Investiguen la mort d'un científic a Barcelona i les mostres sospitoses de la malaltia que estudiava
Tres institucions indaguen si la defunció i la troballa al laboratori de la UB estan relacionades
BarcelonaPrimer va ser la troballa d’un congelador ple de mostres biològiques no identificades de la malaltia neurològica i mortal de Creutzfeldt-Jakob en un laboratori de la Universitat de Barcelona (UB). Després, la mort d’un investigador expert en aquesta patologia que mesos abans havia manifestat símptomes compatibles amb la malaltia. La gravetat dels fets ha dut la UB, titular del laboratori, a obrir una investigació interna per saber si tenen relació entre ells, segons ha avançat El País.
L’obertura de l’expedient ara fa tres mesos –al qual s’han sumat l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) com a institucions vinculades al científic finat– també vol desentrellar l’origen de les mostres. És a dir, identificar qui les va portar, com i quan, a un espai no apte per al seu tractament. Fonts coneixedores del cas afirmen que, de moment, ja s’ha descartat que arribessin a la Facultat de Medicina de la UB, a l’Hospitalet de Llobregat, seguint el circuit de bioseguretat preceptiu.
Fonts universitàries expliquen que a finals del 2020 van aparèixer de manera fortuïta un miler de mostres de líquid cefalorraquidi –que circula pels espais buits del cervell i la medul·la espinal– que eren sospitoses de ser infeccioses. Les va trobar Isidre Ferrer, que és catedràtic de Patologia i Terapèutica Experimental i membre de l’Idibell, en un congelador a 80 graus sota zero al laboratori 4141.
La majoria eren de persones amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob i altres demències neurodegeneratives, però també n’hi havia d’animals. Ningú no sabia com havien arribat allà perquè no hi havia cap registre d’entrada, cosa que trenca totes les regles i controls de transport i tractament de mostres per fer recerca. Ara bé, segons El País, estaven en un calaix reservat per al grup de malalties priòniques, concretament per a un investigador que feia un mes havia demanat la baixa perquè havia emmalaltit.
Tancament del laboratori
L’investigador de baixa patia símptomes compatibles amb la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, que és letal i no té tractament, i va acabar morint ara fa un any. “A finals del 2020 ens comuniquen una sospita de malaltia d’un investigador i la seva possible associació a unes mostres no registrades i potencialment sospitoses de ser infectives. Però nosaltres mai havíem tingut constància de cap accident laboral en aquest context”, explica a l’ARA el director de l’Idibell, Gabriel Capellà. Davant la troballa de les mostres i el risc que fossin infeccioses, la universitat va decretar el tancament immediat i la descontaminació del laboratori.
El científic, al qual els seus companys qualifiquen de prestigiós i brillant, s’havia incorporat al laboratori 4141 el gener del 2018 després de passar quatre anys especialitzant-se al Centre Mèdic Universitari de Gotinga (Alemanya), on va treballar a les ordres de la neuròloga Inga Zerr, referent internacional en la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. La seva principal línia d’investigació era la identificació de substàncies del líquid cefalorraquidi que puguin ser útils en la detecció de demències de progressió ràpida, com la malaltia que va posar fi a la seva vida.
En aquests casos, la proteïna priònica cel·lular (PrPC) canvia de forma (es plega incorrectament) i s’acumula de manera anormal (prions), causant una demència de progressió ràpida. L’esperança de vida és d’uns pocs mesos i els símptomes són greus: els afectats experimenten confusió i problemes de memòria, espasmes musculars i pèrdua de coordinació.
Segons un comunicat de l’Idibell, la causa de la mort d’aquest científic va ser una “possible afectació priònica”, que és una de les vies d’investigació sobre l’origen de la malaltia que ell estudiava, amb “una possible iatrogènia [una malaltia adquirida per contacte amb materials contaminats durant un procediment mèdic o científic]”. Ara les tres institucions investiguen si el científic va manipular les mostres perilloses sense autorització al laboratori 4141.
Dos anys sense anàlisis
“És inversemblant que pugui passar això; que arribin unes mostres que no estan acreditades enlloc i que no sapiguem d’on venen, que no puguem garantir la seva traçabilitat. Precisament per això tenim biobancs i formem els investigadors perquè coneguin els requisits”, afirma Capellà. L’Idibell subratlla que el seu comitè de bioseguretat mai ha autoritzat cap estudi amb mostres priòniques al campus de la UB perquè no disposa d’instal·lacions d’alta seguretat, que són necessàries per desenvolupar experiments amb elements d’alt risc biològic.
Segons Capellà, el 2018 els investigadors van demanar una autorització per treballar amb mostres priòniques, però el comitè va negar-s’hi. “Aquell mateix any vam fer un conveni amb el Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CReSA) per poder treballar aquesta mena de mostres en un ambient preparat, amb totes les garanties”, explica. El laboratori de la UB no té campana de bioseguretat ni en general està habilitat per manipular elements d’aquesta tipologia. Hi havien treballat unes vuit persones, algunes de les quals estan rebent suport psicològic pel neguit d’haver pogut estar en contacte amb el material.
També es va decidir enviar les mostres a les instal·lacions de màxima seguretat del CReSA, l’únic autoritzat per tractar aquests elements. Ara bé, les institucions implicades no van enviar a analitzar aquestes mostres sospitoses fins passats dos anys de la troballa. “Aquest cas és un exemple de la complexitat que suposa la coexistència d’investigadors contractats i consorciats”, admet Capellà. El desembre del 2022 les van remetre a un centre de referència del País Basc que té unes tècniques molt sofisticades per a la detecció de prions, el CIC bioGUNE, i els resultats van confirmar, el març d’enguany, que algunes de les mostres eren infectives. Amb tot, Capellà nega que es volgués “amagar” res i subratlla que la prioritat de les institucions era limitar el risc biològic per als investigadors. “I això ho vam assolir”, diu.
L’oficina de seguretat de la UB considera que les mostres podrien ser un problema només en cas d’inoculació accidental o ingestió durant la manipulació. Però una documentació interna, avançada per El País, constata l’alarma desencadenada al recinte. “Els tècnics i investigadors expressen la seva preocupació pel fet que, fins ara, no s’hagi pogut determinar l’origen de la malaltia del doctor. Els queda el dubte de si poden patir el mateix procés d’aquí a alguns anys a partir de la contaminació no controlada que es pot haver generat al laboratori”, assenyala un document del 22 de desembre del 2020. “Aquesta por els fa patir un estat d’angoixa permanent, amb problemes d’insomni i d’irritabilitat”, adverteix l’informe.