"Les mascaretes s'han d'anar eliminant per necessitat social"

Barcelona¿Les mascaretes tenen els dies comptats? El govern espanyol preveu que el símbol de la pandèmia desaparegui "molt aviat" dels espais interiors però es resisteix a posar-hi una data com han fet altres executius europeus com França, que la suprimirà el 14 de març. Espanya és un dels pocs països on les mascaretes encara s'han de dur obligatòriament en llocs tancats i l'estabilitat epidemiològica i el descens progressiu de l'ocupació als hospitals que han succeït a les xifres inèdites de la sisena onada han fet que cada vegada hi hagi més pressió sobre el ministeri de Sanitat perquè faci el pas per recuperar l'anhelada normalitat i les elimini definitivament.

Fins ara l'opinió majoritària era que calia esperar fins que s'acabés l'hivern, a finals de març, però cada vegada més governs autonòmics volen forçar el debat per fer-ho ja, entre els quals Catalunya i Andalusia. Fa setmanes que totes dues defensen que caldria treure-les de les escoles abans de prescindir d'elles en la resta d'espais, i la ministra Carolina Darias finalment ha cedit: dijous que ve, al Consell Interterritorial de Salut, es debatrà la idoneïtat de retirar-les dels centres educatius. Amb tot, de moment l'autoritat sanitària estatal no té clar si vol començar pels infants o esperar unes setmanes més, fins que comenci la primavera, per eliminar-les directament per a tothom. "Encara no hi ha cap decisió presa", expliquen.

Entre els experts consultats per l'ARA sí que hi ha un cert consens: diuen que es donen les condicions per debatre la supressió de les mascaretes i que s'hauria de començar per les escoles. En paraules de la doctora del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, Margarita del Val, anar-les eliminant és "una necessitat social". També el responsable de l’àrea de resposta del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, en anglès), Josep Maria Jansà, és partidari de relaxar les mesures atesa la bona evolució epidemiològica, i advoca per eliminar la mascareta dels espais on s’ha demostrat “que no tenen un valor afegit que no pugui garantir la distància interpersonal”. “L’indicador més potent és el de la severitat i, malgrat les xifres elevades de contagis, ni la pressió assistencial ni la mortalitat incrementen”, explica a l’ARA. L'epidemiòleg creu que les autoritats sanitàries han de ser més "valentes" i diu que, de la mateixa manera que se'ls exigeix proactivitat a l'hora d'impulsar restriccions, també cal demanar-los-hi a l'hora de retirar-les.

Després de dos anys en pandèmia, portar la mascareta és un missatge implícit que el virus continua circulant i que cal anar amb compte abans de donar-la per acabada, segons l’epidemiòleg de l'Hospital Clíni, Antoni Trilla. Ara bé, l'expert defensa que l'evolució avala la seva supressió “progressiva” i recomana el seu ús a grups concrets o circumstàncies determinades. Posa d'exemple la gent de més de 65 anys, els no vacunats, els immunodeprimits o els trasplantats i reclama que com a mínim continuï sent obligatòria en espais de risc, com hospitals i centres sanitaris i els mitjans de transport. “A més, la població de risc voluntàriament hauria de dur-la per evitar el contagi i la malaltia, i seria assenyat que, si ens la treuen, igualment tots la portem a la butxaca per si ens trobem en una cua, al mig d’una aglomeració o agafem el metro en hora punta”, puntualitza.

Del Val també recorda que la mascareta ha sigut "un dels asos" sota a la màniga per rebaixar la incidència de la pandèmia. "I si d'aquí poc no la fem servir, haurem de reforçar altres mesures com la ventilació dels locals tancats i aprendre a fer servir els mesuradors de CO₂ i els filtres HEPA", defensa. Considerada una de les veus més autoritzades per analitzar la pandèmia, Del Val també indica que cal fer sentir el sentit comú i prendre decisions "a criteri personal", com ara decidir lliurement si volem continuar portant la mascareta en determinades circumstàncies. També planteja mantenir un percentatge de teletreball. "No ha estat regulat i durant aquesta onada de tardor-hivern hi ha hagut moltes persones i moltes empreses que ho han implementat i ha funcionat bé", exemplifica la viròloga.

L'esperança de noves vacunes

La previsió del comitè d’experts assessors del covid de la Generalitat és que, si l'òmicron continua sent la variant predominant a llarg termini, la malaltia s'anirà presentant en forma d’epidèmia recurrent en èpoques de fred, com ja passa amb la grip estacional. “La població tindrà certa immunitat però hi haurà formes greus de la malaltia en persones vulnerables. Per això serà important la vacunació i adoptar mesures preventives no farmacològiques quan la transmissió sigui alta”, plantegen en el seu últim informe. Per això, recomanen l’ús de mascaretes en espais interiors i exteriors en situacions d’alta concentració de persones, de les de tipus FFP2 per als grups d’alt risc i independentment de si estan a l’interior o l’exterior.

A Catalunya s’estima que gairebé el 87% de la població té anticossos contra el covid, ja sigui gràcies a la vacuna (induïda) o a haver passat la infecció (natural) o a una combinació de totes dues. Les dades disponibles apunten que les vacunes actuals (anomenades de primera generació) per si soles no són suficients per reduir substancialment la transmissió i els contagis, i fan necessàries les mesures de contenció com la mascareta en alguns supòsits. Per això també hi ha experts escèptics amb la retirada de la mascareta als espais interiors, considerats de més risc per la menor ventilació i la falta de distància interpersonal, com el president de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva Crítica i Unitats Coronàries (SEMICyUC), Álvaro Castellanos, que demana prudència abans de prendre "una decisió precipitada".

L'intensivista destaca que encara hi ha una circulació molt elevada del virus (a Catalunya es declaren més de 3.500 contagis diaris tot i haver deixat de fer proves a potencials infectats asimptomàtics) i moltes persones vulnerables que podrien patir el covid de forma molt greu quedarien exposades. "Creiem que perquè deixi de ser necessària la mascareta caldria que la pressió a les unitats de cures intensives (UCI) baixi del 10%", afirma Castellanos. La comunitat científica, però, confia que els laboratoris enllesteixin aviat vacunes de segona generació que siguin esterilitzants –que evitin el contagi– i d'administració intranasal –posar-les directament sobre les mucoses minimitzaria la càrrega viral i el risc de transmissió– que permetrien tractar el covid com un virus estacional més.