La ludopatia i altres problemes amb el joc afecten 80 milions d'adults al món
Una comissió d'experts publica a 'Lancet' un informe per alertar que almenys hi ha 448,7 milions de persones en situació de risc
La ludopatia o addicció al joc és un trastorn que suposa l'últim graó del joc problemàtic, un comportament que desencadena alteracions negatives en l'afectat i el seu entorn familiar i a escala financera i laboral. Aquestes situacions afecten uns 80 milions d'adults a tot el món, i també hi ha 448,7 milions de persones en situació de risc, és a dir que tenen almenys un símptoma i alguna conseqüència adversa derivada de l'hàbit o l'addicció al joc. Les dades formen part d'un informe fet per un grup multidisciplinari d'experts d'arreu del món en jocs d'atzar i salut pública publicat a la revista The Lancet i suposen un toc de l'alerta respecte a la percepció del risc associat als jocs d'atzar.
"Fins fa pocs anys la indústria sempre parlava de joc responsable. Això implica que hi ha una persona irresponsable, el jugador patològic que s'ha de tractar i anar al psicòleg. Però això és un 0,5% de la població, hi ha poca gent que tingui un trastorn i, per tant, no cal legislar, deien les empreses", critica en declaracions a l'ARA el professor de la Universitat de Barcelona especialitzat en conductes addictives Hibai López. A parer seu, l'informe publicat aquesta setmana "no dona la raó a aquesta visió i la contradiu, perquè no parla de jugadors patològics sinó de les conseqüències negatives que van molt més enllà de la persona que juga".
Després de revisar tota la literatura científica i les dades sobre els problemes amb el joc, l'estudi constata que l'efecte dels jocs d'atzar és encara més accentuat en grups especialment vulnerables. En aquest sentit, López confirma que hi ha molts usuaris en condicions de precarietat. Malgrat que les persones més riques gasten més diners en total en els jocs d'atzar, la proporció del que gasten respecte a la renda disponible és molt més alta entre les classes més baixes. Això, afegeix l'investigador, no només es dona en els jocs d'atzar clàssics sinó "en elements molt similars que de vegades hi ha dins del videojoc i en productes molt especulatius com les criptomonedes", que afirma concentren un públic molt similar. "Poden veure en aquestes maneres d'invertir una alternativa realista a una feina tradicional", alerta López.
L'efecte agreujat als sectors més vulnerables també distingeix per franges d'edat. La comissària de la Universitat d'Indonesia, Kristiana Siste, ha insistit en la necessitat de protegir els infants dels danys que pot provocar el joc. "Sabem que l'exposició primerenca al joc augmenta el risc de desenvolupar trastorns del joc més endavant en la vida, i els nens i adolescents són particularment vulnerables a l'atractiu dels diners fàcils i als dissenys de joc similars als jocs d'atzar en línia", ha advertit. Cal tenir en compte que l'accés a plataformes de jocs d'atzar és cada vegada més fàcil i immediat a causa de la digitalització i la democratització de l'ús del mòbil, la qual cosa ha afavorit l'expansió del mercat del joc en qualsevol lloc del món i moment del dia.
Un problema de salut pública
L'informe de The Lancet fa una crida a les autoritats per fixar una regulació eficaç en tots els països, tant en aquells on el joc és legal com en aquells on és il·legal però l'accés continua molt estès. Els investigadors recomanen que s'haurien de fixar prohibicions d'accés, promoció i publicitat de les apostes. En concret, els autors de l'estudi insten als governs a tractar el joc "com un problema de salut pública, com es tracten altres productes addictius i nocius per la salut" com l'alcohol i el tabac.
Per a Hibai López, "la comparació en l'àmbit de salut pública és rellevant i té sentit". Afegeix que, per l'impacte negatiu que tenen, aquests productes "s'han de legislar de manera diferent que si es tractés de vendre roba", per exemple. Malgrat que valora que Espanya ja té una de les regulacions més restrictives del món pel que fa a la publicitat dels jocs d'atzar, insisteix que és clau la responsabilitat de les empreses que comercialitzen el joc.
"L'accés universal al joc exigeix un enfocament públic i col·lectiu en contrast amb l'enfocament individualista que ha predominat fins ara. Com es diu al text, encara que no rebutgin les mesures centrades en l'individu, consideren que les que tenen un enfocament públic són insuficients en algunes regions del món i inexistents en altres", valora en declaracions a Science Media Centre Aidée Baranda Ortiz, investigadora del departament de Sociologia i Treball Social de la Universitat del País Basc.
López creu que fins ara "no havia preocupat a l'administració perquè només rep diners dels impostos del joc, però gairebé no paga res per les conseqüències negatives" com sí que passa, per exemple, amb els tractaments mèdics a la seguretat social de persones amb patologies vinculades al consum de tabac. La majoria de comunitats autònomes no tenen un servei públic especialitzat d'atenció al joc, com sí que en té Catalunya, i el tractament d'aquestes addiccions sol quedar en mans de la sanitat privada.
