L'avortament també podrà ser amb pastilles fins a la setmana 14

BarcelonaA partir d’ara, les dones que ho vulguin podran avortar prenent medicaments fins a la setmana 14 de gestació, ja que el nou protocol impulsat per les conselleries de Salut i Igualtat i Feminismes amplia l'actual termini de les nou setmanes, així que s’equipara en temps al mètode d'avortament quirúrgic. El responsable del pla d’atenció de salut sexual i reproductiva, Ramon Escuriet, ha justificat el canvi per "les evidències científiques" que la interrupció per la via farmacològica és menys invasiva i més beneficiosa per a la majoria de les dones, i com un pas per millorar l’accés a la intervenció, en un moment en què l’auge de grups d’ultradreta i feixistes està suposant una retallada dels drets sexoafectius. De retruc, la mesura també alleujarà la tensió entre els professionals, amb un 44% de ginecòlegs objectors, que rebutgen sobretot practicar interrupcions quirúrgiques i que, en part, frenen la llibertat de les dones per decidir el mètode que prefereixen. 

El nou protocol s’emmarca dins de l’estratègia nacional de salut sexual i reproductiva en què han treballat durant més d’un any les entitats professionals que intervenen en un avortament –des de llevadores fins a ginecòlegs– i l'han presentat els consellers Tània Verge i Josep Maria Argimon coincidint amb el Dia d'Acció Global d'accés a l'avortament lliure i gratuït i en ple debat de la llei espanyola de l'avortament. El titular de Salut ha admès que encara "cal millorar l'accés", però ha destacat que, segons ell, "en els últims 16 mesos s'ha avançat més que en cinc anys". El nou text tracta de donar a les dones l’opció dels dos mètodes fins a la setmana 14, el termini legal per a la interrupció lliure de l’embaràs. Catalunya practica l’avortament farmacològic des de fa més d’una dècada i actualment gairebé representa la meitat de les 19.000 interrupcions voluntàries que es fan en un any. 

La farmacològica és la via menys invasiva per al cos de la dona, ja que amb la medicació administrada es minimitza el procés natural de l’expulsió, explica Anna Torrent, coordinadora clínica de l’ASSIR de Mollet i membre de la junta directiva de la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia, que a l’acte de presentació ha destacat el fet que tot el procés es pugui fer a casa, "amb la companyia dels familiars que la dona vulgui". A més, ha assenyalat que com que no s'entra al quiròfan, s’evita l’anestèsia completa i es redueixen les poques complicacions que sí que hi ha en un avortament quirúrgic (0,7 per cada 100.000 dones) per perforacions de l’úter, hemorràgies o adherències, per exemple. Aquesta és una tècnica especialment aconsellada per a les dones amb obesitat, amb malformacions uterines o cirurgia cervical prèvia. 

No obstant aquests beneficis, la doctora Torrent ha subratllat la importància que hi hagi una informació clara que aquest mètode farmacològic té també una part més difícil, ja que és un procés més llarg en què sovint hi ha forts dolors per les contraccions i un sagnat que pot durar més d’una setmana. 

Són dos els circuits d’atenció que es dibuixen per a les interrupcions voluntàries de l'embaràs, tot i que la porta d’entrada sempre són els ASSIR, els centres especialitzats de l'atenció primària. El compromís de Salut és donar visita en un termini màxim de set dies, tot i que actualment la majoria dels casos es tracten en un o dos. En aquesta visita inicial, la llevadora farà una entrevista per conèixer les setmanes de gestació i què ha passat perquè la situació hagi acabat en un embaràs no desitjat, i donarà informació a la dona sobre els dos mètodes possibles, amb els pros i contres. En el cas que esculli el quirúrgic, la dona serà derivada a un centre acreditat, habitualment una clínica privada perquè en els hospitals públics de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona no s’ofereix aquest servei. En qualsevol cas, la dona no pagarà res i tots els costos els assumirà Salut.

Si la tria és l’avortament farmacològic, caldrà tenir en compte si l'embaràs és de menys de 10 setmanes. En aquest cas, la llevadora administrarà la primera medicació, una pastilla de mifepristona que atura l’embaràs, i una segona píndola, de misoprostol, que provoca les contraccions prèvies a l’expulsió del fetus perquè al cap de 24 o 48 hores se la prengui a casa. En canvi, si la gestació és de més de 10 setmanes, la dona haurà d'anar a un hospital per rebre la primera pastilla sota supervisió mèdica i continuar amb el procés a casa.

Conscients que no sempre la informació que reben les dones és clara i entenedora, el protocol aposta per reforçar-la per facilitar la tria del mètode, en funció de les circumstàncies personals de cada dona, de si té o no suport familiar o vol amagar l'avortament, cosa que faria desaconsellable el mètode farmacològic. De la mateixa manera, marca l'augment de la dosi dels analgèsics que es donen a les dones per mitigar el dolor causat per les contraccions. Per reduir els riscos en les interrupcions quirúrgiques, s'aconsella l'aspiració amb cànula i no el raspatge, així com el control amb ecografia durant tota la intervenció.

Per a les entitats de dones, el protocol és una bona eina, però adverteixen que encara no es garanteix l'equitat en l'accés ni l'autonomia de la dona perquè a Catalunya no a tot arreu es pot escollir el mètode d'avortament, malgrat que en l'últim any Salut ha acreditat centres a Lleida, el Pallars, Manresa i Berga, que bàsicament es dediquen a fer avortaments farmacològics i obliguen les dones que opten pel mètode quirúrgic a desplaçar-se en alguns casos fins a 100 quilòmetres. Segons Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació Drets Sexuals i Reproductius, la farmacològica és una via que requereix un espai de confiança i de tranquil·litat del qual no totes les dones disposen, com les que pateixen violència masclista o no volen que s'assabenti ningú que estan embarassades.