Madrid encapçala el rànquing de regions europees amb més sobremortalitat del 2020

BarcelonaEls primers mesos de la pandèmia, el coronavirus va acarnissar-se amb la Comunitat de Madrid, que va concentrar la proporció més gran de defuncions d'Europa amb un 44% més de morts que anys anteriors. La sobremortalitat a la comunitat que dirigeix Isabel Díaz Ayuso és la més elevada de la UE juntament amb la de la Llombardia (39%), la regió més al nord d'Itàlia i la primera que va registrar casos de coronavirus a la UE. Ho conclou el baròmetre regional i local que fa el Comitè Europeu de les Regions cada any, publicat a l'octubre, que enguany està marcat per l'impacte de la pandèmia i inclou una classificació amb les deu zones que van registrar els percentatges d'excés de mortalitat més alts. Aquest indicador s'ha calculat comparant el nombre de defuncions registrades el 2020 amb la mitjana de morts del 2016 al 2019.

En el cas madrileny, el pic de decessos es va produir sobretot entre els mesos de març i abril (si bé el degoteig de víctimes es va mantenir tot l'any) i la UE calcula que la mitjana de víctimes setmanals a Madrid en aquell període ja era un 2,9% superior a la registrada anys anteriors. A més, la transmissió disparada va acabar difonent-se per les regions més pròximes i, de fet, l'informe de la UE conclou que el centre d'Espanya va ser un dels dos focus més mortals. En concret, Castella-la Manxa, que ocupa la tercera posició del rànquing amb un 34% més de morts dels esperats, i Castella i Lleó, en sisena posició amb un 29% més de víctimes, s'hi van veure arrossegades per l'estreta connexió amb Madrid (podrien considerar-se conurbacions de la capital). Catalunya també figura en aquesta classificació i ho fa en la vuitena posició, amb un 27% de sobremortalitat.

En el conjunt de la UE, l'excés de mortalitat mitjà el 2020 va augmentar per primera vegada a l'abril un 25% coincidint amb la primera onada, la més agressiva de totes. Amb l'excepció de l'illa francesa de Mayotte (la cinquena zona més afectada amb un 32% de sobremortalitat) i el voivodat de Subcarpàcia a Polònia (la novena amb un 26% més), la mortalitat més alta es va produir a les regions espanyoles i italianes.

El comitè assenyala que Itàlia és el país que presenta la variabilitat més gran entre regions. Per exemple, la província de Bèrgam a la Llombardia va tenir un augment del 63% en les morts el 2020 en comparació amb la província de Catanzaro a Calàbria, que només va registrar un augment del 2%. En la classificació, la ciutat de Trento és la quarta més afectada, amb un 32% més de víctimes, la vall d'Aosta (28%) és la setena i el Piemont la desena (25%). "Les diferències també són evidents per a Espanya en comparació amb les regions portugueses a l'oest i amb les regions franceses a l'est", apunta l'informe. A part dels focus a les regions centrals d'Espanya i al nord d'Itàlia, també es van produir pics de sobremortalitat a la part sud-est de Bèlgica i al sud de Polònia i Bulgària.

La segona onada es va moure a l'Est

La UE continua l'informe assegurant que s'hi van produir fins a tres pics de sobremortalitat més abans de final d'any al conjunt europeu i que aquests pics van afectar estats que fins aleshores no havien patit grans pèrdues en vides humanes. A l'octubre es va registrar a Europa un 18% més de morts de les esperades, al novembre un 41% més (a Espanya s'hi vivia la tercera onada, una de les més dures en xifres de defuncions) i al desembre un 30%. A partir del 19 d'octubre (la segona onada) el gran pic de defuncions es va concentrar sobretot en els països bàltics i de l'est d'Europa, concretament a Bulgària, Polònia i Romania.

Entre les raons que expliquen les diferències de sobremortalitat entre les regions europees, la UE en destaca cinc. En primer lloc, la capacitat del sistema sanitari per fer front a l'augment de casos i una inequitat en l'accés a instal·lacions ben equipades i, en segon lloc, l'estat de salut base de la població en cada regió (si tenen moltes patologies, sobretot que afecten el sistema respiratori o no). A més, subratlla que el moment, la velocitat i la intensitat de les mesures governamentals que es van posar en marxa per frenar la propagació i mitigar l'impacte del virus, juntament amb la conscienciació, la vigilància i el compliment de les restriccions per part de la població, hi van jugar un paper clau.

La UE també apunta com a causa les diferències en les piràmides poblacionals, és a dir la proporció de persones grans i d'usuaris de residències, així com la proporció de persones vulnerables i grups minoritaris. Relacionada, i com a cinquena raó, planteja la diversitat de factors socioeconòmics, com ara el nombre mitjà de persones que viuen soles i dins de famílies extenses, o la proporció de població que podia teletreballar en els primers mesos de pandèmia.