Salvador Macip: "Les mascaretes als interiors haurien de quedar-se, també a les aules"

BarcelonaL’investigador de la Universitat de Leicester i membre del comitè científic que assessora el Govern en matèria covid, Salvador Macip, atén l’ARA per telèfon des del Regne Unit. Si bé la situació epidemiològica ha millorat a Catalunya i Europa i s’espera que els pròxims mesos la presència del covid es redueixi, el científic avisa que hi ha massa contagis que fan inviable deixar de vigilar del tot el virus. Per això, defensa el manteniment de mesures poc invasives, com l’ús de la mascareta als espais interiors. També a les aules, d’on les autoritats sanitàries volen retirar-les d'aquí a deu dies.

Deixem enrere la sisena onada i les restriccions, però tenim 40.000 casos setmanals. Què podem esperar les setmanes que venen?

— La pandèmia no deixa de sorprendre’ns i, tot i que estem mil vegades millor, cal evitar els triomfalismes i recordar que venim d’unes xifres tan elevades i d'un pic amb tants milers de contagis que és fàcil millorar els paràmetres. Si mirem l’evolució en altres països que van una mica més avançats, veiem que el descens de contagis s’ha alentit i això és possible que ho veiem també aquí, ara que pràcticament hem eliminat totes les mesures. Estem en un moment molt diferent perquè hi ha molta gent vacunada amb la tercera dosi i els últims mesos hi ha hagut una eclosió d’infeccions que ha disparat la immunitat natural. Tot això fa pensar que fins a l’estiu tindrem una menor circulació del virus.

Hi ha força consens entre els experts que tindrem una primavera tranquil·la, però de l’estiu encara no n'hi ha gaires previsions.

— És complicat anticipar-se perquè no sabem quin escenari hi haurà. Per exemple, si l’òmicron continuarà sent la variant predominant. La teoria ens diu que el bon temps afavoreix la reducció de les infeccions, però també podríem esperar que la immunitat baixi i hi hagi reinfeccions de gent ara protegida. Se sap que la vacuna no evita que ens contagiem i sembla que els anticossos dels que han passat ara el virus o s’han vacunat podrien anar bastant a la baixa d’aquí a quatre o cinc mesos. Si això passa, a l’estiu veurem alguna onadeta. Tot plegat, si no arriba una variant que ens desestabilitzi.

De moment, doncs, podem dir que les dades ens avalen per fer una vida completament normalitzada?

— Ens permeten fer coses que abans no podíem. Això s’ha de celebrar, però no podem desconnectar de la pandèmia. Si podem viure sense restriccions, fantàstic, però això no significa que no calgui controlar els contagis i, si cal, posar en marxa accions de contenció. Per saber si li donem carpetada al virus ens calen uns mesos. El moment és complicat: no hem de caure en l’exageració, però tampoc perdre la prudència.

Però les autoritats sanitàries, també la catalana i l’espanyola, advoquen precisament per anar deixant de controlar el covid i “gripalitzar-lo”. Per exemple, fent menys tests. 

— És la tendència a Europa, perquè no es pot eternitzar el control del covid. Però per conviure-hi s’han de prendre decisions basades en dades reals, i si mirem les xifres actuals no seria una bona estratègia. Políticament hi ha altres prioritats i, més que mai, la realitat epidemiològica xoca contra la realitat social. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que vivim un “alto el foc”, però encara no recomana abordar el covid com una grip. Aquest any no sembla viable deixar de fer proves. 

Si parlem de canvis, el Govern vol acabar amb les quarantenes dels alumnes la setmana que ve i començar març sense mascaretes a les aules.

— S’està tenint en compte la salut mental i el benestar dels infants i tots sabem que treure les mascaretes a classe serà un benefici molt gran per a ells. Ara bé, a l’altre costat hi ha l’impacte epidemiològic que pugui tenir. És a dir, si tindrà efectes o no en la transmissió sabent que encara no hem arribat a xifres de contagi mínimes. El Govern ha decidit no consultar al comitè assessor i tirarà endavant amb les opinions d’un grup d’experts que des del principi ha volgut minimitzar al màxim les mesures a l’escola. I penso que caldria un debat més ampli, que per a això existeix el comitè. 

Per tant, el problema no és tant que es treguin les mascaretes sinó el moment en què es vol fer?

—  Aquest és el problema: tenim molta pressa. Hem d’anar cap a la retirada, però quan els nivells de transmissió siguin menors. El risc més elevat l’assumeixen els no vacunats o els que encara no han completat la vacunació, però també hi ha vacunats que no responen com esperem.

I com se’ls protegeix?

— Controlant la circulació del virus. Per això les mascaretes als interiors haurien de quedar-se: eviten els casos greus en persones vulnerables i, en comparació amb restriccions que hem tingut, són poc invasives. Encara no és moment de deixar que el covid circuli lliurement i no hi posem cap vigilància. Hauríem de fer tot el possible per evitar al màxim que la gent gran i malalta mori. Ara s’està dient que els esforços s’han de centrar en la població vulnerable, i és veritat, però és difícil predir qui ho passarà malament i qui no. Assumim, perquè així ens ho ha demostrat la pandèmia fins ara, que els joves ho passen millor, però una cosa és com ho veiem des d’una perspectiva individual –per exemple algú vacunat i sense patologies prèvies que sent que té un risc baixíssim d’emmalaltir– i una altra com ho abordem des de l’òptica de la salut pública.