Més violacions que mai a Barcelona: es disparen un 51%

BarcelonaEl terror sexual no para de créixer. El balanç anual que en fa l'Hospital Clínic amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones és un dels principals termòmetres d'aquesta plaga a la ciutat de Barcelona, juntament amb la informació policial, i les dades d'enguany són preocupants. Seguint la tendència a l'alça de les denúncies –a Catalunya ja es denuncia una violació cada 12 hores–, entre l'1 de gener i el 31 d'octubre les urgències d'aquest centre han rebut 556 persones que havien patit una agressió sexual, la majoria (502) de les quals són dones. Respecte al mateix període de l'any passat, és un augment de pacients del 51% i, de fet, és l'any amb més casos registrats des del 2018, quan es va començar a recollir dades.

"És una xifra realment impactant, mai havíem tingut aquest increment", afirma Lluïsa García Esteve, psiquiatra i presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del centre. El 2019, l'any amb el pic més elevat fins ara, es van atendre 503 pacients. Enguany, i a falta que s'hi afegeixin les dades del novembre i el desembre, ja hi ha hagut una cinquantena de casos més. El 2020, coincidint amb el primer any de pandèmia i el confinament, la xifra d'atencions va reduir-se, però la violència sexual no va desaparèixer (297 pacients), i des d'aleshores la xifra d'agredides ha anat escalant fins al màxim històric del 2022.

L'Hospital Clínic, centre de referència per a l'atenció de víctimes d'agressions sexuals a Barcelona, ha atès fins ara 5.000 víctimes de violència sexual, i l'11% han arribat a les consultes només enguany. "Són dades esfereïdores que demostren que tenim un greu problema. La societat està malalta, és masclista i, a més, és violenta. És dramàtic que al segle XXI, en una ciutat com Barcelona, tinguem aquestes xifres d’agressions sexuals, que estan perpetuades totes per homes", ha denunciat el director general del centre sanitari, Josep Maria Campistol. 

García Esteve creu que aquest increment inèdit de víctimes ateses a urgències no es pot atribuir únicament al fet que "augmentin les violacions", sinó que també s'ha anat generant més consciència entre les dones de la necessitat d'adreçar-se a un servei sanitari després d'un atac d'aquest tipus i de fer-ho amb menys "por i vergonya". Un bon exemple és el temps que triguen les víctimes a demanar ajuda: fins a un 65% arriben abans que passin 24 hores des de l'agressió –l'any passat aquest percentatge era del 51,6%–, i el 81%, abans de 72 hores.

Amb tot, només la meitat de les víctimes han denunciat o tenen intenció de fer-ho quan arriben a l'hospital i fins a un terç ajornen la decisió al·legant que "no poden pensar-ho en aquell moment" o tenen dubtes al respecte. El 13,5% de les dones i el 9,2% dels homes directament verbalitzen que no denunciaran els fets. "La pregunta que em faig és: ¿hi ha més agressors? No ho sé, però cal saber què està passant", ha dit la psiquiatra.

L'alcohol, principal droga

Bona part de les víctimes (65%) expliquen a les infermeres que abans de l'agressió havien sortit de festa. El seu domicili, el de l'agressor o el d'un altre és l'espai on es produeix el gruix més important dels atacs (44,6%), però els locals d'oci nocturn ja representen el 17% de les agressions, sobretot els lavabos de les discoteques o els bars. "Aquest any, per primera vegada, estem registrant les circumstàncies de l'atac i és molt freqüent que ens expliquin que l'agressió ha tingut lloc en aquests espais", ha destacat la infermera del Clínic, Teresa Echeverría. El 13,7% de les violacions van passar al carrer, entre les quals hi ha vuit dones sense llar, i la resta en cotxes, transports públics, hotels o a la feina.

