Més depressions postpart i més greus: "Era incapaç d’estar a soles amb el nen"
La unitat de salut mental perinatal del Clínic, pionera al sud d'Europa, ha visitat més de 1.800 dones en cinc anys de funcionament
BarcelonaPassa més sovint del que sembla i causa una enorme sensació de culpabilitat en la dona que ho pateix. Els trastorns de salut mental durant l'embaràs o després del naixement són un problema de primer ordre que pot marcar la mare, el nadó i el vincle que estableixen de per vida. Es calcula que un 20% de les dones tenen episodis depressius i ansiosos vinculats amb la gestació, sigui per un embaràs complicat, un part traumàtic, la pèrdua d’un fill o pel fet d'haver patit prèviament una patologia mental. I les dades d'atencions de la unitat especialitzada en salut mental perinatal de l'Hospital Clínic, única a Catalunya i pionera al sud d'Europa, constaten que la demanda de dones que arriben derivades d'altres centres sanitaris o pel seu propi peu ha augmentat significativament des que l'espai va obrir les portes l'any 2018. A més, coincidint amb l'esclat de la pandèmia, les pacients presenten ara símptomes més greus, perquè hi arriben més tard i amb uns contextos sociofamiliars més vulnerables.
La Federica, una italiana resident a Barcelona des de fa tres anys, va arribar a la unitat quan el seu fill Amir tenia cinc mesos. Se sentia molt insegura a l'hora de tenir-ne cura, fins al punt que tenia pànic d’acostar-se-li. "Aleshores era incapaç d’estar en una habitació a soles amb ell", admet. El nen va néixer un mes i mig abans del que li tocava, però l'angoixa de la mare anava molt més enllà. Havia estat embarassada de bessons i havia perdut el germà gairebé al final de la gestació. "Vivia amb molta ansietat. Em feia por que a l'Amir també li passés res dolent. Els metges em deien que ell estava molt bé, però jo estava molt preocupada. El meu cap em feia creure que potser se'ls escapava alguna cosa. La pèrdua del seu germà em feia creure que també el podia perdre a ell", explica.
Alba Roca, psiquiatra i cap de la unitat, ha explicat que, en els primers cinc anys de funcionament, s'hi han fet més de 1.800 primeres visites. Només l'any passat se'n van fer 411, un 37% més respecte al 2021, quan el sistema sanitari encara era poc accessible a causa de la pandèmia. "Aquest augment de la demanda probablement es deu als problemes de salut mental que s'arrosseguen des del confinament i per l'increment progressiu de les derivacions que no es feien a causa de les restriccions", apunta, i afegeix que segurament ha augmentat la consciència entre les dones sobre la seva salut mental.
La depressió postpart és el trastorn que més s'atén a la consulta, seguida dels episodis ansiosos, i un 70% de les pacients tenen almenys un antecedent psicològic o psiquiàtric, tant sigui perquè compten amb un diagnòstic com perquè en un moment donat van anar una consulta de salut mental. "Però ara ens venen casos més greus i crònics; si abans ens arribaven mares amb nens de 2 o 3 mesos, ara els fills tenen 10 mesos o més", detalla Roca, que ha presentat les dades d'atencions de la unitat amb motiu del Dia Mundial de la Salut Materna, que se celebra cada primer dimecres de maig.
Des del 2018, els professionals de la unitat han fet més de 650 sessions grupals a consultes externes i més de 700 avaluacions del vincle mare-nadó, així com gairebé un miler d'avaluacions del neurodesenvolupament precoç dels nadons, perquè les patologies mentals de la mare que no es tracten poden afectar el creixement de les criatures. La unitat també ha dissenyat programes específics per atendre dones amb vulnerabilitats socials, com ara falta d’habitatge o de documentació, o sota una intervenció dels serveis socials; gestants amb trastorns bipolars (una de cada tres ingressa en un centre psiquiàtric en el postpart), i amb altres trastorns mentals severs com la psicosi puerperal –molt greu i infreqüent i en què la dona té al·lucinacions, deliris, comportament desorganitzat i depressió.
El 75% de les afectades, sense diagnòstic
Ara l'Amir té tretze mesos i la Federica es desfà en lloances cap als professionals i companyes de la unitat. "Aquí he après a ser mare. Ens han canviat la vida", assegura. A més de l'evident depressió que patia a causa de la pèrdua traumàtica de l'altre fill, havia arribat a Barcelona un mes abans que esclatés la pandèmia i tenia tota la família i els amics lluny. Se sentia sola i amb l'enorme responsabilitat de tenir cura d'un fill acabat de néixer malgrat el patiment. Va necessitar ajuda per teixir un vincle sa amb el petit i no perquè no ho desitgés, sinó perquè la situació la sobrepassava. "A Barcelona no coneixia cap altra mare i les professionals i les dones que he conegut a la unitat són meravelloses. T'acompanyen, t'ajuden i sobretot no et jutgen. Pots compartir-ho tot amb elles perquè realment t’entenen", assegura.
La unitat especialitzada del Clínic no només ofereix acompanyament a les mares, sinó que també es caracteritza per ser una unitat d'intervenció psiquiàtrica i psicològica. És a dir, fan l’avaluació, donen el tractament farmacològic de manera compatible amb la lactància i ofereixen suport psicològic per a la depressió i la regulació emocional en situacions d’ansietat. A més, fan grups específics per treballar el vincle mare-nadó i aprendre a tenir cura del fill sense descuidar-se d'elles mateixes, superar l’estigma i aprendre les cures bàsiques del nadó.
"La societat es pensa que quan tens un fill t'has de centrar en cuidar-lo i anul·lar-te com a persona perquè des del moment del part has d'estar superfeliç. Però no és així: quan tens depressió, el cap no t'ho permet, no saps com gestionar-ho ni com expressar-te. De vegades amagues què sents perquè el món et jutja: no pots ser mare i estar trista", comenta la Federica. Això, diu, la feia sentir culpable: "La gent no t'entén, però a la unitat sí i no només des d'una perspectiva mèdica, sinó també moral". I assegura que sense l'ajuda professional no se n'hauria pogut sortir: "Mai havia patit res i no entenia què em passava. Però en aquesta unitat aprens coses i en surts reforçat. El meu fill és la meva vida i tenim un vincle fortíssim. Ara només vull ser amb ell".
La depressió postpart és un problema seriós, però encara molt poc visible. El 75% de les dones embarassades amb un trastorn mental perinatal no reben un diagnòstic ni tampoc el primer any després del part. Del 25% que sí, només el 10% reben un tractament adequat a les seves necessitats. "El 65% de les dones amb depressió postpart milloren del tot a l’any, però és molt important el seu seguiment especialitzat amb tractaments adequats", subratlla Roca.