L'Anas, el primer noi trasplantat alhora de cor i fetge a Espanya: "Ara vull estudiar física i matemàtiques"

BarcelonaL'Anas va néixer amb una malformació al cor: en lloc de dos ventricles, només en tenia un. Amb pocs mesos de vida ja va haver de passar per quiròfan. Els metges li van fer fins a tres cirurgies per assegurar la seva qualitat de vida i que la sang regués tot el seu cos. En l'última operació li van desconnectar unes venes del cor per connectar-les a l'artèria pulmonar i, així, garantir que la circulació arribés als pulmons, una tècnica que es coneix com a cirurgia de Fontan, en homenatge al doctor que la va idear. Gràcies a aquesta intervenció va poder fer vida normal: anava a escola, jugava amb els amics i feia esport. Als 13 anys, però, la sang va començar a fluir més lentament, va deixar d'anar a escola perquè no podia sortir de casa i alguns òrgans, com el fetge i els intestins, se'n van començar a ressentir.

La cirurgia de Fontan és una solució eficaç, però no és definitiva, ja que pot acabar provocant una fallida cardíaca, hipertensió pulmonar i problemes hepàtics. Això és el que li va passar a l'Anas, tot i que no és un cas gens habitual en pacients pediàtrics. Quan això passa, l'única alternativa d'aquests malalts és el trasplantament. Després de dos anys de classes particulars, dietes a mida i moltes visites a l'hospital, tant per urgències com per visites rutinàries, els professionals de l'Hospital Vall d'Hebron li van fer un trasplantament simultani de cor i fetge. És la primera operació d'aquestes característiques a l'Estat i ha estat un èxit. Ara l'Anas només pensa a recuperar la seva vida. "L'any que ve per sort començaré el batxillerat i a estudiar de manera continuada. Vull estudiar física i matemàtiques i m'agradaria fer recerca en electrònica i informàtica", explica amb un somriure.

Perquè aquest adolescent hagi pogut deixar l'hospital ha calgut una operació inèdita a Espanya que ha involucrat més de 30 professionals del Vall d'Hebron. "És una fita del programa de trasplantament pediàtric", ha celebrat aquest divendres el subdirector assistencial del centre, José Manuel Domínguez. Fins ara aquest tipus de trasplantament en hospitals espanyols només s'havia fet a un pacient adult a l’Hospital Gregorio Marañón. En menors d'edat hi ha molt pocs precedents a tot el món, la majoria als Estats Units. "Ara per sort ja no hauré d'anar a l'hospital cada setmana, per molt que m'estimi els doctors", ha dit l'Anas, rialler, durant la roda de premsa d'aquest divendres.

Òrgans fora del cos

Fins fa poc, i cada dues setmanes, l'Anas havia d'anar a l'hospital a rebre una transfusió d'albúmina, una proteïna de la sang. Per culpa de la circulació lenta de la sang va començar a fer fibrosi al fetge, que és el deteriorament del teixit sa de l'òrgan, una situació que pot desembocar en cirrosi. Per això era necessari trasplantar, no només el cor, sinó també el fetge. Una de les claus per poder fer aquesta intervenció ha estat l'ús d'una nova tecnologia anomenada Hope, que en anglès significa esperança i també és l'acrònim de Perfusió Oxigenada Hipotèrmica.

Aquesta tècnica permet alterar el temps que un òrgan pot estar fora del cos sense rebre oxigen ni nutrients. Normalment, en aquestes condicions, el cor aguanta unes 4 hores, i el fetge un màxim de 8 hores. Aquesta curta durada obliga a tenir un circuit molt ben organitzat per fer el trasplantament. Amb la tecnologia Hope es fa circular un líquid oxigenat a una temperatura molt baixa a través del fetge del donant per preservar-lo millor i que no pateixi danys mentre és fora del cos. D'aquesta manera, l’equip de cirurgia cardíaca pot fer el trasplantament de cor sense anar a contrarellotge.

Ara l'Anas ja té 16 anys i insisteix que només pensa a començar l'escola després de gairebé tres anys de classes particulars a casa. L'equip del Vall d'Hebron celebra que el temps de recuperació després d'aquesta intervenció ha sigut excepcional i fins i tot l'han de frenar en algun moment, quan vol córrer massa per cremar etapes després de tot aquest temps amb dificultats per moure's i tan vinculat a l'hospital. La seva mare, la Malika, ha agraït a tot l'equip mèdic que li hagin donat una "vida nova" al seu fill i també per a ella, que ja no viurà "amb preocupació ni amb alarmes cada dos per tres per anar corrents a urgències".