L'embaràs "únic entre un milió" d'una dona amb dos úters

BarcelonaQuan la nord-americana Kelsey Hatcher es va quedar embarassada del seu quart fill no s'imaginava que l'ecografia revelaria un fenomen tan atípic com possible: hi havia dos fetus, però no esperava bessons, sinó que els nadons s'estaven gestant en úters diferents. Hatcher, de 32 anys, va néixer amb una rara malformació que només afecta el 0,3% de les dones i que fa que, en comptes de desenvolupar una única matriu, se'n formin dues d'independents. Tot i ser conscient d'aquesta condició des que era una adolescent, els metges li deien que la possibilitat de quedar-se embarassada alhora –que els embrions fossin viables al mateix temps en cadascun dels úters– era d'"una entre un milió". Si passés, deien, seria un cas extraordinari. Ara el naixement de les seves dues filles, una el 19 de desembre i l'altra l'endemà, el 20 de desembre, evidencia que aquest tipus d'embaràs –que mèdicament es classifica com a bessonar, tot i no ser-ho estrictament– és possible.

La formació d'un doble úter és poc comuna, i hi ha comptats casos al món. Aquest fenomen rep el nom d'úter didelf i es produeix quan els conductes de Müller –és a dir, l'estructura embrionària que evoluciona donant lloc a l'aparell urogenital masculí o femení– no es fusionen. De forma habitual, en dones aquesta fusió origina una trompa uterina i un canal úter-vaginal; és a dir, una única matriu. Però en un 0,3% de les dones aquesta fusió no es produeix i s'acaben formant dues cavitats uterines amb una trompa de Fal·lopi i un ovari per a cadascuna d'elles. En el cas de Hatcher, a més, també van formar-se dos colls uterins. Això fa que aquesta dona nord-americana tingui dos úters funcionals i independents.

Hatcher ja havia estat mare tres vegades –té tres fills de 2, 4 i 7 anys– i en tots els casos havia tingut un únic fetus en un únic úter. Poques setmanes després de saber que esperava la quarta criatura, va començar a sagnar i va córrer a visitar-se amb la seva obstetra, ja que les dones amb úter didelf tenen un risc molt més elevat d'avortament involuntari. En aquella primera exploració, ni ella ni la seva metge es podien creure el que veien: en dues bosses diferenciades creixien dos fetus. "Em vaig quedar bloquejada, simplement no m'ho podia creure", explica la dona.

Com bessones, tot i no ser-ho

Des del descobriment fins que va donar a llum, els metges van intensificar el seguiment demanant ajuda a l'àrea d'embarassos únics i d'alt risc de la Universitat d'Alabama (UAB). Des del primer moment, en termes mèdics, els obstetres van catalogar l'embaràs de Hatcher com a bessonar, tot i no ser-ho. Ella tenia un nadó a cada úter perquè es van alliberar dos òvuls que van ser fecundats durant el mateix cicle d'ovulació en matrius diferents.

A més, aquest tipus d'embaràs té un avantatge respecte al bessonar, segons el catedràtic de medicina maternofetal de la UAB Richard O. Davis: "En l'embaràs bessonar, els dos embrions comparteixen úter, cosa que limita l'espai per a cadascun i augmenta el risc de part prematur. Els nadons de Hatcher, en canvi, tenien el seu propi ventre, sac, placenta i cordó umbilical, cosa que els permetia més espai per desenvolupar-se". L'expert ho exemplifica així: les nenes compartien pis –el cos de la mare–, però vivien en habitacions diferents –els úters.

Finalment, el part de Hatcher va ser induït la setmana 39. La primera nena va arribar al món el 19 de desembre a les 19.45 h. La segona va néixer per cesària el 20 de desembre a les 6 h.