La majoria dels afectats per covid persistent continuen malalts dos anys després

BarcelonaNomés una minoria dels malalts de covid persistent (el 7,6%) es recuperen dos anys després d'haver-se contagiat. Més del 90% dels afectats continuen arrossegant, en més o menys grau, les invalidants seqüeles de la infecció, segons un estudi de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, el més gran de Catalunya i també d'Espanya. El centre ha fet seguiment de 341 pacients de covid persistent (que anomena long covid ) i ha conclòs que menys del 10% s'han curat des que es van començar a visitar, l'any 2021. Es tracta de la revisió més extensa i exhaustiva que s'ha fet al món sobre l'evolució clínica d'aquesta síndrome, que desencadena una gran diversitat de símptomes i patologies. L'estudi, publicat aquest dimarts a la revista The Lancet Regional Health - Europe, també conclou que les dones i les persones amb obesitat, antecedents de malalties autoimmunes o fibromiàlgia tenen més risc de patir covid persistent i menys possibilitats de recuperar-se completament.

Des del 2020, a tot l'Estat, milers de persones pateixen aquesta malaltia, que provoca un daltabaix físic i cognitiu intens i recurrent. Sovint, les seqüeles forcen els malalts a renunciar a la feina (alguns, directament, han estat acomiadats) o a treballar en males condicions de salut, a deixar de conduir o a limitar la seva vida privada. La majoria es van contagiar en la primera onada de covid i, per això, l'abast d'aquest trastorn incapacitant encara es desconeix: s'estima que entre un 5% i un 10% de les persones que s'infecten continuen, a llarg termini, patint una àmplia varietat de símptomes.

L'estudi s'ha fet a partir de les dades de 548 persones que van superar el covid fa més de dos anys. D'aquestes, 341 van desenvolupar covid persistent. Els símptomes més habituals són la fatiga (que afecta més del 70% dels malalts), la dificultat respiratòria (55%), el mal de cap (45%), el dolor muscular i articular (més del 40%) i els trastorns neurocognitius com ara dificultat per concentrar-se o pèrdua de memòria (40%). Altres símptomes habituals són els trastorns de l'olfacte i el gust, la taquicàrdia, els problemes gastrointestinals (diarrees o dolors abdominals) i cutanis (caiguda dels cabells o erupcions).

“És essencial definir i entendre aquesta síndrome per identificar estratègies de prevenció, diagnòstic i tractament que ajudin els afectats”, explica la coordinadora de la unitat, Lourdes Mateu. De moment, però, les esperances de recuperar-se del tot són baixes. "I mentre la transmissió de covid continuï, es continuaran acumulant casos de covid persistent”, alerta el cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i investigador principal d’IrsiCaixa, Roger Paredes.

Més risc en dones que en homes

L'estudi, dut a terme pel Germans Trias, la Fundació Lluita contra les Infeccions i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat per la Fundació La Caixa–, també és rellevant perquè, per primera vegada, assenyala quins són els factors mèdics i socioeconòmics que s’associen al risc de desenvolupar i recuperar-se de la malaltia. Malgrat que ara s'atenen menys casos nous que fa un any i mig, encara hi ha un degoteig de pacients.

Segons aquest informe, gairebé tots els recuperats són homes que tenien pocs símptomes, amb la fatiga com a afectació principal, durant una mitjana d'onze mesos; que van necessitar cures intensives o que van perdre l'olfacte o el gust. En canvi, les persones amb trastorns cognitius, com dificultats per concentrar-se; problemes respiratoris, com dificultats per respirar; taquicàrdies o dolors musculars crònics tenen menys possibilitat de recuperar-se completament.

"Aquesta és una malaltia encara poc compresa, però és real i causa un gran impacte en el conjunt de pacients i la societat. Cal combinar una atenció clínica empàtica i de màxima qualitat humana amb una recerca rigorosa que ens permeti trobar millors eines diagnòstiques i tractaments efectius", afirma l'experta, que demana més coordinació entre els hospitals i l’atenció primària.