L'OMS alerta que la vacunació infantil s'ha estancat

BarcelonaLa pandèmia de la covid-19 va impulsar –amb una velocitat sense precedents– el desenvolupament i la distribució de les vacunes contra el coronavirus, però, alhora, es va caracteritzar per una caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, les incloses en els calendaris pediàtrics. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil es va estancar el 2023, fet que implica que enguany hi haurà 2,7 milions més de nens i nenes sense vacunar o sense rebre la totalitat de les vacunes necessàries en comparació amb els nivells del 2019, anteriors a la pandèmia. "Les últimes tendències demostren que en molts països hi ha massa infants sense vacunar", ha afirmat la directora executiva de l'Unicef, Catherine Russell, en la presentació de l'informe. "Tancar la bretxa d'immunització requereix un esforç mundial", ha afegit.

La publicació sobre la cobertura nacional d'immunització (Wuenic, per les seves sigles en anglès) és el conjunt de dades més gran del món sobre les tendències de vacunació contra 14 malalties. Segons detalla l'informe, el nombre d'infants que el 2023 van rebre les tres dosis contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina (DTP3) –un marcador clau de la cobertura mundial d'immunització– es va mantenir estable en el 84%, el que representa 108 milions d'infants. Es tracta de la mateixa xifra que el 2022, però recula respecte al 86% registrat el 2019.

"Un dels problemes que s'ha observat és el gran impacte que va tenir la covid a l'hora de mantenir els nivells de vacunació enfront d'altres patògens i, en alguns casos, ha disminuït la cobertura vacunal, amb nens que no han rebut cap dosi o la pauta completa d'algunes vacunes", explica la investigadora del Cinbio i catedràtica d'immunologia de la Universitat de Vigo, África González, en declaracions a Science Media Centre (SMC). "La pandèmia va fer que els recursos sanitaris es dediquessin fonamentalment a la covid. Es van suspendre moltes campanyes en països amb recursos escassos, i la vigilància epidemiològica també va disminuir", explica a l'ARA el pediatre i portaveu de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), Ferran Moraga-Llop.

Així mateix, les dades també mostren que el nombre d'infants que no van rebre cap dosi de la vacuna DTP3 va augmentar de 13,9 milions el 2022 a 14,5 milions el 2023. En conjunt, les dades suposen un retrocés respecte als objectius marcats per l'Agenda d'Immunització 2030, que demana que s'assoleixi una cobertura del 90% per a les vacunes essencials en nens i adolescents i es redueixi a menys de 6,5 milions la xifra dels infants amb "dosis zero" en tot el món de cara al 2030.

Alerta per la reemergència del xarampió

Les dades també evidencien un estancament de les taxes de vacunació contra el xarampió, una malaltia que pot ser mortal, amb la qual cosa hi ha gairebé 35 milions d'infants sense protecció o només amb protecció parcial. L'any passat, només el 83% dels nens i nenes de tot el món van rebre la primera dosi de la vacuna contra el xarampió, mentre que el nombre d'infants que van rebre la segona dosi va augmentar lleugerament respecte a l'any passat, situant-se en el 74%. A Catalunya els percentatges s'enfilen al 94,5% en la primera dosi i al 91,8% en la segona. "La cobertura del xarampió és el més destacat en aquest estancament de la vacunació –subratlla Moraga-Llop–. Després de la pandèmia, tant al món com a Europa, com a Espanya, el xarampió ha reemergit, i ho ha fet de maneres molt diferents segons les cobertures vacunals dels països", afegeix.

Segons dades del ministeri de Salut, entre el gener i l'11 de juny del 2024 a Espanya s'han notificat 106 casos de xarampió. L'any passat se'n van confirmar només 14. "Hi ha una diferència. No ha de generar alarma, però ha de ser motiu d'alerta i de preocupació. No estem assolint les cobertures fonamentals", insisteix el portaveu de l'AEV. I continua: "Si en algun moment donat hi ha una reemergència molt important a Europa i els països veïns, hi haurà grups de gent susceptibles". Per al director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, aquest problema té solució. "La vacuna contra el xarampió és barata i pot administrar-se fins i tot en els llocs més difícils", ha assegurat. Amb tot, en els últims cinc anys, els brots de xarampió han afectat 103 països, on viuen aproximadament tres quartes parts dels lactants del món, i en els quals la baixa cobertura de vacunació (80%) ha tingut una influència considerable.

Menys cobertura en països fràgils

Les dades també demostren que més de la meitat dels infants sense vacunar viuen en 31 països "amb contextos fràgils, afectats per conflictes i vulnerables", on són especialment sensibles a malalties. "Els nous conflictes actius en certes regions d'Europa i el Mediterrani oriental anticipen un empitjorament de les condicions perquè la seva població accedeixi a serveis sanitaris i immunitzacions. El cas de la població de Gaza i altres zones de la regió és especialment dolorós", avisa el pediatre i col·laborador del comitè assessor de vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria, Ángel Hernández Merino, en declaracions a SMC.

Però fins i tot a Espanya hi ha diferències entre comunitats autònomes, ciutats i barris, apunta Moraga-Llop, que afegeix "S'han de fer campanyes i estratègies per promoure la vacunació en llocs concrets". D'altra banda, l'informe també mostra que 6,5 milions de criatures no van rebre la tercera dosi de la vacuna de la tos ferina, necessària per aconseguir protecció enfront de la malaltia durant la lactància i en els primers anys de vida.

Augmenta la cobertura contra el papil·loma

L'informe també posa llum a dades més optimistes: la introducció constant de vacunes noves i infrautilitzades, incloses les del virus del papil·loma humà (VPH) i les de la meningitis, el pneumococ, la poliomielitis i el rotavirus, continua ampliant el seu abast de protecció. Per exemple, la proporció de nenes adolescents a escala mundial que van rebre almenys una dosi de la vacuna contra el VPH –que proporciona protecció contra el càncer de coll uterí– va augmentar del 20% el 2022 al 27% el 2023, i va tornar a nivells pròxims als d'abans de la pandèmia. No obstant això, la cobertura de la vacuna contra el VPH està molt per sota de l'objectiu del 90%, ja que només arriba al 56% de les adolescents als països d'ingressos alts i al 23% als països d'ingressos baixos i mitjans.