Què se sap de la "misteriosa" hepatitis infantil que inquieta Europa?

BarcelonaJa hi ha més de 200 casos al món de l'hepatitis infantil greu d'origen desconegut que ha posat en alerta famílies i pediatres. Una vintena s'han confirmat a Espanya i el degoteig de notificacions s'ha intensificat els últims dies des que el ministeri de Sanitat va demanar a les comunitats autònomes fer "una observació i cerca activa" de malalties hepàtiques greus i negatives en tots els virus coneguts que causen l'hepatitis (A, B, C, D i E). Les autoritats sanitàries espanyoles han informat de 22 casos en infants d'entre 0 i 16 anys –la majoria tenien menys de 10 anys– fins el 29 d'abril del 2022. A Catalunya de moment se n'han declarat sis.

“És un nombre de casos petits, no és una nova pandèmia, però el que ens preocupa és que són quadres greus. Un de cada deu casos al món ha acabat en un trasplantament de fetge i això és el que ens angoixa i ho converteix en un motiu de preocupació de salut pública”, explica a l'ARA l’epidemiòleg de l'ISGlobal i pediatra Quique Bassat. L’expert assenyala que el brot va viure un creixement molt ràpid al Regne Unit que a la resta de països europeus no s’ha reproduït d’una manera explosiva. “Ara trobarem casos perquè estem revisant pacients i possibles alteracions anteriors que poden coincidir amb el quadre descrit”, explica Bassat. La bona notícia, però, és que si haguessin sigut casos molt greus “no haurien passat desapercebuts”. 

Tres dels casos que inicialment eren sospitosos s'han descartat. El ministeri de Sanitat ha informat aquest divendres que els serveis d'epidemiologia estan aplicant un qüestionari exhaustiu a tots els casos identificats fins ara, sense que fins ara s'hagi trobat una causa comuna. "Cal mantenir la intensitat en la vigilància i les actuacions que ja s'estan realitzant per a la investigació dels pacients per confirmar o descartar si hi ha un increment de casos d'hepatitis, valorant sempre amb prudència l'efecte de la cerca activa de casos compatibles al increment de casos notificats respecte a anys en què no es realitzava aquesta acció", ha assenyalat en un comunicat.

Però què se sap d'aquesta misteriosa hepatitis infantil?

Causa

Se'n desconeix l'origen però l'adenovirus guanya pes

Les causes d'aquest brot són encara desconegudes. “Fins ara, no hi ha connexió entre els casos i no hi ha vincles amb viatges”, segons la directora del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC), Andrea Ammon. Tampoc l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha trobat una relació entre els casos del que sembla un nou tipus d'hepatitis aguda infantil i el consum d'algun tipus d'aliments, medicaments o la vacuna contra el covid: "Les causes segueixen sota profunda investigació".

Els primers indicis apunten cap a un "vincle" amb una infecció provocada per un adenovirus, un patogen molt comú entre els humans que acostuma a causar infeccions de l'aparell respiratori i digestiu, sobretot en nens. "Seria la possibilitat més plausible, ja que s'ha trobat en les mostres de molts dels nens afectats i això fa sospitar", indica Bassat. A Espanya, en 4 casos dels 8 analitzats es va obtenir una prova positiva per a adenovirus. En l'àmbit internacional, el principal sospitós seria l'adenovirus F41, segons l'Agència de Seguretat Sanitària britànica (UKHSA), que associa l'aparició de la malaltia hepàtica a aquesta soca tot i que totes les hipòtesis romanen obertes.

Els adenovirus es transmeten habitualment de persona a persona i tocant superfícies contaminades, així com per la via respiratòria. Per això les autoritats recomanen extremar la higiene de mans i supervisar el rentat de mans dels més petits per minimitzar el risc de propagació. "Que aquest patogen fos el responsable podria tenir sentit: només afecta els infants, mentre que els adults, que passem tota la vida exposats a ells, tenim una capacitat de resposta més robusta i estem més protegits", suggereix Bassat, que creu que l'anàlisi de la vintena de fetges extrets permetrà fer-ne un estudi més exhaustiu.

Tot i que també s'investiguen altres possibles causes, com ara si la inflamació podria ser una seqüela del coronavirus tenint en compte que alguns dels infants hospitalitzats eren positius, "el paper d'aquest virus en el desenvolupament de la malaltia no és clar", matisa l'OMS. "Podria ser una resposta autoimmunitària exagerada, una seqüela del covid", admet Bassat. El que queda descartat és que la vacuna anticovid pugui tenir cap responsabilitat en els quadres d’hepatitis aguda: objectivament no sembla una teoria viable perquè no hi ha cap fabricant que hagi aconseguit la llum verda de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) per poder immunitzar els menors de sis anys. 

Símptomes

Infants sans amb gastroenteritis i icterícia

La malaltia apareix en nens prèviament sans, però en alguns casos pot provocar una fallida hepàtica greu. En circumstàncies normals, el més habitual és que les hepatitis cursin amb pocs símptomes o amb lleus com el cansament marcat, dolor abdominal, nàusees, vòmits o diarrea. Els infants afectats per l'hepatitis desconeguda, en canvi, presenten uns nivells molt alts de transaminases (enzims a l'interior del fetge que compleixen una funció metabòlica al cos), icterícia, que provoca un color groguenc a la pell i les mucoses, i trastorns gastrointestinals greus. Altres senyals clars són la colúria, la coloració fosca de l'orina, i l'acòlia, deposicions de color molt clar.

Impacte

Una vintena d'infants han necessitat un trasplantament

En una vintena de casos al món s'ha requerit un trasplantament de fetge després de contraure aquesta nova malaltia. A més, i segons va anunciar l'OMS, almenys un infant ha mort. La majoria d'experts assenyalen que l'alteració de la funció hepàtica és un fenomen "relativament freqüent" en malalties comunes a la infància com les infeccions. Amb tot, des de l'ECDC plantegen que "és molt inusual que un adenovirus causi aquest tipus de símptomes tan greus".