BarcelonaL'embat del coronavirus va afectar l'activitat quirúrgica a tots els centres públics de l'Estat: moltes intervencions es van suspendre, però també es van deixar de fer moltes primeres visites amb especialistes, cosa que va comportar que molts pacients que en condicions normals s'haurien incorporat a les llistes d'espera no ho fessin. La recuperació va ser progressiva els anys 2020 i 2021, però segons un informe publicat aquest dimarts pel ministeri de Sanitat, l'any 2022 es va tancar amb la quota més elevada de persones (prop de 80.000 espanyols) pendents d'operar-se dels últims anys. A Catalunya es va viure una situació similar i es va tancar l'any amb prop de 173.500 pacients en llista d'espera, els quals triguen 154 dies de mitjana a passar per quiròfan.
Cada govern és l'encarregat de remetre les dades i, segons el document de Sanitat, Catalunya és una de les comunitats amb més percentatge de pacients esperant una intervenció quirúrgica no urgent: gairebé un terç (31,6%) esperen més de sis mesos. I si es té en compte la taxa per cada 1.000 habitants, 40 catalans estan pendents de visitar-se per primera vegada amb un especialista, molt per sota de la mitjana espanyola (85). L'informe també constata que la mitjana d'espera per ser operat en un hospital català (154 dies) és de 32 dies més que la mitjana espanyola, que se situa en els 122 dies. D'acord amb les dades del ministeri, que es basen en la informació enviada per les comunitats autònomes, Catalunya té una de les xifres d'espera més elevades, només per darrere de les Canàries i Castella-la Manxa (157) i d'Extremadura (156).
Per exemple, pel que fa a les intervencions garantides, a finals del 2022 hi havia a Catalunya 23.424 persones esperant una operació de cataractes, 5.671 esperaven una pròtesi de genoll i 2.685 una de maluc. Pel que fa a altres operacions, les que tenen la llista d'espera més elevada són les hèrnies inguinals o crurals (7.983), els tractaments de varius (5.389), les artroscòpies (4.648), les extirpacions de la vesícula biliar (4.540) i les adenoamigdalectomies o extirpació d'amígdales (3.398).
L'informe estatal també especifica que 3.074 persones esperen per rebre un tractament d'engrandiment de la pròstata, 3.043 una intervenció per corregir els galindons, 1.178 per al quist pilonidal (fístules) i 2.977 per al túnel carpià. També hi ha 184 pacients esperant una cirurgia cardíaca valvular, 54 un bypass coronari i 1.489 una histerectomia (extracció de l'úter d'una dona). Pel que fa a les consultes per especialitats bàsiques (ginecologia, oftalmologia, traumatologia, dermatologia, ORL –oïda, nas i gola–, neurologia, general i digestiu, urologia, digestiu i cardiologia), Catalunya tenia 307.272 persones en llista d'espera el desembre del 2022. Per dies, la mitjana és de 94 dies d'espera per ser atesos a Catalunya en aquestes especialitats, tot i que augmenten més en el cas d'urologia (168 dies) i de traumatologia (102).
Les dades catalanes fins al febrer
Les dades catalanes de l'informe corresponen amb les fetes públiques pel departament de Salut al repositori del Servei Català de la Salut (CatSalut) per al mateix període de temps. Amb tot, les xifres de la conselleria estan actualitzades fins al febrer de 2023 i són lleugerament més elevades.
Per exemple, ara hi ha a Catalunya 24.829 persones esperant una operació de cataractes, 6.095 esperen una pròtesi de genoll i 2.778 una de maluc. També ha crescut el nombre de persones pendents d'un tractament de varius (5.706), d'una extirpació d'amígdales (3.943), d'una operació per hèrnies inguinals o crurals (8.477) o d'una extracció d'úter (1.522). En canvi, baixa l'espera per artroscòpies (4.513), cirurgies cardíaques valvulars (181) i tractaments per a quists pilonidals (1.243).
Augment de l'espera a tot l'Estat
Les xifres catalanes són molt similars a les espanyoles: el temps mitjà d'espera per a una primera consulta amb el metge especialista al conjunt de l'Estat és de 95 dies, sis més que fa un any. La situació provocada per la pandèmia del coronavirus, però, va disparar aquestes esperes. Segons l'informe, l'espera va arribar a ser de 115 dies. I si es miren les dades de fa sis mesos, les xifres actuals han repuntat una mica: s'ha passat dels 79 dies d'espera del juny del 2022 als 95 actuals.
A tot l'Estat hi ha especialitats amb un temps d'espera superior als tres mesos: neurologia amb 113 dies (100 el desembre del 2021 i 97 al juny), dermatologia amb 110 (92 fa un any i 84 al juny) i traumatologia amb 102 (101 fa un any i 82 al juny). En canvi, cirurgia general, amb una mitjana d'espera per a consulta de 65 dies, i ginecologia, amb 69 dies, són les especialitats amb els temps d'espera més baixos. Tot i això, l'informe evidencia que les xifres també han empitjorat en aquestes dues especialitats respecte a fa un any, quan els temps d'espera eren de 62 i 60 dies, respectivament.
Segons les dades de Sanitat, per comunitats autònomes Andalusia i les Canàries tenen el temps d'espera més alt per veure un especialista per primera vegada, amb 123 i 121 dies, respectivament, davant de Navarra (99), Castella i Lleó (95) i Catalunya (94). Si es té en compte la taxa per cada 1.000 habitants, els territoris amb més pacients en llista d'espera per consultar un especialista són Cantàbria (108) i Andalusia (107). Els segueixen, en ordre descendent, Astúries (100), Navarra (93), Castella i Lleó (92) i Galícia (82).