Investigadors creen a Barcelona la primera biblioteca de bacteris per combatre la resistència als antibiòtics
El Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica elabora una base de dades amb prop de mig miler de soques
BarcelonaEl consum excessiu d'antibiòtics contribueix a canviar el material genètic dels bacteris, cosa que els fa més forts per proliferar i esquivar l'efecte dels fàrmacs. Els antibiòtics es tornen menys eficients en el tractament d'infeccions i augmenta el risc d'intervencions com les cesàries, les cirurgies o els trasplantaments d'òrgans. Estudiar el genoma dels bacteris és clau per saber si els patògens s'han fet resistents o si es poden combatre amb determinats antibiòtics. I, ara, per primer cop, les seqüències genòmiques –la composició genètica completa– dels organismes que han fet resistència s'emmagatzemaran en una única base de dades. El Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), amb seu a Barcelona, ha creat una biblioteca de prop de mig miler bacteris, les mostres dels quals s'han recollit en 41 hospitals espanyols, que rep el nom de inCREDBle.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) fa temps que avisa que, el 2050, la resistència als antibiòtics pot convertir-se en la primera causa de mort al món. A Espanya, només l'any passat, 23.300 persones van morir al cap d'un mes que se'ls diagnostiqués una infecció per bacteris multiresistents, una dada que és 20 vegades superior a la de víctimes mortals en accidents de trànsit. L'autoritat sanitària subratlla que les infeccions es tornen difícils o impossibles de tractar si els antibiòtics fallen i s'ha marcat, entre els seus objectius prioritaris, enfortir la base de coneixement i les proves a través de la vigilància i la recerca d'aquests bacteris.
Com? Identificant, analitzant i ressenyant les modificacions del seu material genètic. Aquests són també els objectius d'aquesta biblioteca estatal de bacteris. El portal d'ADN bacterià recopila un total de 461 soques resistents als antibiòtics i complementa el perfil genòmic dels bacteris amb dades clíniques, geogràfiques i microbiològiques, i amb altres estudis en línia relacionats amb la resistència antimicrobiana, tal com explica el CNAG en un comunicat. "Hem seqüenciat 500 bacteris resistents als antibiòtics amb una combinació de tecnologies genòmiques d'última generació i un flux de treball automatitzat per processar les dades", explica el líder de l'Equip d'Assemblatge i Anotació del Genoma del CNAG, Tyler Alioto, que també és l'autor d'un estudi publicat a la revista Microbial Genetics.
Vigilància de patògens
La biblioteca s'ha pogut crear gràcies a una nova metodologia genòmica desenvolupada per l'Institut d'Investigació Biomèdica de la Corunya (INIBIC), que permet obtenir genomes bacterians complets més de pressa i a gran escala. "És una eina molt valuosa per a la recerca", afirma Miguel Álvarez-Tejado, cap de Màrqueting de Solucions Moleculars a Roche Diagnostics, que també ha participat en el disseny d'aquest recurs. Sobretot, afegeix, és "valuós" en el desenvolupament de nous mètodes de diagnòstic i teràpies d'alt impacte.
El principal objectiu de l'estudi és proporcionar més informació sobre els mecanismes pels quals les espècies de la família dels enterobacteris –els que es propaguen més de pressa– adquireixen resistència als antibiòtics. Una de les estratègies que proposen els centres de control i prevenció de malalties per al control de la resistència antimicrobiana és la vigilància i monitoratge de patògens. "La base de dades que hem creat permet la identificació, localització i seguiment dels bacteris que porten un dels mecanismes de resistència als antibiòtics més perillosos", destaca Germán Bou, responsable del Grup de Recerca de Microbiologia de l'INIBIC, i cap del Servei de Microbiologia del Complex Hospitalari Universitari de la Corunya.
