Salut

Menys donants de ronyó, l'òrgan que necessiten el 90% dels catalans que esperen un trasplantament

L'envelliment de la població fa augmentar la llista d'operacions renals pendents, que ja és de sis mesos

Intervenció robòtica a l'Hospital Clínic
3 min
Regala aquest article

BarcelonaA Catalunya, nou de cada deu persones pendents d'un trasplantament d'òrgan necessiten un ronyó. Actualment hi ha 1.441 catalans a l'espera i, d'aquests, 1.304 necessiten un òrgan renal, segons ha informat aquest dimecres el departament de Salut. L'envelliment progressiu de la població fa que cada vegada més catalans hagin de recórrer a un trasplantament, perquè amb l'edat els òrgans deixen de funcionar com toca. I això afecta especialment el ronyó, que deixa de filtrar la sang adequadament. Per al director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, l'envelliment és "clau" per entendre que hi hagi més persones en llista d'espera per a aquest tipus d'intervenció, si bé reconeix que hi ha altres factors que hi contribueixen. Per exemple, la reducció de donants.

L'any passat hi va haver un 8,6% menys de donants renals vius, és a dir, de persones que lliuren el seu òrgan voluntàriament –és viable viure amb un ronyó sol si el metge ho autoritza– i que solen fer-ho perquè tenen vincles familiars o emocionals amb el pacient. Ara la davallada de donacions dificulta l'activitat d'aquests trasplantaments. Mentre que fa dos anys hi va haver 187 persones que en van donar un, l'any passat van ser 171, la qual cosa ha propiciat que hi hagi més gent a les llistes d'espera.

Segons ha pogut saber l'ARA, el temps medià que esperen els catalans per rebre un ronyó és de sis mesos una vegada entren a la llista. I abans aquests pacients ja han estat 21 mesos rebent diàlisi, un tractament que afecta de ple la seva qualitat de vida perquè tres cops per setmana s'han de desplaçar a un centre sanitari per connectar-se a una màquina que substitueix el funcionament normal dels seus òrgans.

"La donació de viu renal tornarà a créixer, perquè és la millor opció per a la majoria de pacients en llista d'espera renal i els equips ho tenen clar i la promouen", ha defensat Tort, que ha concretat que Catalunya realitza entre el 40% i el 50% de tots els trasplantaments renals de donant viu de tot l'Estat. A més dels pacients que esperen un ronyó, n'hi ha 57 que esperen un pulmó; 36 que necessiten un fetge; 25 un cor, i 19 un pàncrees. Del total, 13 són menors d'edat.

Catalunya ha tocat sostre?

L'any passat els hospitals catalans van fer 1.344 trasplantaments d'òrgans, un 3,5% menys que fa dos anys, quan se'n van fer prop de 1.400. Així i tot, es fan gairebé quatre trasplantaments al dia, una de les taxes més altes del món, i des del departament de Salut no descarten la possibilitat d'haver tocat sostre després d'anys d'encadenar xifres rècord de trasplantaments. "No ens preocupa que aquest any no hàgim batut el rècord de l'any passat. Haurem de veure si hem arribat al nostre sostre: potser sí, però també és veritat que estan arribant noves tecnologies que ens ajudaran a continuar fent trasplantaments", ha explicat Tort.

Per tipus d'òrgan, l'any passat van augmentar els trasplantaments cardíacs (se'n van fer 65), els pancreàtics (39) i els pulmonars (105). Per contra, es van reduir els trasplantaments hepàtics (224) i els renals (911). A més, el 2024 es van fer 54 trasplantaments pediàtrics: 23 de ronyó, 21 de fetge, 8 de cor i 2 de pulmó. Més de 16.000 pacients han rebut des de còrnies fins a pell que es recull al Banc de Sang i Teixits, segons ha informat Salut.

Xifra inèdita de negatives familiars

Pel que fa als donants, l'any passat a Catalunya hi va haver 381 donants cadàver (tres menys que el 2023). D'aquests, 145 van ser per mort encefàlica –quan la persona està en mort cerebral, però la resta d'òrgans continuen funcionant–, i 236 per mort en asistòlia, que es produeix quan es pateix una aturada cardíaca i el cor deixa de bategar, però la resta d'òrgans continuen funcionant. A més, 34 persones van donar els òrgans després de demanar la prestació de l'ajuda per morir. Aquest és el segon millor any de la història pel que fa al nombre de donants, ha assegurat Tort.

Això no obstant, el percentatge de negatives familiars a la donació ha augmentat fins al 25,8% el 2024, un percentatge inèdit fins ara. De fet, és una dada que "preocupa" a Salut i que el departament relaciona amb "una població catalana cada vegada més diversa" socialment i culturalment. També remarquen que cada vegada els equips proposen més aquesta opció, per la qual cosa augmenta la probabilitat de rebre més negatives dels familiars.

L'any passat també hi va haver 13 negatives judicials, les mateixes que el 2023, però una xifra superior a la d'anys anteriors. Segons Tort, els jutges deneguen una petició de donació d'òrgan quan hi ha una causa penal oberta o es tracta d'accidents que necessiten una investigació molt exhaustiva, perquè la donació entorpiria la tasca policial.

stats