Menys catalans amb mútua privada per primer cop des del 2015

BarcelonaEl nombre de catalans que tenen assegurança privada baixa per primer cop en set anys. En concret, un 28,7% compaginen l’atenció assistencial pública amb la privada, una tria que és més habitual en les franges d’edat joves i que va disminuint a mesura que augmenta l’edat. “Trenquem una tendència que estava pujant any rere any des del 2015”, ha explicat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Segons es desprèn de l’Enquesta de Salut de Catalunya, que recull les opinions de gairebé 5.000 persones, el percentatge de doble cobertura sanitària s’allunya de l’elevada xifra que es va registrar el 2020, quan un terç dels catalans (32,3%) comptaven amb una mútua. “La dada és bona, però hem de treballar més per posar-nos al 24% del 2013”, ha afirmat Argimon.

L'any 2020 es va disparar la contractació de pòlisses i el mateix conseller alertava en una entrevista a l'ARA que aquest comportament social generaria conseqüències "fatals" per al sistema sanitari públic. A llarg termini, va dir, podria suposar-ne la "mort" perquè agreujava les desigualtats socials i polaritzava l'accés sanitari d'acord amb els recursos econòmics. Ara bé, Argimon no s'atreveix a dir si la pandèmia i el descens de l'accés al sistema sanitari públic van motivar aquest augment de la cobertura privada. "Caldrà analitzar més profundament aquest comportament", ha indicat.

El Col·legi de Metges sí que assenyalava en un informe a principis d’any que les companyies s’havien aprofitat del virus i de la percepció d’insatisfacció que podria haver experimentat la població als centres sanitaris. Especialment, assenyalaven la “subhasta i guerra de preus” amb què promocionen cobertures de poca qualitat per preus irrisoris que, a la llarga, augmenten el nombre d’assegurats en detriment de la qualitat assistencial. “Ara hem reculat i això és l’important. És el primer any i no cantem victòria. Si aquestes pòlisses low cost es tradueixen en un repunt d’aquí un temps... No ho crec”, ha insistit Argimon, que ha destacat que l’ús dels serveis sanitaris públics ha augmentat del 68,7% del 2020 al 70,3%.

Obesitat infantil a l'alça

Gairebé el 80% dels catalans fan una valoració positiva de la seva salut, més els homes (83,1%) que les dones (75,1%) i de manera més significativa els que són de classe social afavorida i tenen estudis universitaris. De fet, el gradient socioeconòmic és preocupant: només el 63,6% dels homes que no tenen estudis o només primaris creuen que tenen un bon estat de salut, un 19% menys que els que tenen un nivell de vida benestant. En el cas d’elles, la diferència és encara més flagrant: només el 51,5% de les dones amb nivells d’estudi baixos el valoren positivament, un 23,6% menys respecte a les que tenen estudis superiors. 

Algunes de les principals conclusions de l'Enquesta de Salut fan referència a la salut d'infants i adolescents, que representen un de cada quatre enquestats. Entre les dades positives hi ha que beuen menys begudes ensucrades i que estan menys exposats al tabac a casa seva. Al cantó negatiu, continuen augmentant els casos de sobrepès i obesitat, així com els hàbits de vida sedentària, els problemes emocionals i el risc de patir un trastorn mental a edat primerenca. Tot i que vuit de cada deu nens i nenes d’entre 8 i 14 anys tenen una bona qualitat de vida relacionada amb la salut, hi ha elements preocupants.

El consum de begudes ensucrades entre infants de 3 a 14 anys s’ha reduït molt: si el 2016 prop de l’11% dels nens i nenes en bevien diàriament, el 2021 eren el 4,8%. En canvi, entre els adults aquest percentatge es manté entorn del 16,8%. Una llauna de refresc conté l’equivalent a nou cullerades de sucre, però l’oferta de menjar no saludable és “amplíssima i salvatge” i repercuteix directament en l’alimentació i la salut dels infants i els joves. De fet, un dels grans problemes de salut pública que es viuen a Catalunya és l’augment dels casos de sobrepès infantil. Quatre de cada deu infants de 6 a 12 anys estan per sobre del seu pes, més els nens (46%) que les nenes (33%). Ara bé, l’últim any el percentatge de nenes amb obesitat ha crescut més (del 6,4% a l’11,8%) que el de nens (de l’11,8% al 13,8%). La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha reivindicat mesures com l’impost a les begudes ensucrades o la contractació de 150 nutricionistes per a l’atenció primària per intentar contenir aquesta problemàtica.

Aquest resultat s'ha de complementar amb l'augment dels hàbits de vida sedentaris, que van quallant entre els més joves. Gairebé la meitat dels infants de 3 a 14 anys (45,9%) s'estan 2 hores diàries o més davant d’una pantalla i el percentatge de nens (52,7%) és superior al de les nenes (38,6%). La bona notícia és que l’exposició al fum ambiental del tabac a la llar s’ha reduït any rere any des del 2011. Així, el 2011 el 22,9% dels infants de 0 a 14 anys convivien amb alguna persona que fumava a casa, mentre que ara són el 8,6%. De nou, els infants de classes socials menys afavorides es veuen més perjudicats.