Insomni: un terç dels catalans dormen poc i viuen cansats

BarcelonaUn català que ara tingui noranta anys n'haurà passat prop de trenta, un terç de la seva vida, dormint. Quan el seu net, que ara en té vint-i-cinc, arribi a la seva edat, haurà dormit cinc anys menys. Aquest exemple, tot i que només es basa en estimacions, simplifica un problema complex i d'abast global: cada dècada que passa, perdem hores de son. Dormim menys, descansem pitjor. La Societat Mundial del Son alerta que l'insomni i altres alteracions relacionades amb el son ja són una amenaça de salut pública. El 45% de la població d'arreu del món, però sobretot la dels països més densament habitats, té problemes per dormir. Només a Catalunya –i la dada és extensiva a Espanya–, un terç de la població admet que no dorm prou entre setmana. Un 32% es desperta amb la sensació de no haver tingut un somni reparador, i un 35% reconeix estar cansat durant el dia. "Dormir malament és un peatge que paguem amb la salut: vivim més anys, però perdem temps de descans i qualitat de vida", avisa María José Masdeu, especialista en medicina del son a l'Hospital Parc Taulí i membre de la Societat Espanyola del Son. La privació de descans, voluntària o patològica, accelera l'envelliment físic i intel·lectual i predisposa a patir malalties cròniques com la diabetis, i patologies greus, com càncers i demències.

Els humans estem dissenyats per dormir dos cops al dia, al migdia i a la nit, però els nostres hàbits i estils de vida, basats en el contínuum llum natural-foscor nocturna, ens empenyen majoritàriament a concentrar aquesta activitat –tan essencial per al cos com respirar– en les hores en què el sol s'ha post, essencialment entre les 23 hores i les 7 h. D'aquí ve la norma no escrita que cal dormir vuit hores al dia. El nostre cervell, "una màquina biològica perfecta", segons Toni Esteve, president i fundador d'AdSalutem Institut del Son, necessita aquestes hores de descans ininterromput per cuidar del nostre cos i mantenir-lo en un estat òptim. "La seva missió principal és fer una posada a punt perquè els nostres òrgans es reparin i per consolidar les nostres emocions, la nostra memòria i l'intel·lecte", resumeix l'expert, que precisa que el cervell aconsegueix tot això treballant per fases. Cada nit les repeteix quatre o cinc vegades. Entre les 23 h i les 4 h, el cos prioritza el manteniment de la maquinària física (el metabolisme, els òrgans, els teixits). Entre les 4 i les 7 h, té cura de l'intel·lecte. 

Durada òptima del son per a cada franja d’edat

Mínim

Màxim

Nounats

(0-3 mesos)

14

17

Lactants

(4-11 mesos)

12

15

Infants petits

(1-2 anys)

11

14

Preescolars

(3-5 anys)

10

13

Escolars

(6-13 anys)

9

11

Adolescents

(14-17 anys)

8

10

Adults

(18-64 anys)

7

9

≥

Gent gran

(

65 anys)

7

8

Nounats (0-3 mesos)

14

17

Lactants (4-11 mesos)

15

12

Infants petits (1-2 anys)

11

14

Preescolars (3-5 anys)

10

13

Escolars (6-13 anys)

9

11

Adolescents

(14-17 anys)

8

10

Adults

(18-64 anys)

7

9

Gent gran

(≥65 anys)

7

8

Nounats (0-3 mesos)

14

17

Lactants (4-11 mesos)

12

15

Infants petits (1-2 anys)

11

14

Preescolars (3-5)

10

13

Escolars (6-13 )

9

11

Adolescents

(14-17 anys)

8

10

Adults

(18-64 anys)

7

9

Gent gran

(≥65 anys)

8

7

Font: Societat Espanyola del Son i National Sleep Foundation / Gràfic: Esther Utrilla

En general, i un cop s'arriba a l'etapa adulta, cal dormir entre 7 i 9 hores cada dia, si bé hi ha persones que poden dormir entre 6 i 8 hores o entre 8 i 9 hores (vegeu gràfic). Segons els experts consultats, però, dormir menys de sis hores acostuma a ser un senyal d'alerta: significa que la persona no dorm prou i no descansa bé, especialment entre setmana, quan s'ha d'estar més productiu, energètic i concentrat. "Anar contra natura, no dormint prou o en males condicions, és trair el cervell, perquè no li permetem cuidar de nosaltres i això, inevitablement, ens conduirà a emmalaltir i a tenir més probabilitats de viure menys", diu Esteve. 

La regla de les tres 'P'

Per a molts, anar-se'n a dormir és un petit plaer quotidià. Per a alguns, en canvi, és un sacrifici i, voluntàriament, s'autopriven del son i del descans. "El son és un pilar fonamental de la salut, com ho és la dieta equilibrada, l'exercici físic i el benestar mental. I els catalans no dormim bé: si no descansem les hores necessàries, amb qualitat i amb regularitat, tots els nostres sistemes orgànics i el nostre cervell funcionaran malament", assegura Masdeu. Segons l'especialista, més de la meitat de les persones que arriben a la seva consulta tenen aquesta concepció que dormir és una pèrdua de temps i hi dediquen menys temps del recomanat per poder mantenir hàbits socials i personals. "La nostra societat està muntada per estar actiu les 24 hores al dia, els set dies a la setmana, ser el màxim de productius i socialment actius per no perdre'ns res", assegura Masdeu, que apunta que els problemes del son comencen a aparèixer quan neix la llum elèctrica, ja que va difuminar la diferència entre dia i nit, i això desestabilitzar el cervell. 

