Els metges amenacen amb noves mobilitzacions a la tardor
El sindicat majoritari demanarà les nòmines als MIR de la pública per verificar l'augment de preu de les guàrdies anunciat pel Govern
Barcelona"Els vam donar una treva i avui activem el compte enrere: si no hi ha un canvi en la dinàmica negociadora amb Salut, reprendrem les mobilitzacions a la tardor", ha avisat aquest dimecres el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart. El sindicat majoritari de facultatius ha fet balanç dels primers cinc mesos de la taula de diàleg bilateral amb el departament de Salut, que es va crear el febrer passat per posar fi a la vaga de metges, i les primeres valoracions són negatives. Segons Lleonart, després de vuit reunions, la taula mèdica ha donat escassos resultats perquè l'administració "continua oferint solucions del segle XX a problemes del segle XXI" tant retributius com de formació professional enquistats des de fa anys i excloent el col·lectiu de l'avaluació de les actuacions. Com a mesura de pressió, ara el sindicat ha amenaçat amb la convocatòria d'una nova tongada de jornades de vaga després de l'estiu.
La taula mèdica bilateral es va crear l'1 de febrer per mitjà d’una resolució del conseller de Salut, Manel Balcells, i forma part del paquet de mesures de l'acord de sortida de vaga de facultatius de principis d'any. Tot i que formalment no és una taula de negociació, sinó de diàleg, Lleonart ha insistit en la importància que aquesta eina serveixi per millorar les condicions laborals de la professió mèdica. "El nostre compromís és mantenir la lleialtat institucional per arribar a acords; el dels representants del Govern ha de ser aplicar-los", ha afirmat. El sindicat ha suspès la gestió de l'autoritat sanitària en el primer semestre de l'any, però Lleonart ha assegurat que estan disposats a revalidar la confiança si Salut s'hi posa seriosament i desencalla algunes qüestions clau com els increments retributius, tant a MIR com a adjunts, sense que això suposi un augment de la càrrega laboral per als professionals.
Dimarts, el Govern va aprovar un acord per equiparar els increments de les retribucions de les guàrdies dels 2.773 metges interns residents (MIR) de la sanitat pública amb els de la concertada. Aquest augment retributiu, incloses les quotes socials, és del 27,8% i suposa un cost anual de 13 milions (que, enguany, serà de 7,7 milions perquè computaran a partir del mes de juny). L'acord governamental també garanteix que els MIR puguin fer fins a quatre guàrdies mensuals, una en cap de setmana, dins les 48 hores setmanals i que puguin tenir un descans l'endemà de la jornada; unes condicions negociades a l'acord de sortida de vaga del gener.
Pel que fa al preu de les jornades complementàries, la Generalitat assegura que a partir d'ara un MIR de primer any cobrarà 225 euros per una guàrdia de 24 hores entre dilluns i dijous; 270 si és de segon any; 315 si és de tercer, i 337 si és de quart i cinquè. I si la guàrdia es fa dissabte, el de primer any cobrarà 500 euros, el de segon 600, el de tercer 700 i el de quart i cinquè 750 euros. En la seva mateixa nota informativa, el Govern triava la paraula equiparació per referir-se a aquest nou model retributiu de guàrdies. Però per al sindicat hi hauria gat amagat: "No hi ha un trasllat de la taula de preus de la xarxa concertada a la pública, que és el que es va acordar a la taula mèdica", ha denunciat Lleonart.
Punts enquistats de l'acord de sortida de vaga
Tot i que l'acord encara no ha sortit publicat al DOGC i el mateix secretari demana prudència abans de treure'n conclusions precipitades sense haver fet les comprovacions pertinents, Lleonart planteja que amb aquesta nova forma de fer els càlculs "no surten els números". Per això, el sindicat demanarà als MIR de la sanitat pública que els enviïn les nòmines d'abans i de després de l'increment de preus per verificar si milloren, empitjoren o queden igual. "Això exemplifica què està sent la taula: una eina que ben aplicada pot ser fenomenal, però que quan es dona una instrucció hi ha desvirtuacions de les coses acordades", ha afegit Lleonart.
El sindicat ha aprofitat la roda de premsa per acusar el Govern d'aplicar tot sol els acords assolits a la taula mèdica i excloent-los de l'avaluació d'aquestes mesures. "Tenim la sensació que Salut no té ni la voluntat ni el coratge perquè els acords a què arribem siguin vinculants. Hi ha qüestions que encara no hem tractat o ho hem fet d'una manera succinta", ha explicat Lleonart. El secretari general de Metges de Catalunya ha assenyalat punts clau com la garantia de la formació mèdica continuada –que s'havia d'abordar en un màxim de dos mesos des de l'acord de sortida de la vaga–; la millora de les condicions assistencials als centres d'atenció primària (CAP) i els serveis d'urgències, i el dèficit de personal, és a dir l'esmorteïment de les jubilacions i la planificació a mitjà i llarg termini de les plantilles.
Sobre les retribucions, Lleonart ha denunciat que l'administració continuï entestada a vincular els augments als allargaments de jornades i que aquesta visió no respon ni al que demanen els metges, ni a la cultura laboral de les noves generacions ni a la forma de fer dels altres països que estan captant i retenint aquest talent. "Tenim els professionals dient per activa i per passiva que no poden més. El conseller Balcells va dir que un adjunt de primer any sense guàrdies cobra 65.000 bruts anuals. Això no és real, però si considera que és assumible pel pressupost de Salut, posem-nos-hi", ha desafiat.
