Inspeccions a les residències de gent gran: poques i obsoletes
La Generalitat deixa sense avaluar una setantena de centres i incompleix així la llei que obliga a fer una auditoria anual com a mínim
BarcelonaLes inspeccions a les residències de gent gran són poques i segueixen esquemes obsolets per al model actual del servei que dificulten avaluar la realitat de cada centre. "Necessitem un altre tipus d'inspeccions per ajudar a transformar les residències", sentencia Andrés Rueda, responsable d'Ascad, l'entitat que aplega els directors dels centres. És el diagnòstic que fan també les famílies, la patronal Acra i la UGT, consultats per l'ARA. Tots reclamen un nou model assistencial per fer front a les necessitats dels usuaris, que són molt més dependents i més fràgils de salut que fa tan sols 10 anys.
Fins i tot la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, admetia en una compareixença parlamentària la necessitat d'augmentar les inspeccions. Segons el departament, el 2021 va ser l'any amb més activitat inspectora des del 2019: 955, un 93% de les 1.024 que hi ha. Això implica que la Generalitat continua sense complir la llei d'inspeccions aprovada el 1996 i que obliga a fer, com a mínim, una auditoria anual, tot i que el departament insisteix que ha inspeccionat totes les residències assistides i que la resta, fins a arribar a les 1.024, són en realitat llars residència, un distinció que difereix de les dades que sempre ha donat la Generalitat i de les que aporten actors del sector. El 2019, abans de la pandèmia, es van investigar 909 residències, i el 2020, amb la primera i la segona onada forçant les màximes restriccions, 929.
Per fer les inspeccions, els inspectors es traslladen a les residències per valorar quines són les condicions ambientals en què es troben els residents: si tenen prou espai, quins són els menús, si les ràtios de professionals de cada especialitat (auxiliars, gerontòlegs o fisioterapeutes) compleixen amb el mínim establert per llei i els plans de medicació, entre altres punts. "Els inspectors arriben amb un formulari tancat i van apuntant", explica Adrover, que assegura que les visites per regla general s'anuncien, cosa que permet a les direccions dels centres "preparar-se" i corregir o tapar les deficiències de falta de personal i, per tant, "es minimitza l'acció fiscalitzadora".
En canvi, Rueda nega la major i assegura que el centre en qüestió "mai sap quan es presentaran els tècnics del departament", i atribueix a la "llegenda urbana" que siguin visites programades. Per contra, sosté que són "inspeccions dures que poden durar fins a dos mesos" des que es produeix la primera visita fins que s'acaba el procés de presentació de documentació. Segons les mateixes dades de la conselleria, cada expedient va generar diverses actuacions i es van imposar 106 multes, sense que el departament hagi informat de quantes són per infraccions greus o molt greus. "És un nombre molt alt, un 10% de les residències són sancionades", il·lustra Rueda.
Però Rueda, com el sindicalista, sí que creu que ha arribat el moment de fer un canvi en els protocols d'inspeccions que ajudin a "transformar el model residencial", un procés que s'està accelerant per reparar els estralls de la pandèmia als centres, on abans de l'arribada de les vacunes el covid va fer autèntiques escabetxines. "Són plans d'inspeccions antics que no ens deixen evolucionar cap a la sectorització dels edificis i preparar-nos per a noves onades o crisis", es queixa el director, que en sintonia amb la gran patronal del sector advoca perquè el departament de Drets Socials, amb competències en aquests serveis, revisi uns procediments "excessivament rígids i obsolets" i adopti uns "valors de resultats i de qualitat", ja que considera que la normativa actual és "incompatible" amb l'atenció "centrada en la persona".
Deficiències nocturnes
Un metge que treballa en un grup creat per a control i seguiment dels protocols a les residències i que demana l'anonimat abona la tesi de nous formularis i nou model. Per una banda, afirma que els protocols "no responen a la realitat" per a un model de residents amb moltes necessitats sociosanitàries i, per l'altra, retreu que una visita a l'any és del tot insuficient per assegurar que els centres segueixen els estàndards de bioseguretat. "Les inspeccions s'haurien de fer a les nits, ja que de dia hi ha la cara amable de les residències –planteja aquest metge–. La nit és quan hi ha menys personal i, per tant, menys atenció". Per aquest motiu, diu, són habituals els residents lligats als llits –pràctica desaconsellada i denunciada per entitats dels drets humans– o que hi hagi una sobremedicació. Insisteix en aquest punt que hi ha residències que compleixen, però que el fet que la gran majoria siguin de titularitat privada –lògica d'empresa i de mercat– fa que per augmentar el lucre els sous de les plantilles siguin més baixos. Com més precarització, atenció més deficient, resumeix.
En aquests dos anys pandèmics, les famílies no han parat de denunciar el que consideren que ha sigut una negligència de l'administració pública de no haver vetllat per la seguretat dels centres. Els Estels Silenciats i la Coordinadora 5+1 coincideixen que tant Salut –que durant un any va assumir les competències– com Drets Socials han ignorat les queixes de les famílies. Per a la presidenta de la Coordinadora, María José Carcelén, les residències se saben "impunes" i subratlla que la vigència de les restriccions d'entrada de les visites a causa del covid està permetent "detectar i denunciar deficiències" i es pregunta si en el recompte d'auditories del departament es comptabilitzen les queixes que fan els familiars. "Hi ha residències que els surt a compte pagar la multa abans que solucionar el problema", assegura el metge.