A les consultes, però, el grup més nombrós és el de persones que voldrien dormir i no poden. El descans, per a ells, és una quimera. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), més d'un 10% de la població espanyola pateix un trastorn de son crònic i greu. La xifra, però, podria ser molt més elevada per l'elevat infradiagnòstic, ja que encara que molts trastorns del son són tractables o prevenibles, menys d'un terç dels pacients busquen ajuda professional. La neuròloga Odile Romero, cap de la unitat del son de l'Hospital de la Vall d'Hebron, explica que l'insomni patològic segueix la regla de les tres p: hi ha una predisposició genètica, un factor que el precipita i, si aquest no es corregeix, una alteració que acaba perpetuant-se.

"Els pacients arriben amb un autodiagnòstic. Per presentar-se ens diuen: «Dormo malament, tinc insomni». Però, des que comencen els problemes fins que demanen ajuda, passen anys", diu l'especialista. L'ideal seria que la persona es visités abans que passin tres mesos amb el son fragmentat per evitar que la situació s'enquisti. Com Lourdes Cañameras, que se sotmetrà a la prova del polígraf del son per controlar la quantitat i durada de les seves apnees nocturnes, una de les causes principals d'insomni al món que troba l'origen en l'obesitat. L'infermer li ensenya com s'haurà de col·locar abans d'anar a dormir a casa el petit dispositiu al voltant del pit, una cànula al nas i un sensor al dit per tal que, durant tota la nit, els aparells captin el seu nivell d'oxigen, la respiració toràcica i el flux respiratori. 

Efectes de la vida moderna

El 45% de la població dorm menys de set hores i un 10% menys de sis, segons un informe de la Societat Espanyola del Son, i ja l'any 2022 la prestigiosa revista The Lancet va dedicar el seu editorial als trastorns del son, i assegurava que són un problema de salut pública poc valorat malgrat ser "molt comuns i molt angoixants tant per als malalts com als seus companys de llit". L'ús de pantalles, com les dels telèfons, és un dels principals factors de risc: emeten una llum intensa i envien al cervell el missatge que és de dia, la qual cosa evita que la persona pugui iniciar el son. L'insomni també està estretament relacionat amb la vida moderna: l'estrès, el consum d'alcohol, el tabaquisme i la falta d'exercici estan associats amb alteracions del son, així com viure a la ciutat, on la contaminació lumínica i acústica impedeix el descans. I el remei sovint és pitjor que la malaltia: el consum de substàncies tòxiques, incloent-hi els psicofàrmacs que s'indiquen per a l'insomni, també alteren l'estructura de funcionament lliure del cervell a l'hora d'anar a dormir.

"L'element determinant per a la vitalitat és el temps dedicat al descans. Dormir és la nostra font d'energia. Digue'm com dorm i li diré com viurà", afirma Esteve. Però, a més de fatiga, cansament i excessiva somnolència diürna, la privació crònica de son produeix canvis metabòlics, endocrins i immunològics. Cada cop hi ha més evidència científica que la falta de son deriva en intolerància a la glucosa i diabetis, hipertensió, calcificacions a les artèries coronàries i obesitat. "Si estàs despert quan hauries d'estar adormit, el cor funcionarà com si estiguessis actiu, no es repararan les cèl·lules i experimentarà una sobrecàrrega de treball que, a la llarga i de manera sostinguda, pot generar hipertensió, angines de pit o infarts", explica Masdeu.

Segons Esteve, la falta de son té un impacte directe en el sistema immunitari i s'ha demostrat que també afecta la resposta que té el cos a les vacunes. També altera els mecanismes fisiopatològics que es relacionen amb el càncer: no dormir com cal augmenta la predisposició de tenir una malaltia oncològica, que sigui més agressiva o generi una pitjor resposta als tractaments. "I avui podem relacionar la falta de son amb demències com l'Alzheimer. La correlació entre son i malaltia neurodegenerativa existeix: qui dorm pitjor, té més risc de patir una malaltia neurodegenerativa", afirma. De fet, hi ha estudis que han demostrat que és possible anticipar un Parkinson entre deu i quinze anys abans sabent com dorm una persona. I un estudi de la Fundació Pasqual Maragall, especialitzada en la investigació de l'Alzheimer, ha trobat un vincle entre l'insomni i la malaltia neurodegenerativa. Si bé no és la causa directa, sí que seria un factor de risc.

"Si dormir no fos essencial, seria l'error més bàsic de l'existència dels éssers vius", afirma Luis de Lecea, professor del departament de psiquiatria a la Universitat de Stanford, als Estats Units, ja que hi dediquem (o hi hauríem de dedicar) gairebé un terç de la nostra vida. Per això, els experts advoquen perquè tant els especialistes hospitalaris com els d'atenció primària siguin conscients dels efectes crònics que la privació de son pot tenir en la salut dels pacients que hi arriben per hipertensió o diabetis. "La consulta del son hauria de ser una part integral de qualsevol consulta mèdica", afirmen.

Dossier Què ens passa quan perdem el son?

Següent

Què li passa al nostre cervell quan no dormim prou?

Vés a l’ÍNDEX