Josep Figueras: "L’atenció primària ens ha salvat del covid, a Catalunya i a Espanya"

BarcelonaJosep Figueras és director de l’Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut, un partenariat vinculat a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que s’encarrega d’analitzar i promoure polítiques per als sistemes de salut europeus. Fa balanç amb l’ARA de l’impacte de l’emergència en els sistemes sanitaris després de vint mesos de pandèmia. 

Quin balanç fa l'Observatori de la gestió política de la pandèmia dels diferents països europeus?

— Sabem que en moments de crisi, les polítiques sanitàries, basades en l’evidència, i la política general, basada en la pressió, es barregen. A l’Observatori no fem política, avaluem els sistemes. Dit això, crec que a posteriori és molt fàcil demanar balanços, però també hem de ser conscients que fa vint mesos Brussel·les i els diferents governs prenien les decisions amb una incertesa científica molt gran. Parlem de debats com ara si la distància social adequada havia de ser d’un metre o de dos.

Però cada país ha actuat de forma independent. Com es valora això? 

— Suècia, Alemanya i Espanya no han gestionat el covid de la mateixa manera perquè cada país pren les decisions en funció del context polític, cultural i social. Però no es poden comparar escenaris. A Espanya ha destacat l’actuació de l’atenció primària, que és molt potent, mentre que a Alemanya ho ha estat la comunicació de risc, i a Holanda, la descentralització i la cogovernança entre l’autoritat nacional i la regional. Ara bé, no totes les decisions que s’han pres s’ha demostrat que funcionaven. En un primer moment es va decidir tancar l’espai Schengen i no ha quedat clar que fos la millor manera de tirar endavant.

Com ho han fet la Unió Europea o l'OMS?

— La UE i l’OMS actuen d’acord amb les eines que tenen. I són limitades. Potser els països haurien de delegar més competències a aquestes organitzacions, respectant sempre el principi de subsidiarietat, perquè cal una cogovernança que no hi ha hagut. El virus no entén de fronteres. El món és global i les decisions s’han de prendre de forma compartida. Si no som capaços de fer-ho, aquestes organitzacions no poden respondre de forma efectiva.

I en el cas d'Espanya i Catalunya?

— No m’atreveixo a traçar diferències entre els dos àmbits. El que sí que està clar és que el lideratge polític ha estat fonamental, un lideratge entès com la capacitat de liderar i alhora comunicar la incertesa, i que a nosaltres ens ha salvat l’atenció primària. Hi ha una formació en salut pública molt bona, de qualitat, que també està molt lligada a l’atenció primària, però amb problemes d’inversió i lideratge. Ha funcionat, però no té els recursos suficients per fer el rastreig de contactes. En aquest cas, la pregunta seria si hi ha prou recursos, i crec que a cap país europeu n'hi ha prou.

Europa ha patit molt pel material sanitari, les proves diagnòstiques i fins i tot els medicaments.

— I ara hem après que a Europa ens cal una agència de compra conjunta com l’Autoritat Europea de Preparació i Resposta a Emergències Sanitàries (HERA, en les sigles en anglès) per coordinar les reserves de materials o la fabricació de vacunes o tractaments. Defenso fermament que si tots els països europeus treballen plegats, no hi ha límits. Ho veiem amb les vacunes: [la presidenta de la Comissió Europea Ursula ]Von der Leyen no es va equivocar amb la compra conjunta, perquè d'altra manera els països petits no hi haurien accedit.

L'Observatori analitza sovint la resiliència per definir la capacitat del sistema de refer-se de xocs com el covid. Creu que els sistemes sanitaris europeus són resilients? 

— Hi ha d’alguns països més resilients que d'altres, però en tots hi ha problemes estructurals que s’han de treballar. El principal, que les autoritats no han aconseguit fer entendre què significa invertir en el sistema sanitari. Sempre s’ha vist com una despesa i no com una inversió en salut, benestar i creixement econòmic. El covid ha evidenciat que cal enfortir la salut pública i l’atenció primària. Per mencionar un exemple, Alemanya ha tingut una capacitat per créixer en nombre de llits molt gran, però perquè no ha tingut una primària potent que n’evités l’ocupació. 

Quina lliçó destacaria del covid?

— Crec que la política ha pres el lideratge i no sempre de manera prou informada per l’evidència o la ciència. I s'ha demostrat que el populisme ha fallat, amb exemples com els governs de Donald Trump o de Jair Bolsonaro. El lideratge també es basa en la capacitat de dir "No ho sé" o "M'he equivocat", sobretot en una situació tan complexa i desconeguda. Però a part d'això també hi hauria d'haver una coordinació horitzontal (entre ministeris) i vertical (entre el govern nacional i els regionals) més gran, però encara no s'ha entès que no l'important no és tant qui pren les decisions com que siguin coordinades i transparents.