L'estrès del confinament, i no la covid, va alterar el cicle menstrual

BarcelonaDurant la pandèmia, moltes dones van notar que les seves regles tenien alteracions i que sagnaven més abundantment que abans, o també se'ls alterava el calendari amb retards que fins aleshores no havien notat. Sense cap evidència ni cap explicació, n'hi va haver que ho van atribuir a haver passat la covid. Ara, però, un equip d'investigadors han conclòs que aquestes irregularitats en el cicle menstrual es van deure a l'estrès psicològic provocat per mesos de confinament i restriccions, més que no a la mateixa infecció del virus. En canvi, anteriors estudis sí que van vincular la vacuna contra el coronavirus amb alteracions temporals de la regla.

Per intentar esbrinar si hi havia una relació causa-efecte entre la covid i les alteracions dels cicles menstruals, un equip de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona va fer una enquesta virtual entre dones per conèixer de primera mà quines experiències havien tingut durant el confinament pandèmic. "Va ser l'estrès i l'ansietat que patien les dones el que va alterar el cicle", afirma en declaracions a Efe el ginecòleg Joaquim Calaf, un dels dos autors de l'estudi, publicat a la revista Medicina Clínica i que ha avançat El Periódico. Efectivament, les dones, juntament amb els adolescents i les criatures, va ser el col·lectiu que va desenvolupar més quadres de por i angoixa arran de la pandèmia. A més, moltes de les feines bàsiques són sectors molt feminitzats: a la sanitat, caixeres de supermercat, cuidadores, etc., i aquestes treballadores van haver de continuar treballant amb les grans incògnites sobre la infecció dels primers mesos i la por d'encomanar-se i encomanar la malaltia als seus familiars més pròxims.

Per a aquest estudi pioner, es va contactar amb 6.440 dones d'entre 15 i 55 anys que no havien passat la covid-19 ni tampoc prenien cap anticonceptiu hormonal, ja que aquestes substàncies regulen el cicle menstrual. A través de l'enquesta onlinees va recollir informació sobre quines activitats havien fet durant el confinament, l'activitat sexual, el seu estat mental (por, angoixa, preocupació), els canvis menstruals i l'impacte en la qualitat de vida.

Una regla com a mínim

Més de nou de cada 10 dones, concretament el 92,3% de les entrevistades validades, van tenir almenys una menstruació durant el confinament, mentre que el 7,7% van presentar amenorrea (absència de menstruació). L'estudi revela que els canvis en l'estat emocional van influir en els trastorns menstruals, i no tant la durada i la intensitat del fet d'estar aïllada o l'exposició a la malaltia.

Entre els dos grups de dones, les que van poder quedar-se a casa i estar més protegides i les que van haver de continuar treballant com a servei essencial, no hi havia tanta diferència per aquest fet, per on i quant de temps s'havia estat aïllada, sinó per com s'entomava la situació. Els investigadors constaten que per a les primeres, el teletreball el van haver de fer amb convivències de 24 hores i set dies a la setmana amb fills i parella, i també encarregant-se de les tasques de la llar; per a les segones, les que van haver de continuar treballant de cara al públic, les angoixava aquesta exposició perquè implicava un risc més elevat de contagi propi i de portar la malaltia a l'entorn familiar. Per a moltes dones, a més, les restriccions de moviment imposades va fer que perdessin la feina o que deixessin d'ingressar diners.

De l'enquesta també es va extreure que per a la meitat de les dones, la qualitat de vida global va empitjorar durant el confinament; mentre que per al 40% es va mantenir en nivells semblants i per a un 9%, en canvi, va millorar. Les xifres són similars respecte a les relacions sexuals: aproximadament el 50% van tenir menys sexe que abans del confinament, un 41% es van mantenir amb la mateixa activitat i un 9,5% van tenir-ne més.