Llegir contes als nadons prematurs: "Mantinc el vincle amb l'Amanda tot i que ja no sigui dins meu"

BarcelonaL'Amanda va néixer de forma prematura després de només 24 setmanes de gestació i des de fa més de dos mesos és a la unitat de cures intensives neonatals (UCIN) de l’Hospital Vall d’Hebron. S'hi haurà d'estar, com a mínim, fins que es compleixin les 40 setmanes de gestació que hauria d'haver fet dins del ventre de la mare. La llum i els sons són tènues a l'UCIN, tot i que aquesta tranquil·litat s'interromp amb el soroll intermitent dels monitors i les màquines que envolten els petits. L'objectiu d'infermeres i metges durant aquest temps és recrear un ambient semblant a aquell amb el qual el nadó s'ha format dins de l'úter perquè s'acabi de desenvolupar amb les millors condicions possibles. Per això, és molt important el paper dels pares durant aquest temps. "A l'úter, el nadó rep la veu, la calor i el batec del cor de la mare, i la prematuritat trenca aquests estímuls", explica la metgessa del servei de neonatologia Fátima Camba. Ara, l'hospital barceloní ha fet un pas més i ha creat una biblioteca per animar els pares a incorporar la lectura amb l'objectiu d'estimular també les connexions neuronals dels nadons prematurs.

La Noelia, mare de l'Amanda, agafa un llibre de la petita biblioteca de l'hospital i es dirigeix a l'habitació on és la seva filla mentre fan pell amb pell. La nena va néixer el 16 de maig i des d'aleshores va creixent a poc a poc dins la incubadora. "Passem moltes hores aquí i a través de la lectura podem connectar molt més amb l'Amanda. Per a mi és una manera de sentir que continuo mantenint un vincle molt estret amb ella tot i que ja no sigui a dins meu", diu. També els pares del Bruno, que va néixer a les 27 setmanes de gestació, han optat per començar a explicar històries al seu fill. “Quan ens van parlar del projecte, ens va semblar una bona idea per parlar-li al Bruno i connectar-hi. Tot el que puguem fer perquè estigui bé, ho farem”, afirma la Manuela, la mare del nadó. 

Des de fa anys es busca donar una atenció cada vegada més humanitzada per als nadons prematurs. Els hospitals treballen per la inclusió de les famílies en les cures dels nounats amb mètodes com el de pell amb pell, i ara també amb la iniciativa de la lectura. Des del centre barceloní destaquen que fins als tres anys, la lectura compartida enriqueix el llenguatge, incentiva les connexions neuronals i millora l'atenció i la memòria dels nens. De fet, expliquen, és una activitat amb múltiples beneficis, ja que redueix l'estrès dels bebès, els disminueix el dolor i els millora la son, però també afavoreix el seu neurodesenvolupament i la maduració dels seus òrgans. La infermera Lorena Tamborero ressalta precisament que la iniciativa ha tingut molt bona acollida entre les famílies, que de vegades se senten retirades del rol de pares quan el fill està ingressat a l’UCI. “Tot allò que puguin fer dins de la unitat per ajudar els fills els resulta molt empoderador”, afirma Tamborero. 

Una rutina molt beneficiosa

L’estudi de l’impacte de la lectura en nadons prematurs no només redueix l’ansietat i referma el vincle amb els progenitors, sinó que també estimula significativament el desenvolupament neurològic dels bebès. La doctora Camba també valora la importància de la lectura com a rutina per al petit, ja que “llegir és retornar-li estímuls molt beneficiosos, com és la veu dels pares, i a la vegada se l’exposa a moltes paraules”. Les famílies sovint opten per explicar contes infantils, però la infermera Tamborero explica que qualsevol text és positiu per als nadons, ja que la importància està en la diversitat de vocabulari.

En aquest sentit, des de l'hospital diuen que una de les derivades del projecte és reduir la bretxa lingüística a què s'exposen les criatures segons el nivell socioeconòmic mig, alt o baix de la seva família. Segons indiquen des de Vall d’Hebron, els primers senten una mitjana de 2.000 paraules l’hora i els segons, 600. Això es tradueix en el fet que, als tres anys, els que tenen una família amb millors condicions socioeconòmiques hauran sentit prop de 20 milions de paraules més. I més vocabulari equival a millors resultats acadèmics i millor salut a l’edat adulta.