Llum verda a la finestreta única per coordinar els CAP i els serveis socials

BarcelonaLa senyora Maria té 81 anys, en fa tres que es va quedar viuda i, des d'aleshores, viu sola. No té familiars propers, però voldria viure a casa seva tant de temps com sigui possible. Amb tot, també es planteja demanar una plaça en una residència per a gent gran. A la pressió arterial alta i la insuficiència renal que arrossega s'hi sumen episodis depressius recurrents. Només en l'últim any, s'ha visitat per 30 professionals dels serveis socials i del sistema sanitari –des de la treballadora social i la terapeuta ocupacional, passant pel metge i la infermera de capçalera, el neuròleg i el cardiòleg, o el servei de teleassistència– al seu domicili o anant presencialment als recursos assistencials. El cas és real i l'ha triat el conseller de Salut, Manel Balcells, per justificar la creació de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària, que fa 30 anys que s'intenta desplegar sense èxit per atendre més eficientment les persones dependents (grans, amb discapacitat o necessitats físiques i mentals complexes) i a la qual aquest dimarts el Govern ha donat l'aval definitiu.

"L'assistència que donen els serveis socials i sanitaris d'aquest país a persones com la senyora Maria és bona, però massa fragmentada", ha admès Balcells, que ha assenyalat que l'atenció actual dona lloc a una duplicitat de recursos ineficient, sobrediagnòstics, hospitalitzacions excessives i necessitats descobertes que fan que l'experiència dels usuaris i el seu entorn cuidador sigui negativa. La integració dels dos serveis, han defensat Balcells i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, beneficiarà un milió de catalans amb condicions de fragilitat –essencialment, ancians amb dependència o persones de totes les edats amb discapacitats i malalties cròniques– a curt termini i, sobretot, prepararà el país de cara a atendre una població que envelleix cada cop més. Les projeccions demogràfiques indiquen que l'any 2031, a Catalunya, un de cada quatre habitants tindrà més de 65 anys i el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut s'haurà duplicat.

Desplegament inicial

D'entrada, i amb la previsió que s'ampliï a tot Catalunya a finals del 2024, l'executiu ha aprovat el desplegament d'aquesta integració de serveis en set territoris: Amposta, el Prat de Llobregat, Barcelona, Manresa, Osona, Garrotxa/Ripollès i el Gironès. En aquests indrets, el sistema social i el sanitari ja treballen conjuntament, tant a l'atenció domiciliària com als recursos comunitaris, i el Govern considera que, potenciant aquestes experiències primer, podran exercir de referents per a la resta del país, sobretot aquells territoris que no compten amb experiències prèvies d'integració. La creació d'aquesta atenció integrada social i sanitària permetrà que els departaments de Salut i Drets Socials tinguin un pressupost unificat per alinear estratègies, així com una optimització dels recursos, de manera que la resposta a les necessitats de col·lectius amb vulnerabilitats socials i condicions complexes de salut sigui més eficient. El Govern hi destinarà un milió d'euros addicionals a cada territori.

El model presentat aquest dimarts per Balcells i Campuzano al Palau de la Generalitat hauria d'afavorir que el sistema de valoració professional (de condicions de vida i salut) i el pla d'atenció personalitzat per a cada persona (indicacions o derivacions) es facin de manera conjunta i per un únic gestor. Això, segons fonts governamentals, estalviarà a les persones haver d'explicar diverses vegades i a diferents interlocutors quina és la seva situació: el sistema ja n'estarà assabentat per la comunicació interna i, per exemple, la decisió de si cal fer una visita o no, o si cal fer-la al domicili per un metge o un treballador social, serà coordinada. De fet, seran aquests gestors de cas (designats i amb vocació que siguin sempre els mateixos per a cada territori) els que donaran resposta a aquestes necessitats, organitzant-se amb els equips d’atenció primària de salut i de serveis socials, ja que es prioritzarà la cura i l'atenció a l’entorn domiciliari i comunitari.

Campuzano ha detallat que l'avantprojecte de llei podria ser aprovat les "properes setmanes" i que podria arribar al Parlament abans de l'estiu; a partir de llavors encara quedaria tot el procés parlamentari i després de creació dels estatuts i la seva posada en marxa. I, tot i que fa 30 anys que es persegueix aquest objectiu, el conseller de Drets Socials s'ha mostrat convençut que aquesta vegada serà l'intent definitiu. “No és una proposta o un programa, sinó un desplegament efectiu i eficient, amb un model de governança diferent i únic, que s'anirà implementant com una taca d'oli al país. Ens hem de conjurar perquè aquesta vegada ens funcioni, ha de ser un projecte de país”, ha afirmat.