Segons les professionals, sovint els autors aprofiten que les víctimes consumeixen voluntàriament alcohol per agredir-les, el que es coneix com a submissió oportunista. "Es parla molt d'altres drogues, però sovint no fan falta, perquè l'alcohol és el principal facilitador i es pot utilitzar de forma perversa quan la víctima ja no pot consentir", ha advertit García Esteve, que ha detallat que el 61% de les víctimes verbalitzen que n'havien consumit com a mínim sis hores abans de l'atac. Els violadors s'han valgut d'aquest estat d'embriaguesa o de qualsevol altre consum de substàncies (cocaïna, cànnabis o amfetamines) en tres de cada cinc casos. Mitjançant analítiques de sang i orina, s'ha confirmat que de les 136 víctimes que sospitaven haver estat drogades, 23 presentaven concentracions tòxiques a la sang i havien patit submissió química.

El terror sexual de les punxades

Aquest estiu desenes de dones van començar a denunciar públicament que les havien punxat amb una xeringa mentre ballaven a la discoteca. No sabien qui ho feia ni per què, ni tan sols si els injectaven cap substància. En poques setmanes els casos es van multiplicar en diversos punts del país, sobretot a Barcelona i Girona, i es va generar una alarma entre les joves, preocupades i enfadades perquè apareixia una nova amenaça masclista als espais d'oci nocturn. Des d'aleshores, els Mossos d'Esquadra han rebut 206 denúncies, però fins ara no han pogut comprovar que hi hagués un vincle entre aquesta pràctica i la comissió d'un delicte sexual. Almenys no en l'àmbit policial. El Clínic ha atès 72 noies per possibles punxades i en dos casos ha quedat demostrat que havien patit una agressió sexual i, a més, hi havia una marca a la pell.

"És un fenomen que ens ha ocupat i preocupat tot l'estiu. En aquests dos casos, les víctimes arriben al centre perquè han sigut agredides i en l'exploració física s’aprecia una punxada, però no es detecta cap substància en sang ni orina", admet García Esteve. Des que va començar aquest fenomen, es va témer que les punxades fossin una eina de submissió per facilitar l'abús, però fins al moment només s'ha pogut constatar que dues dones que havien estat violades també havien rebut una punxada. "Però que en setanta casos no es pugui vincular la punxada a una agressió sexual o que no hi hagi substàncies tòxiques en cap d'elles no significa que no siguin violència masclista. Ho són, perquè les punxades són una altra eina per atemorir les dones", afirma.

Víctimes cada cop més joves

La demanda és permanent durant tot l'any. Les víctimes tenen entre 16 i 82 anys, però les noies joves pateixen els nivells de violència més elevats: el 53% de les víctimes ateses tenen menys de 26 anys. En tots els casos, l'agressor és un home, i en un 10%, n'hi ha més d'un. Enguany, s'han registrat una cinquantena de violacions grupals, pràcticament una cada setmana, i, de nou, la majoria (60%) són menors de 25 anys. En una d'elles, la víctima va assenyalar fins a set autors. Tot i que la tendència és la mateixa, el percentatge de casos ha baixat respecte al 2021 (15%) perquè el volum de casos total és superior.

En el 44,8% dels casos l'autor de l'atac és una persona coneguda, com amics o companys de feina, i en el 5% és la parella o l'exparella. Les pacients també expliquen que el 40% dels agressors són desconeguts i hi ha una mica més d'un 10% que no saben identificar-los ni relacionar-los amb ningú perquè en el moment dels fets estaven "molt intoxicades" o feia poc que els havien conegut, segons Echevarría. De fet, assenyalen també com a agressors a taxistes, a sanitaris o a homes que han conegut a les xarxes o en un local d'oci nocturn –i del qual no poden donar cap detall o referència–. "La violència sexual genera seqüeles psíquiques. Fa molts anys que treballo amb aquestes dones i no n'hi ha cap que surti il·lesa", afirma García Esteve.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha detallat que el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha atès 385 casos de violència sexual, especialment a l'estiu, i ha destacat els efectes negatius d'aquestes agressions en la salut de les víctimes, no només en l’àmbit sexual i reproductiu pel que fa als embarassos no desitjats, les infeccions de transmissió sexual o les disfuncions sexuals que se'n poden derivar. “També en la salut mental, perquè aquestes experiències es relacionen amb episodis depressius, intents de suïcidi o consum de tòxics ara i en un futur”, ha exemplificat.