Llum verda a la finestreta única per coordinar els CAP i els serveis socials
Catalunya comença a desplegar un nou model d'atenció als dependents en set territoris, després de 30 anys d'intents fallits
BarcelonaLa senyora Maria té 81 anys, en fa tres que es va quedar viuda i, des d'aleshores, viu sola. No té familiars propers, però voldria viure a casa seva tant de temps com sigui possible. Amb tot, també es planteja demanar una plaça en una residència per a gent gran. A la pressió arterial alta i la insuficiència renal que arrossega s'hi sumen episodis depressius recurrents. Només en l'últim any, s'ha visitat per 30 professionals dels serveis socials i del sistema sanitari –des de la treballadora social i la terapeuta ocupacional, passant pel metge i la infermera de capçalera, el neuròleg i el cardiòleg, o el servei de teleassistència– al seu domicili o anant presencialment als recursos assistencials. El cas és real i l'ha triat el conseller de Salut, Manel Balcells, per justificar la creació de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària, que fa 30 anys que s'intenta desplegar sense èxit per atendre més eficientment les persones dependents (grans, amb discapacitat o necessitats físiques i mentals complexes) i a la qual aquest dimarts el Govern ha donat l'aval definitiu.
"L'assistència que donen els serveis socials i sanitaris d'aquest país a persones com la senyora Maria és bona, però massa fragmentada", ha admès Balcells, que ha assenyalat que l'atenció actual dona lloc a una duplicitat de recursos ineficient, sobrediagnòstics, hospitalitzacions excessives i necessitats descobertes que fan que l'experiència dels usuaris i el seu entorn cuidador sigui negativa. La integració dels dos serveis, han defensat Balcells i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, beneficiarà un milió de catalans amb condicions de fragilitat –essencialment, ancians amb dependència o persones de totes les edats amb discapacitats i malalties cròniques– a curt termini i, sobretot, prepararà el país de cara a atendre una població que envelleix cada cop més. Les projeccions demogràfiques indiquen que l'any 2031, a Catalunya, un de cada quatre habitants tindrà més de 65 anys i el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut s'haurà duplicat.
Desplegament inicial
D'entrada, i amb la previsió que s'ampliï a tot Catalunya a finals del 2024, l'executiu ha aprovat el desplegament d'aquesta integració de serveis en set territoris: Amposta, el Prat de Llobregat, Barcelona, Manresa, Osona, Garrotxa/Ripollès i el Gironès. En aquests indrets, el sistema social i el sanitari ja treballen conjuntament, tant a l'atenció domiciliària com als recursos comunitaris, i el Govern considera que, potenciant aquestes experiències primer, podran exercir de referents per a la resta del país, sobretot aquells territoris que no compten amb experiències prèvies d'integració. La creació d'aquesta atenció integrada social i sanitària permetrà que els departaments de Salut i Drets Socials tinguin un pressupost unificat per alinear estratègies, així com una optimització dels recursos, de manera que la resposta a les necessitats de col·lectius amb vulnerabilitats socials i condicions complexes de salut sigui més eficient. El Govern hi destinarà un milió d'euros addicionals a cada territori.
El model presentat aquest dimarts per Balcells i Campuzano al Palau de la Generalitat hauria d'afavorir que el sistema de valoració professional (de condicions de vida i salut) i el pla d'atenció personalitzat per a cada persona (indicacions o derivacions) es facin de manera conjunta i per un únic gestor. Això, segons fonts governamentals, estalviarà a les persones haver d'explicar diverses vegades i a diferents interlocutors quina és la seva situació: el sistema ja n'estarà assabentat per la comunicació interna i, per exemple, la decisió de si cal fer una visita o no, o si cal fer-la al domicili per un metge o un treballador social, serà coordinada. De fet, seran aquests gestors de cas (designats i amb vocació que siguin sempre els mateixos per a cada territori) els que donaran resposta a aquestes necessitats, organitzant-se amb els equips d’atenció primària de salut i de serveis socials, ja que es prioritzarà la cura i l'atenció a l’entorn domiciliari i comunitari.
Campuzano ha detallat que l'avantprojecte de llei podria ser aprovat les "properes setmanes" i que podria arribar al Parlament abans de l'estiu; a partir de llavors encara quedaria tot el procés parlamentari i després de creació dels estatuts i la seva posada en marxa. I, tot i que fa 30 anys que es persegueix aquest objectiu, el conseller de Drets Socials s'ha mostrat convençut que aquesta vegada serà l'intent definitiu. “No és una proposta o un programa, sinó un desplegament efectiu i eficient, amb un model de governança diferent i únic, que s'anirà implementant com una taca d'oli al país. Ens hem de conjurar perquè aquesta vegada ens funcioni, ha de ser un projecte de país”, ha afirmat.
