Intestins, cervell i placenta: publiquen l'atles que ha de revolucionar la medicina

BarcelonaDes del naixement fins a l’envelliment, quan s’està sa i quan es pateix una malaltia. Milers de científics d’arreu del món treballen de costat per resoldre les grans incògnites de la biologia humana: com es comporten les més de 37.000 milions de cèl·lules que ens formen, per què ho fan de la manera que ho fan i com es poden mantenir en un estat òptim. Per entendre com aquests elements essencials per a la vida canvien al llarg dels anys, interactuen entre ells i es diferencien de la resta, el 2016 va néixer el consorci internacional Human Cell Atlas (l’atles de la cèl·lula humana, en anglès), que actualment està format per prop de 4.000 investigadors d’arreu del món.

Vuit anys després, la plataforma ha publicat una primera entrega amb una quarantena d’estudis d’alta resolució i qualitat fent servir la genòmica i la intel·ligència artificial (IA). Un d’ells està dedicat a conèixer a fons el tracte gastrointestinal per comprendre les diferències entre les persones sanes i les que tenen malalties com la celiaquia, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. A partir de més d’un milió de cèl·lules de teixits de la boca, l’esòfag, l’estómac, els intestins i el còlon, un equip liderat per la immunòloga del Wellcome Sanger Institute Amanda Oliver ha pogut descobrir un tipus de cèl·lula intestinal que pot estar implicada en la inflamació i la resposta immunitària, i que podria ser un valuós recurs per investigar i tractar aquestes patologies.

Un altre estudi publicat aquest dimecres es fixa en l’esquelet i les diferències entre les cèl·lules que formen els ossos i els cartílags, les quals s’amagarien darrere de malalties com l’artritis. Però també n’hi ha un altre que, a partir de 70.000 cèl·lules de dones en el primer trimestre de gestació, proporciona una imatge detallada de la formació de la placenta i com proporciona nutrients i protecció a l’embrió. Aquesta informació serà clau perquè l’embaràs arribi a termini sense provocar riscos a la mare (hipertensió o diabetis) o a la criatura (restriccions de creixement, parts prematurs o avortaments), per exemple.

Ara bé, la joia de la corona serà –perquè encara tot és molt incipient– l’atles del cervell, l’òrgan més desconegut i divers, ja que es creu que hi ha subneurones encara per descobrir. En aquesta entrega es posen damunt la taula els canvis que pateix durant la seva maduració, amb l’objectiu d’estudiar com s’origina l’Alzheimer o l’esquizofrènia.

Un projecte ambiciós

L’objectiu ambiciós d’aquest atles, segons el consorci, és fer la medicina personalitzada més accessible i millorar els tractaments. “Aquesta iniciativa ja està transformant la nostra comprensió de la salut humana. Al crear un mapa de referència exhaustiu del cos humà sa –una mena de Google Maps de la biologia cel·lular– s’estableix un punt de referència per detectar i comprendre els canvis que hi ha darrere de la salut i la malaltia”, assegura Sarah Teichmann, copresidenta fundadora d’aquest projecte. Segons detalla, aquest atles tindrà un “impacte transformador en la biologia i la medicina”: “Preveiem que la seva informació revolucionarà a llarg termini l’assistència sanitària a tot el món”.

Fa anys que el consorci ha fet públics diferents atles cel·lulars temàtics (pulmó, cervell i retina) i ja s’estan fent divuit atles de teixits, òrgans o sistemes que, en un futur, completaran l’Atles Cel·lular Humà. “L'any vinent aproximadament”, segons Teichmann. “Si el Projecte Genoma Humà ens va donar el llibre de la vida, el Human Cell Atlas captura com cada cèl·lula del cos llegeix aquest llibre. Això només és possible ara gràcies a la col·laboració global, els avenços tecnològics i computacionals, i la ciència a gran escala”, afirma el consorci a la seva web.