Ara bé, segons assenyala Karipidis, aquests presentaven limitacions o "biaixos". Des d'aleshores –afegeix– s'han publicat "molts més estudis" i han estat "molt més extensius", fet que va portar la institució a encarregar aquesta última revisió.