“No som Annibals Lecters ni tenim el gen del mal”

BarcelonaEntre les persones amb trastorns mentals, les paraules de la consellera Núria Parlon relacionant els últims crims a Catalunya amb “una derivada vinculada a la salut mental” i a “un patró d'inestabilitat emocional” han caigut com una galleda d'aigua freda. Després de molts anys de picar pedra contra l'etiqueta de bojos o violents, alimentada per l'imaginari popular i també pel cinema i la literatura, entitats com Obertament o Veus han aconseguit canviar la mirada, així que critiquen que la vinculació amb la violència de la titular d'Interior suposa “tornar enrere” i perpetuar l'estigma que arrosseguen.

El president d'Obertament, Francisco Rubio, explica que hi ha hagut indignació i també dolor en el col·lectiu, que ja de per si, pateixen “recels” en el seu dia a dia. Dilluns, Parlon i Obertament es trobaran a la conselleria per tractar la polèmica.

Carla Gil Martínez, una integradora social de 24 anys i amb un diagnòstic de salut mental, admet que es va sentir “ofesa” al sentir Parlon, sobretot per la rellevància de la consellera. La jove relata que molts cops ha hagut de fer “esforços” per deixar clar que és inofensiva. “Jo no soc perillosa i no faré mal a ningú, abans me'l faria a mi mateixa”, afirma. En aquest sentit, Rubio exclama que les persones amb una salut mental inestable “són més víctimes que agressors”. Víctimes de violència física, insults o discriminacions.”No som Annibals Lecters ni tenim gens del mal”, indica.

Tot i que arran de la pandèmia, la salut mental s'ha situat al centre de la preocupació social i mèdica, i hi ha molta més conscienciació col·lectiva, encara continua sent sovint una arma per desacreditar un contrincant polític o un insult recurrent. Encara més, aquest panorama no només cala entre la comunitat, sinó també entre les mateixes persones amb un trastorn, que arriben a infligir-se un autoestigma, assenyalen els experts en aquesta matèria.

Afirma Rubio que tenir un diagnòstic de trastorn mental no justifica ni augmenta la possibilitat de protagonitzar “actituds inapropiades”. I, en tot cas, es refereix a altres factors més determinants que la salut mental a l'hora de potenciar un comportament violent, com pot ser el consum de drogues, les injustícies socials o la falta d'esperança, enumera.

Falta d'empatia i ignorància

Rubio entén que la intervenció de Parlon va ser "desafortunada” i lamenta que la ”simplificació” de relacionar salut mental i violència pot legitimar els discursos igual de simples que difonen youtubers sense cap base científica. Un dels activistes d'Obertament parla ”de falta d'empatia i de desconeixement” sobre la realitat de la salut mental. Un altre reflexiona que si bé ”l'estigma i les explicacions reduccionistes” estan molt generalitzats, una representant institucional ha de conèixer els ”mites” per no repetir-los i ha de ser conscient que la repercussió de les seves paraules és més gran i, en conseqüència, fa que la població hi confiï més que no si es tracta d'un ciutadà normal. També l'Antonio assenyala que d'aquesta manera es continua estigmatitzant el col·lectiu com a ”persones violentes i poc de fiar a tots els nivells, des del personal, fins al familiar o laboral.

Gil Martínez recorda com en una anterior feina va haver de patir mirades i comentaris dels companys sobre el motiu de les seves absències i l'estat anímic. ”Em van arribar a dir si tenia problemes amb les drogues”, afirma, i assegura que sentia molta incomoditat perquè en tot moment tenia la sensació que la ”jutjaven” sense entendre ni saber la seva realitat. Quan va explicar que patia brots i crisis recurrents que requerien ingressos psiquiàtrics, la reacció més comuna entre la plantilla va ser la de penjar-li”la llufa” de diferent. Com es pot actuar sense caure en l'estigma? Respon aquesta integradora social:"Es pot preguntar amb tacte, des de la curiositat, però des de l'empatia”.

Nikosia, la ràdio contra l'estigma de la salut mental

Gratuïts i confidencials

Associació Catalana de

Prevenció del Suïcidi

Codi Risc Suïcidi

de la Generalitat

Després del suïcidi

666 640 665

652 873 826

061

(WhatsApp)

Gratuïts i confidencials

Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi

652 873 826

Codi Risc Suïcidi de la Generalitat

061

Després del suïcidi

666 640 665

(WhatsApp)

Gratuïts i confidencials

Associació Catalana de

Prevenció del Suïcidi

652 873 826

Codi Risc Suïcidi de la Generalitat

061

Després del suïcidi

666 640 665

(WhatsApp)