Les caigudes domèstiques són la primera causa de lesió medul·lar a Catalunya

BarcelonaLa majoria de pacients que esperen al vestíbul de l'Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats Vall d'Hebron són d'edat avançada. Són persones amb patologies de l'aparell locomotor i tenen algun grau de discapacitat, la majoria d'alta complexitat, com una lesió medul·lar. El centre té una unitat específica per atendre aquest tipus de lesions i és l'hospital català que rep el gruix principal d'aquests pacients amb qui treballa per aconseguir el màxim nivell d’autonomia i independència . En els darrers anys hi ha hagut un "canvi de paradigma" en el perfil d'aquests pacients, que cada cop són més grans, segons explica la cap de la unitat, Lluïsa Montesinos. A més, la causa de les lesions també ha canviat: abans els accidents de trànsit i la pràctica esportiva n'eren l'origen principal, però actualment són les caigudes casuals del dia a dia les que més lesions medul·lars causen.

És el cas del Luis, un home de 78 anys que va patir una lesió medul·lar parcial a principis d'any. Era a la cuina de casa seva, va obrir la porta d'un armari per treure un got i es va donar un cop al cap tan fort que gairebé perd el coneixement. Es va refer del que creia que havia sigut un ensurt i va seguir amb el seu dia amb certa normalitat, més enllà d'unes molèsties fruit de l'impacte. Quan ja estava a punt per anar a dormir, però, es va desplomar a terra i una ambulància el va dur d'urgència a l'hospital, on va estar ingressat dos dies a la unitat de cures intensives (UCI). Fruit de la lesió, que ara com ara encara no sap si se la va fer amb el cop al cap o en caure, no podia parlar ni caminar, i necessitava ajuda per fer les tasques quotidianes més bàsiques.

Set mesos després, però, el Luis torna a parlar i es mou sol amb l'ajut d'un caminador. És un dels pacients de la Unitat de Lesions Medul·lars de Vall d'Hebron, on fa exercicis de rehabilitació per guanyar moviment i psicomotricitat després de l'accident. "He tingut molta sort. He pres consciència del risc de caure, perquè hi ha gent que es mor per aquest motiu", reconeix el Luis, que està molt agraït als professionals de l'hospital que l'han acompanyat en aquest procés. Com ell, l'augment de persones grans que cauen ha fet que l'edat mitjana del lesionat traumàtic de l'Hospital Vall d'Hebron pugi fins als 53 anys.

Més complexitat en els tractaments

L'any passat, la Unitat de Lesions Medul·lars de Vall d'Hebron va atendre 23 persones per caiguda, 14 per accident de trànsit i 9 per activitat esportiva. Del total de persones ateses, 14 tenien més de 75 anys, de les quals 12 es van lesionar en caure a casa seva. Montesinos adverteix del risc que tenen aquestes persones quan pateixen un accident tan greu, ja que la majoria tenen altres patologies de base i la complexitat dels tractaments que han de rebre és més elevada.

La societat cada cop està més envellida. Les persones, però, arriben bé a edats avançades, fan moltes activitats i és aquí quan s'incrementa el risc de patir una caiguda que acabi en lesió medul·lar. Amb l'edat es perden reflexos i, "de la mateixa manera que el maluc es trenca, també es pot lesionar la columna", explica la cap de la unitat. Per això demana molta precaució a les persones de més edat quan pugin o baixin escales i que utilitzin elements de suport, com caminadors o un bastó, quan surten al carrer.

Les persones que han patit una lesió medul·lar sovint tenen efectes secundaris mentals, emocionals i socials. En el cas de la gent gran, "és més important que mai l'avaluació personalitzada de cada pacient" per tal de valorar la seva fragilitat, que varia en cada persona més enllà de l'edat. El programa de rehabilitació s'ha de dissenyar en funció del tipus de lesió i l'estat de salut previ a la lesió, explica el fisioterapeuta de l'hospital Juan Blanco.