Els metges catalans no poden més i anuncien vagues al gener

BarcelonaEls metges catalans tornaran als carrers. Metges de Catalunya, el sindicat majoritari dels facultatius, veu "inajornable" una mobilització de tots els professionals davant "la situació insostenible de la sanitat pública" com la viscuda ara fa quatre anys, i ja hi ha data perquè es materialitzi. Els dies 25 i 26 de gener, els 25.000 metges que treballen a la sanitat pública estan cridats a protestar per aconseguir millores laborals i salarials. L’inici de les mobilitzacions, amb el lema "Ho has donat tot, no has rebut res", es preveu d’aquí a dos mesos, perquè el sindicat està decidit a donar una última oportunitat al departament de Salut (i al nou conseller, Manel Balcells) d'asseure's, dialogar i "salvar" la sanitat. En cas contrari, amenacen, es convocarà una vaga durant un temps indefinit que, si té el mateix seguiment que la del 2018, la paralitzarà. "És un enèsim exercici de responsabilitat. Aquestes mobilitzacions no seran les últimes si no hi ha una proposta clara i bona damunt la taula, amb un calendari definit i consensuat", va afirmar ahir el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart.

La reacció del departament no s’ha fet esperar. Poques hores després de l’anunci de les mobilitzacions, el subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Alfred Garcia, ha assegurat que "entén perfectament" el malestar dels metges i les seves reivindicacions perquè "van encaminades a aconseguir millores laborals i retributives" i ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat. Ha afirmat que l’augment retributiu està "pràcticament garantit" perquè ja hi ha un acord estatal que incrementarà els salaris almenys un 2,5% a tots els treballadors públics de l’Estat de cara al 2023. A més, i com ja va fer Balcells, ha jugat la carta del conveni col·lectiu, que s’ha d’aprovar abans que acabi l’any, i la dels pressupostos: "Una bona part dels mil milions extres [si s’aproven els comptes] es destinarà a l’augment retributiu". 

La voluntat del sindicat és fer servir les protestes com "una mesura de pressió" i, per això, donen un marge de maniobra de dos mesos a Balcells per assolir un pacte "objectivament satisfactori" que ajudi a la "reconstrucció" del sistema sanitari. "Allarguem la mà per últim cop. No volem arribar a fer les mobilitzacions", ha dit Lleonart. En aquest sentit, Garcia ha valorat positivament que el sindicat hagi fixat aquest calendari per negociar tenint en compte la tensió assistencial que ja es viu als serveis pediàtrics per la bronquiolitis, i que encara podria créixer les pròximes setmanes amb la grip i el covid.

Amb tot, el responsable del CatSalut ha insinuat que la conselleria és una mera espectadora en les dues taules de negociació que ja estan en marxa: en el cas de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb els professionals i els representants de l’empresa, i en el cas de la part concertada, amb els metges i les patronals. Fonts sindicals estan decebudes perquè les converses estan encallades i, diuen, no s’aborda cap de les seves reivindicacions. "Si no hi hagués hagut un canvi de conseller, ja estaríem de vaga", ha dit el president del sindicat, Jordi Cruz.

Plantilles

Garantir el relleu i evitar salts a la privada i guàrdies forçades

El sindicat demana incrementar "de manera substancial i decidida" el nombre de facultatius a la sanitat pública per garantir el relleu generacional –es jubilaran 9.000 professionals en els pròxims deu anys– i per garantir la redistribució de la feina i atendre més i millor els pacients. Però avui dia els centres públics i concertats tenen problemes per contractar professionals perquè molts dels metges que es formen a Catalunya acaben exercint fora del país o fan el salt per treballar a la privada, que ofereix sous més alts. 

"Ni es troben metges ni es poden contractar els que hi ha amb les condicions que s’ofereixen", explica a l'ARA Neus Muñoz, metge d’Urgències de l’Hospital de Terrassa. Aquest escenari està abocant els centres a fitxar metges sense especialitat –als CAP, el 30% dels facultatius en actiu no tenen aquest requisit– o a exigir als treballadors que facin hores extres allargant la jornada, doblant torns o forçant guàrdies. "I, malgrat això, tenim pacients tres o quatre dies esperant en una llitera al passadís perquè no podem obrir plantes perquè no tenim mans. I aquí no només estan en joc les nostres condicions laborals, també la seguretat i la dignitat dels pacients", denuncia la metge.

En aquest sentit, el sindicat reclama al CatSalut que sigui "l’únic contractador de personal" perquè les condicions contractuals siguin homogènies a tot el sistema. "Ja no ens convenceran amb gestos com el de la paga de l’hora extra pel covid, sinó que calen canvis estructurals. Necessitem un conveni que no segregui entre treballadors de la pública i de la concertada i amb bones condicions", defensa Muñoz.

Sobrecàrrega

Respectar descansos i adaptar les agendes

Els metges treballen en condicions precàries i indignes, denuncia el sindicat: hi ha metges fent més de 40 hores setmanals per fer front a les elevades llistes d’espera i amb agendes d’entre 60 i 80 visites en un dia, la qual cosa vol dir que han d’atendre deu pacients a la mateixa hora. "Necessitem un sistema que posi límits perquè aquestes situacions no es donin i els companys puguin atendre amb la qualitat i el temps que mereixen els pacients", ha defensat Lleonart.

Mònica Solanes, metge del CAP Onze de Setembre de Lleida, corrobora aquesta sobrecàrrega assistencial, que obliga els equips a triar entre immediatesa i patologia important. "No puc atendre bé si he de valorar 30 pacients o 45, alguns amb problemes de salut mental o complicacions greus, perquè no tinc prou temps. Amb les agendes tan plenes, la medicina a la primària segueix un model de fast food: moltes visites en poc temps i amb poca profunditat", lamenta. El sindicat exigeix que es respecti el descans mínim i es garanteixin els descansos, ajustant la jornada laboral a 35 hores setmanal, com fan altres comunitats autònomes.

Muñoz també es queixa de la saturació dels serveis, sobretot a Urgències, i assegura que no cal que arribi l’epidèmia de la grip o el pic de covid per estar "saturadíssims". "Urgències som l’embut d’un sistema que no funciona perquè les llistes d’espera no paren de créixer i la primària tampoc no pot treballar amb condicions", explica. Molts casos que arriben a l’hospital, diu, inicialment no eren urgents i no van ser atesos quan calia.

Retribució

Frenar la fuga de talent a països on es cobra el triple

El sindicat també ha alertat que cada vegada hi ha més fuga de metges a altres comunitats, però, sobretot, a països de l'espai Schengen que tripliquen el sou que es cobra a Catalunya. "Aquí, sense comptar les guàrdies, un metge cobra entre 51.000 i 55.000 euros l'any. A França cobren 88.000 euros i a Alemanya, 165.000. Al professional sovint no li fa res exercir a Girona o a Tolosa i, sense incentius econòmics importants, la descapitalització per aquesta via serà important en un futur", ha alertat Lleonart.

Solanes admet que, pel context socioeconòmic actual, pot haver-hi col·lectius amb més problemes retributius, però recorda que un metge s'ha format i especialitzat durant anys, amb molt d'esforç per obtenir una titulació específica, i que assumeix molta responsabilitat. "Realment mereixem més del que cobrem", afirma. També ho pensa Muñoz, que demana equiparar els sous als europeus: "Hem tingut paciència, però no veiem millores després de la pandèmia, ni en contractacions, ni en sou, i la vocació no paga factures. S'estan aprofitant de la bona voluntat dels professionals i no tenim cap altra opció que mobilitzar-nos".