Més vells, més arrítmies
Augmenta la prevalença d'arrítmies entre la població perquè creix l’esperança de vida i la supervivència de persones amb cardiopaties
BarcelonaQuan tenia 35 anys i feia poc que havia deixat la competició professional, al Jorge Bello, excampió d'Espanya d'atletisme, li van diagnosticar una arrítmia. Primer el van tractar amb medicació, després li van fer una ablació i fa un any i mig, una innovadora intervenció que ha d'evitar que se li torni a reproduir. "Entrar a quiròfan no agrada a ningú, però et dona tranquil·litat saber que així tindràs menys possibilitats que es torni a reproduir", diu Bello.
La prevalença de les arrítmies ha augmentat degut a l'envelliment de la població, a l'augment dels factors de risc cardiovascular, com la diabetis i la hipertensió, i per la millora dels tractaments i els fàrmacs, que han permès que els pacients amb cardiopaties visquin més anys. "Augmenta la supervivència d'aquests pacients, però també tenen més risc de patir arrítmies, i cada cop veiem més pacients amb arrítmies", explica Núria Rivas, cap de la unitat d'arrítmies de l'Hospital de la Vall Hebron. Aquest hospital ha posat en marxa la nova unitat d'arrítmies, que compta amb dos laboratoris d'electrofisiologia amb tecnologia punta on es poden diagnosticar i tractar alhora arrítmies lentes (bradicàrdies) i ràpides (taquicàrdies), tant d'adults com d'infants. La nova unitat ha passat de tenir una sala d'elecrofisiologia a tenir-ne dues, on es fan els procediments invasius, cosa que permetrà augmentar el volum de pacients i atendre entre dos i tres pacients cada dia a cada quiròfan. "Aquest salt permetrà atendre més pacients en un moment en què epidemiològicament hi ha un augment de les arrítmies", assegura Rivas.
Alta tecnologia
Les arrítmies són una alteració del ritme normal del cor, però no totes van acompanyades de símptomes. "El cor té una part mecànica i una altra d'elèctrica i quan hi ha una alteració de la part elèctrica es produeix l'arrítmia, que pot ser un funcionament ràpid del cor –la taquicàrdia–, o un funcionament més lent, llavors parlem de bradicàrdia", diu Rivas. "I per a cadascuna hi ha un diagnòstic i tractament diferenciat", afegeix Ferran Rosés, coordinador clínic de cardiologia pediàtrica.
Les taquicàrdies es poden tractar introduint un catèter al cor i cremant el punt on es produeix l'error en el senyal elèctric. Sistemes de navegació 3D permeten visualitzar el cor dels pacients i els catèters per tractar les arrítmies en temps real a través d'un ordinador, sense haver d'utilitzar radiació ionitzant, que amb el temps pot tenir efectes secundaris. Les noves tecnologies suposen un salt endavant en els tractaments d'infants i adults amb cardiopaties congènites. Les bradicàrdies es poden tractar amb la implantació d'un marcapassos, mentre que les arrítmies amb risc de mort sobtada es tracten amb la implantació d'un desfibril·lador automàtic implantable. La clau és el diagnòstic. Les arrítmies poden donar símptomes com palpitacions, marejos, sensació d'ofec, mal al pit o sensació que cada batec és diferent. Algunes arrítmies poden ser causa d'una mort sobtada. "Tot i que són una minoria", detalla Rivas. I la manera més fàcil de detectar una arrítmia és amb un electrocardiograma.
A Jorge Bello li van diagnosticar primer una bradicàrdia i, després, una taquicàrdia. I la causa era l'esport d'alt nivell i de fons que havia practicat durant tants anys. "El meu cor feia 30 pulsacions en repòs, que és bo per fer esport, però no per fer vida normal", diu. Un cop retirat de l'esport de competició feia esport de manteniment i va començar a notar-se més cansat. En una revisió rutinària li van diagnosticar l'arrítmia. "En la meva vida normal gairebé no ho notava, no m'afectava, però em limitava molt a l'hora de fer activitat esportiva. No era perillós per a la meva vida, però a mesura que envelleixes pot ser més severa", explica Bello. Hi ha arrítmies perilloses i altres que no comporten risc vital però que poden afectar la qualitat de vida.