Nova YorkGairebé immediatament després de començar a prendre Ozempic, un medicament per a la diabetis conegut per induir la pèrdua de pes, a Renata Lavach-Savy, de 37 anys, se li va tallar la gana i va haver de començar a programar alarmes per recordar-se que havia de menjar. Estava tan esgotada que, fins i tot després de deu hores de son, es desplomava al sofà al sortir de la feina, incapaç de moure’s. Quatre mesos després, el seu dietista li va dir que tot allò eren símptomes de desnutrició. “Com pot ser? Peso més de noranta quilos”, recorda que va pensar.
Lavach-Savy va deixar de prendre Ozempic aquesta tardor. Inicialment el metge l'hi va recomanar perquè patia síndrome d’ovari poliquístic, un trastorn hormonal que acostuma a anar acompanyat de resistència a la insulina. Aviat les injeccions setmanals li van provocar nàusees constants i va perdre les ganes de menjar.
Casos com aquest són rars, però algunes persones que prenen medicaments com Ozempic, Wegovy i Mounjaro, poden experimentar una falta de gana tan intensa que arriben a estar desnodrits, segons Andrew Kraftson, professor associat de l’àrea de metabolisme, endocrinologia i diabetis a la Michigan Medicine. Per això, els metges coincideixen que és important que rebin una orientació clara sobre la dieta i la nutrició adequades durant el tractament. De fet, alguns poden necessitar deixar de prendre la medicació. “No pots menjar el que et ve de gust o el que vols –diu Lavach-Savy–, sinó el que el teu cos accepta”.
El risc dels trastorns
Una persona que pren Ozempic s’ha de sotmetre a controls mèdics periòdics. Kraftson recomana als seus pacients una ingesta calòrica diària d’entre 1.000 i 1.500 calories –en funció del seu pes inicial i el metabolisme estimat de cadascú– i els aconsella sobre la seva dieta per assegurar-se que ingereixen suficients nutrients. “No pretenem que [els seus cossos] s’esvaeixin i quedin en un no res”, afirma. Així, si els pacients no poden menjar prou mentre prenen el fàrmac, els redueix la dosi o els deixa de prescriure.
Encara no s’han fixat unes pautes nutricionals estàndard per als pacients que prenen medicaments com Ozempic i es donen recomanacions dietètiques similars tant als que intenten perdre pes com als que pateixen diabetis, diu el director científic i metge de l’Associació Estatunidenca de Diabetis, Robert Gabbay. De fet, això significa seguir una dieta rica en fruites, verdures i fibra, com la dieta mediterrània.
Evitar els aliments rics en greix també és fonamental per evitar que els pacients se sentin incòmodes o fins i tot dolorosament plens, diu Gabbay. Per això, insta a menjar a poc a poc i a fer pauses a mig àpat per avaluar si se senten realment satisfets. “Pots cruspir-te una hamburguesa amb formatge i patates fregides en cinc minuts, però sentiràs que t’has passat”, afegeix.
Gabbay recorda que els consumidors d’Ozempic tendeixen a perdre pes perquè mengen menys calories, no perquè el fàrmac cremi grassa per art de màgia. I si els pacients no es reuneixen regularment amb els metges per assegurar-se que estan rebent una nutrició adequada, aquests medicaments podrien conduir a trastorns de l’alimentació o exacerbar-los, afegeix Kraftson.
Canviar els antulls
Malgrat que els científics encara estan intentant desxifrar com actua Ozempic en el cervell, se sap que poden canviar els antulls de les persones com a efecte secundari. Aquest medicament conté semaglutida, que imita una hormona anomenada pèptid-1 similar al glucagó, i quan es pren, els nivells més alts d’aquesta hormona inunden els receptors del cervell que regulen els comportaments alimentaris. La conseqüència: canvien la forma en què les neurones transmeten senyals al cos.
De la mateixa forma que algunes persones perden l’interès per aliments que abans els agradaven després d’una cirurgia bariàtrica, els que prenen Ozempic sovint descobreixen que ja no els venen de gust els aliments rics en greixos i sucres. Perquè el seu apetit disminueix en general i pels possibles canvis neuronals que pateixen, diu Janice Jin Hwang, cap de l’àrea d’Endocrinologia i Metabolisme de l’Escola de Medicina de la Universitat de Carolina del Nord.
“Si et fan triar entre una amanida i pollastre fregit, és més fàcil prendre la decisió saludable”, diu l’endocrina. Ara bé, la gent que pren aquests medicaments han de ser conscients de les complicacions que poden derivar-se de tenir poca gana o no tenir-ne mai. “No menjar mai no és sa”, alerta Hwang.
Les claus d'Ozempic
Aprovat per la diabetis, però popularitzat com a tractament indefinit per perdre pes
Ozempic bloqueja i suprimeix els senyals cerebrals de la gana i fa que l'estómac es buidi més lentament, allargant la sensació de satisfacció. Forma part del grup de fàrmacs agonistes del receptor GLP-1, aprovat per a la diabetis de tipus 2 com a estimulador d'insulina en el pàncrees. Ara s'ha popularitzat per perdre pes mitjançant una injecció setmanal i com a tractament indefinit (deixa de funcionar si es deixa d'usar) com passa amb les estatines per al colesterol.
Per ara se'n desconeixen els efectes secundaris a llarg termini, però s’han reportat símptomes gastrointestinals –nàusees, vòmits, diarrea o restrenyiment, reflux i malestar estomacal–, fatiga, marejos i mal de cap. Alguns pacients poden perdre massa muscular i tenir uns nivells de sucre en sang molt baixos. I, en ocasions rares, poden patir pancreatitis o problemes amb la vesícula biliar o el ronyó.
Copyright The New York Times
