Entre l'eufòria i la vergonya per la fi de la mascareta

BarcelonaVolen veure's les cares amb els seus companys de classe, però també temen que es fixin en el seu nas, els seus granets o el borrissol que fins ara duien (gairebé) sempre amagat. Pràcticament dos cursos després, els adolescents s'han pogut acomiadar de la mascareta a les aules. Però ho han fet dividits: n'hi ha que no podien esperar més per desfer-se'n i altres que, malgrat que ja no és obligatòria, se senten més còmodes portant-la. Als passadissos de l'Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona la majoria dels alumnes que s'apressen a tornar a l'aula després de l'hora del pati ho fan amb la cara totalment descoberta. "Estic molt contenta. M’atabalava no conèixer les cares, em trobava gent que no sabia qui era i, tot i que m'impacta veure de cop les seves expressions, és agradable, molt millor", celebra la Judit, de 16 anys. Un pocs, en canvi, la segueixen portant. Com el Pau i la Jana, que tenen 13 anys, fa uns mesos que fan 1r d’ESO al centre i viuen amb cert neguit la retirada de la mascareta. "A l’ESO és estrany veure gent que no la porti", diu ell. "Estem intentant acostumar-nos-hi", afegeix ella.

La mascareta ha amagat molt l'expressivitat dels joves i els ha robat part de la comunicació no verbal. Ara molts podran recuperar-la, mentre que altres hauran d'aprendre a posar-se al descobert en una època complexa en què les emocions, el físic i la imatge que tenen els altres d’un mateix són molt importants, avisa Margot Fusté, psicòloga infantojuvenil i coordinadora del Grup de Treball de Psicoteràpia relacional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). "És una sensació estranya: tot i que de vegades em sento una mica despullat sense la mascareta, també em sento més lliure", explica l'Hug, que fa 1r de batxillerat. 

Una desena de joves d’entre 13 i 17 anys han conversat amb l’ARA sobre la desaparició de les mascaretes de les seves vides i entre tots els entrevistats hi ha una conclusió unànime: se sentien més segurs amb el seu físic portant la mascareta. "Jo els primers mesos vaig agrair que ens la posessin, no m'imagino haver fet 4t d’ESO sense la mascareta. Tapar-me m'agradava", diu l'Emma. Ara, però, diu que no té cap problema. "De fet, flipo que hi hagi gent que no se la vulgui treure perquè és incomodíssima, però cadascú decideix què vol fer i té els seus motius", diu.

El Millán, de 13 anys, per exemple, ho fa per salut: forma part d'un grup de risc, els immunodeprimits. "Un any abans de la pandèmia em van diagnosticar hepatitis i ja vaig començar a portar mascareta. Estic més acostumat que la resta", diu amb una FFP2 posada. El Guillem, de 13 anys, la continua portant perquè li fa vergonya ensenyar la cara en públic. Acaba de començar l'ESO i li preocupa què poden pensar els seus companys d'ell. "Amb la mascareta posada tenia una dificultat menys. Només se'm veia una part de la cara. Ara estic al descobert i suposo que quan vagi agafant més confiança, quan senti que em coneixen més, me la trauré", explica. 

Una cuirassa social

Entre els 12 i els 16 anys s’intensifica la socialització alhora que es declara un caos hormonal i emotiu. I, segons l’etapa vital en què es troben, el seu comportament és més o menys atrevit respecte a abandonar la mascareta. “Els que tenen menys d’11 anys estan encantats de treure-se-la, però a partir dels 12 els creix la preocupació”, diu Fusté. Tampoc no és el mateix arribar nous a un centre i exposar-se de zero o formar part d’un grup cohesionat que ja es coneixia abans de la pandèmia. De fet, alguns dels alumnes s’han conegut ja amb mascareta. A les consultes ja s’atenen bastants joves que verbalitzen no tenir ganes ni il·lusió per treure’s la mascareta.

"Et diuen clarament que els fa por, que no es volen mostrar, que no els agrada això o allò de la seva cara i que prefereixen no ensenyar-ho en públic", explica Fusté. La gran majoria són adolescents amb tendències ansioses, més reservats i amb perfils més perfeccionistes. Normalment ja parteixen d'una autoestima fràgil, una autopercepció pobra i poca o gens d'autoconfiança. "Sorprèn que n'hi hagi tants, però sabem que és un episodi transitori i que progressivament tots se l'acabaran traient", puntualitza l'experta. Cal tenir en compte que als preadolescents la pandèmia els ha enxampat en la primera fase de la construcció de la identitat, quan germinen els primers canvis hormonals i físics i, com a conseqüència, psicològics. És l’edat a partir de la qual, per norma general, neixen els complexos. La mascareta els ajudava a amagar-los: les dents torçades, el nas més gros o més punxegut, els granets que erupcionen o els primers pèls a la barba. “Per a molts és una cuirassa davant la por al rebuig o a la ridiculització”, planteja la psicòloga.

El procés per acceptar els canvis físics i psicològics en l’adolescència és progressiu, però durant dos anys no han hagut de fer-hi front de forma general. Ara ho han de fer de cop i en els casos més flagrants aquesta reticència a treure's la mascareta es comporta com una fòbia a mostrar-se i a deixar la cara al descobert. I això abans del covid no passava. “Crec que ens donava una falsa seguretat per relacionar-nos amb les persones”, planteja la Noa, de 16 anys. Hi coincideix la Míriam, de la mateixa edat. "El primer dia sense mascareta la vaig portar perquè soc molt insegura i em ratllo pel que puguin pensar de mi, però a segona hora, quan vaig agafar confiança, ja me la vaig treure", assegura. Tampoc suposava un problema per al Teo, que només va dubtar uns segons si se l'havia de treure dimarts passat, el primer dia de classe sense mascareta, abans d'entrar a l'edifici. "No sabia si entrar amb la mascareta posada, però quan vaig veure 40 persones entrant sense vaig fer el mateix", admet. 

Fusté subratlla que aquestes edats són clau: durant l'adolescència es crea la base de com seran d'adults i tant professors com psicòlegs han d’ajudar a minimitzar l’impacte a curt i mitjà termini. "Cal respectar els seus temps i normalitzar que no se la treguin si no volen. Alguns ja van sense i altres necessiten setmanes per atrevir-se i treure-se-la. Com a adults hem de respectar els temps, no ridiculitzar-los o banalitzar els motius que fan que de moment vulguin mantenir-la", conclou la psicòloga.