L'OMS declara l'emergència internacional pel brot de verola del mico

BarcelonaL'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat aquest dissabte l'emergència internacional per l'actual brot de verola del mico (monkeypox), després que s'hagin declarat ja uns 16.000 casos, cinc dels quals mortals, en 75 països diferents, molts d'ells a Europa, on fins ara la malaltia no era endèmica. La decisió l'ha anunciat en roda de premsa el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, dos dies després que un comitè d'emergència amb experts d'aquesta malaltia es reunís per analitzar la possible declaració. Un cop confirmada, ara les xarxes sanitàries nacionals augmentaran les mesures preventives, bàsicament protegir els grups vulnerables, intensificar les mesures de salut pública, enfortir les estratègies clíniques de prevenció, control i abordatge i accelerar la recerca en l'ús de vacunes i tractaments.

El mateix comitè havia optat per no declarar l'emergència en una primera reunió celebrada al mes de juny, quan els casos eren 3.000. En aquesta ocasió, segons Tedros, tampoc hi ha hagut consens total entre els experts, però finalment el director general ha decidit declarar l'emergència vist l'alt creixement del nombre de casos en diverses regions. Entre els criteris que han empès l'OMS a declarar l'emergència hi ha el fet que "el virus s'està transmetent ràpidament en molts països on no hi havia hagut casos abans". A més, s'ha elevat el risc de contagi de verola del mico a un nivell "alt" a Europa, que concentra el 80% dels casos, mentre es manté el nivell "moderat" a la resta de regions, inclosa l'Àfrica, on la malaltia és endèmica des de fa dècades. Tot i així, l'amenaça que interfereixi en la mobilitat –un altre dels criteris que es té en compte– és "baix", segons Adhanom, que ha dit que espera que amb les eines actuals es pugui controlar la transmissió del virus.

És la setena vegada que l'OMS declara l'emergència internacional, un mecanisme estrenat el 2005, després d'haver-ho fet per la grip A el 2009, l'Ebola el 2014 i el 2018, la pòlio el 2014, el Zika el 2017 i el coronavirus causant del covid el 2020 (el nivell d'alerta d'aquest últim segueix en vigor).

Protegir de l'estigma

Malgrat que l'alerta és global, Tedros ha insistit que el brot "es concentra sobretot en homes que tenen sexe amb altres homes i amb múltiples parelles", i per això creu que l'expansió del virus "es pot aturar amb les estratègies correctes en els grups correctes". De fet, el màxim responsable de l'OMS ha demanat assistència i informació per a aquest col·lectiu, precisament per protegir "la dignitat i els drets humans" de la comunitat gai, ja que "l'estigma i la discriminació poden ser tan perilloses com qualsevol virus".

Europa és actualment el focus principal de transmissió d'aquesta infecció i Espanya és el país que registra més casos, amb 3.125 positius. Els encapçala la Comunitat de Madrid, amb 1.577 afectats. El més jove, un nadó de set mesos que s'ha contagiat a casa, ja que els seus pares estaven infectats. Catalunya ocupa el segon lloc al llistat: ja ha confirmat 1.025 casos, que corresponen majoritàriament a homes d'entre 20 i 60 anys. En total, Salut ha analitzat les mostres de 1.407 casos sospitosos o probables de patir aquesta malaltia. "Està afectant especialment els homes d'edats joves que no van poder rebre la vacuna de la verola en el seu dia", ha explicat aquesta setmana la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas. Algunes persones amb la verola del mico han requerit alguns dies d'hospitalització, però tots els casos estan tenint un bon curs, tret d'algunes lesions doloroses i aparatoses, sobretot a la pell, i cicatrius. El Regne Unit i Alemanya també són dels països europeus amb més casos, però l'expansió de la verola del mico ja és mundial i ha entrat en països amb molta població, com els Estats Units (amb 2.108 casos notificats) i alguns països de l'Àsia, com l'Índia, que ja n'ha detectat el primer cas.

El departament de Salut va començar dijous a vacunar de la verola del mico les persones amb un alt risc de desenvolupar la malaltia. Atesa la baixa disponibilitat de dosis de la vacuna, (se n'han rebut només 1.643 dosis) serà el mateix sistema sanitari qui citarà aquestes persones seguint uns criteris de priorització, sobretot a persones que tenen un alt risc d'infecció: la vacuna s'administra a persones que mantenen pràctiques sexuals d'alt risc, fonamentalment, però no exclusivament, homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (GBHSH), incloses en programes de l'anomenada PrEP –profilaxi preexposició- al VIH o amb infecció per VIH. Els tres centres on s'administra la vacuna són el BCN Checkpoint, l'Hospital Clínic i la Unitat de ITS Drassanes-Vall d'Hebron. Són els centres qui contacten prèviament amb les persones perquè cal cita prèvia. A més, es vacunaran els contactes estrets que puguin ser vulnerables, per reduir la probabilitat que desenvolupin la malaltia (vacuna postexposició). Són infants, dones embarassades i persones immunodeprimides. En aquest cas, quan es faci l'estudi de contactes a la persona contagiada, es valorarà quins podrien rebre la vacuna.