L'Hospital Clínic tanca la unitat de malalts de covid persistent

BarcelonaD'aquí dos mesos l'Hospital Clínic tancarà la seva consulta postcovid, una de les primeres que va obrir a Catalunya quan es van conèixer les greus seqüeles físiques, neurològiques i emocionals que pateixen algunes persones després d'infectar-se. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest espai monogràfic deixarà d'existir a partir de l'1 de juliol perquè siguin els especialistes els que visitin i facin seguiment dels malalts, en funció dels símptomes que presentin, a les seves consultes. Aquesta decisió està alineada amb el model que vol implementar el departament de Salut en els pròxims dos anys i està desvinculada de la decisió de l'OMS d'aixecar l'emergència sanitària.

De cara al 2025, les unitats creades ad hoc en ple auge de la pandèmia –tant per atendre malalts amb símptomes persistents de covid com per abordar les seqüeles post covid– haurien de desaparèixer progressivament perquè siguin els centres d'atenció primària (CAP) els que liderin la resposta assistencial, en coordinació amb l'hospital de referència per als casos més greus. Amb tot, el col·lectiu d'afectats per covid persistent assegura que l'espai que tancarà el Clínic "mai" ha funcionat com una unitat funcional i alerta que el Govern està trigant massa a donar una resposta coordinada i equitativa a tot el país a través dels CAP, cosa que fa que la majoria d'ells continuïn sentint-se sols i abandonats.

D'unitats multidisciplinàries (formades per neuròlegs, pneumòlegs, reumatòlegs i rehabilitadors físics, entre d'altres) que van ser creades per atendre els pacients amb seqüeles de coronavirus, siguin covid persistent o complicacions de pneumònies greus, n'hi ha més d'una desena arreu del país, tant per a adults com per a infants. Ara bé, només la de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona funciona com a tal, afirma el col·lectiu d'afectats, que subratlla que és l'únic que des de fa uns mesos ha posat en marxa un projecte pilot amb diversos CAP de la seva àrea, la zona metropolitana nord, en què és la primària qui encapçala la resposta clínica: fan la valoració dels casos i, si cal, fan la derivació a l'hospital. 

"Volem estendre aquest model a la resta del país. Estem convençuts que un model articulat pels CAP sensibilitzarà el sistema sanitari íntegrament i donarà una assistència de qualitat i sostenible millor que la que hi ha ara, que funciona per punts fixos", defensa el director estratègic d'Atenció Primària i Comunitària del departament de Salut, Rafael Ruiz, que nega que el tancament de les unitats com la del Clínic pugui considerar-se un desmantellament de l'atenció al covid persistent.

"Tret d'alguns territoris concrets que han planificat protocols d'atenció compartida [entre CAP i hospitals], la manca d'estandardització de l'atenció al covid persistent és un problema", planteja l'últim informe del comitè científic assessor del covid, publicat a finals de gener. En aquest document s'assenyala que els serveis de medicina interna i pneumologia de diversos hospitals han creat unitats específiques però centralitzant l'atenció des de consultes externes, i això fa que "la percepció del servei no sigui bona", tenint en compte que una primera visita "rarament" s'aconsegueix en menys de sis mesos.

A més, en la majoria de territoris la coordinació que haurien de tenir la primària i els hospitals per protocols compartits tendeix a ser "massa hospitalocèntrica" o inexistent. La unitat funcional de covid persistent del Parc Taulí de Sabadell, per exemple, només serveix per coordinar els serveis i només s'hi fan visites en casos concrets. Per exemple, els que fan tractaments inmunomoduladors (com ara corticoides i immunoglobulines) o pacients que es neguen a completar la pauta de vacunació anticovid. A Tarragona i les Terres de l'Ebre, continua l'informe, no hi ha circuits assistencials, i a l'Alt Pirineu i Girona no existeixen unitats multidisciplinàries.

Tot i que admet que hi ha un pocs territoris que van molt més avançats que la resta, Ruiz atribueix aquest desplegament poc homogeni a les diferències de plantilles arreu del país, que assegura que s'aniran revertint. Des de finals de l'any passat, diu, s'han format centenars de metges, infermeres i treballadors socials de primària amb cursos online. "La idea és poder fomentar la coordinació entre hospitals i CAP. Sabem que els afectats ens reclamen més rapidesa, però anem tan de pressa com podem. Hi ha 20.000 professionals a la primària que cal sensibilitzar, i això requereix un temps”, assegura. D'aquí dos anys, puntualitza, aspiren a haver acabat aquest procés de sensibilització.

Indignació i resignació amb l'OMS

Amb tot, el Col·lectiu d'Afectades i Afectats Persistents pel Covid és escèptic. "Les formacions s'han fet amb comptagotes i les unitats de covid persistent ni tan sols funcionaven com a tal, tret de la del Germans Trias i Pujol. Tampoc no se n'han creat més en aquests dos anys", afirma Sílvia Soler, portaveu de la plataforma, que ha reivindicat sempre la creació d'unitats especialitzades als CAP. Tot i que fa molts mesos que els països han tornat a la "normalitat", que han aixecat les restriccions i les mesures de contenció i que han reduït dràsticament la vigilància epidemiològica, ara els catalans afectats per covid persistent es miren la decisió de l'OMS amb una barreja d'indignació i resignació.

Indignació perquè, denuncien, serà l'excusa perfecta per fer cas omís d'unes seqüeles difícils de tractar i que els condemnen a un patiment físic i mental terrible. Resignació perquè, lamenten, mai no s'han fet passos seriosos per ajudar-los en una malaltia que des de sempre combaten en solitud, i ara temen que l'eliminació de l'alerta internacional els invisibilitzi encara més. El director estratègic d'Atenció Primària assegura que el sistema continua treballant per detectar els casos i atendre'ls, i que aquest canvi de consideració és lògica. "Que baixi el nivell d'alerta no vol dir que deixem de fer coses o que no continuem amb la nostra estratègia. El covid persistent és una conseqüència directa d'una infecció aguda i, per tant, hi hagi emergència o no, les persones que el pateixen necessiten atenció, i no es pot descartar que n'hi hagi més perquè el virus continua circulant", afirma.