Les lesions genitals, la font principal dels contagis de la verola del mico

BarcelonaEl contacte pell amb pell durant les relacions sexuals és la principal via de transmissió de la verola del mico. Un estudi fet a Barcelona i Madrid, les zones amb més incidència a Europa, confirma que les lesions a la zona genital, anal i orofaringe són manifestacions característiques d’aquesta infecció que, tot i que no és una malaltia de transmissió sexual, l’evidència assenyala que s’està encomanant eminentment pel contacte íntim. “L’estudi confirma que, a Espanya, la inflamació del recobriment del recte (proctitis), l’edema del penis i la ulceració a les amígdales són les complicacions més freqüents tot i que no s’havien reportat en brots previs”, explica la investigadora de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i de la Fundació de Lluita Contra les Infeccions Andrea Alemany, que remarca que aquest és l’informe més exhaustiu sobre la verola del mico a Espanya.

L’estudi, publicat ahir a The Lancet, s’ha fet a partir de les mostres de 181 afectats visitats a les unitats de malalties infeccioses dels hospitals Germans Trias i Pujol, Vall d’Hebron i 12 de Octubre (Madrid), així com al centre de referència per a homes que tenen sexe amb homes, BCN Checkpoint. Els investigadors van prendre mostres de les lesions cutànies als genitals i el recte i a la faringe per fer PCR quantitatives i van observar que la presència del virus a la gola era molt més baixa que als genitals. “Pensem que en el brot actual la via aèria no és tan significativa”, apunta Alemany. Per això, consideren que la transmissió es dona per contacte directe amb les lesions (no està demostrat, però, que pugui donar-se pel semen o els fluids vaginals) i no per gotes respiratòries, com passa amb el covid, o a través d’objectes contaminats. 

La investigadora assenyala que calen més investigacions abans de descartar la propagació per aire, per exemple fent seguiment dels pacients en diferents moments per observar l’evolució de la càrrega viral a la faringe. Amb tot, si aquest extrem es confirma, Alemany creu que seria possible actualitzar les guies clíniques. “Ara s’indica l’aïllament domiciliari durant 21 dies, però si el risc de contagi per l’aire és molt baix o nul, potser només s’hauria d’indicar la limitació del contacte sexual mentre hi hagi lesions i l’ús del preservatiu 12 setmanes després de la infecció”, planteja.

La vacunació prèvia, més eficaç

L’estudi ha recollit les mostres de 181 persones, el 98% dels quals són homes. El 66% tenen sexe amb altres homes i presentaven un màxim de 20 lesions a la zona anogenital (78%) i oral (43%). En concret, un de cada quatre casos patien proctitis, un 11% amigdalitis i un 8% edema al penis. Alemany concreta que el 40% dels pacients van requerir algun tipus de tractament mèdic, com analgèsics i antiinflamatoris per reduir el dolor, i alguns antibiòtics, però només tres van hospitalitzar. “Els metges han de sospitar quan trobin aquestes manifestacions, sobretot en individus que viuen en àrees amb alta transmissió, com Barcelona i Madrid”, assenyala la investigadora. 

Una altra conclusió del treball és que el període d’incubació és de set dies. “Això fa probable que la vacunació prèvia a l’exposició en els grups d’alt risc sigui més eficaç per controlar la infecció”, indica Alemany.