Infermeres, una cura amb moltes cares

BarcelonaA Catalunya treballen prop de 50.000 infermeres. Unes ens atenen a peu de llit, altres des del CAP, però totes cuiden la nostra salut. L’ARA entrevista dos perfils diferents per commemorar el Dia Internacional de la Infermera.

"Conec la versió més fràgil del pacient i rebo molta gratitud"

Neus Llarch, infermera de pràctica avançada a l'Hospital Clínic

La relació amb els pacients pot ser curta i intensa. De vegades dura només uns mesos, amb sort uns pocs anys, però cada nom i cognom li queden gravats a la memòria. D’una manera o una altra, li han deixat marca. Neus Llarch és infermera de pràctica avançada (IPA) a la unitat d’oncologia hepàtica de l’Hospital Clínic de Barcelona. És la figura que treballa colze a colze amb l’hepatòleg i seria el més semblant a una infermera especialitzada en la cura d’aquesta malaltia (si aquestes especialitzacions estiguessin reconegudes tal com reclama des de fa anys la professió). “Conec la versió més fràgil de les persones, en el moment més vulnerable de la seva vida. Esperen amb candeletes tota l’atenció que se’ls pugui donar i, de retorn, és increïble la gratitud i el grau de confiança que rebo”, explica.

Es necessita temps per assimilar un diagnòstic de càncer de fetge, una malaltia que malauradament encara té una expectativa de vida baixa. Si ja suposa un tràngol visitar-se quan el tumor només és una sospita, la constatació se sent com un míssil per a qui el pateix i el seu entorn. Llarch assegura que és normal que el pacient s'enfonsi davant del metge, a qui s’escolta per no perdre detall tot i que segurament no l’acaba d’entendre. I quan surt de la consulta, la primera professional que troba és ella, la IPA. “Li donem el telèfon de la unitat perquè pugui contactar amb nosaltres sempre que vulgui, perquè poder trucar a demanda en un ecosistema tan gran com un hospital tranquil·litza", diu. Li explica com funciona la biòpsia que se li farà, quants dies haurà d’esperar per obtenir resultats, l'informa de quines complicacions pot esperar i què ha de detectar per avisar-la. "I quan sent aquesta proximitat, quan l’eduquem per ser autònom i l’impliquem en la seva salut, la seva ansietat baixa i estalviem viatges a urgències i als CAP”, afirma.

Una IPA està en contacte estret amb el pacient i té els coneixements per liderar i prendre decisions complexes de cara al seguiment dels malalts. Al Clínic n’hi ha un centenar de diferents especialitats, dues de les quals treballen a oncologia hepàtica i fan més de 6.500 visites presencials i telefòniques. Controlen els efectes adversos dels tractaments, gestionen i eduquen malalts i familiars per enfrontar-se a la malaltia i a les complicacions i investiguen millors maneres d’atendre el pacient, adaptant-se a cadascun d’ells. “El pacient guanya qualitat d’atenció. No són cinc o deu minuts més d’atenció, sinó que es respecta el temps a cadascun d'ells”, diu.

Quan el càncer progressa o la teràpia fracassa, arriba el desànim i, al mateix moment, la contenció per part de la IPA. “Tant si hi ha alternatives com si s’ha de recórrer a l’atenció domiciliària, continuem allà, mantenint el contacte. Jo dic que són visites de mimos”, explica.

Llarch sovint es troba al carrer familiars de pacients que no han superat la malaltia. Ho viu amb alegria però també amb pena. “Saps que en aquell moment els trasllades a l'hospital, a un moment dolorós. Però també rebo molt d'afecte i gratitud”, afirma. 

"Per a la depressió hauríem de prescriure més anar al teatre"

Alba Brugués, infermera d'atenció primària

Cuiden de tu des d’abans de néixer vacunant la teva mare quan està embarassada i t’acompanyen en totes les etapes de la vida, aconsellant i estirant-te de les orelles quan els teus hàbits de vida no són prou saludables. No prenen tant de protagonisme fins que l’edat comença a passar factura o apareixen les primeres malalties i, quan arribes al final de vida, es queden i t’estalvien el patiment amb una injecció o simplement agafant-te la mà. Aquesta és la definició d’infermera que defensa Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària. “Som les referents de salut de les persones, de famílies senceres, i ho som durant tota la vida i tenint en compte les condicions socials i econòmiques que arrosseguen”, afirma. "Si un nen és diabètic –segueix–, s’involucra tota la família a conèixer com tenir una vida saludable convivint amb una malaltia crònica". 

Brugués treballa al CAP Can Bou de Castelldefels i assegura que durant anys l’atenció primària ha dedicat temps i esforços a emmascarar símptomes i a fer consultes ràpides sense conèixer a fons la problemàtica social que arrossega la persona, les esferes que poden afectar-la. “Per ser una bona infermera has de conèixer la comunitat on treballes i els actius que té a l’abast. Si coneixes el pacient més enllà del seu historial clínic, pots oferir-li una millor atenció que, per sort, no sempre ha de ser medicalitzada”, planteja. 

Les infermeres no poden receptar tots els fàrmacs que voldrien –necessiten la validació del metge, una qüestió que comença a revertir-se tot i que no a la velocitat que voldria el col·lectiu–, però tenen llibertat absoluta per fer prescripcions socials. “A una persona que té ansietat pots recomanar-li anar a tallers de relaxació. Per als que se senten sols o viuen un episodi de depressió, els hauríem de poder recomanar més anar al teatre, a l’obra que saps que fan a pocs metres del CAP. La comunitat té molts recursos per empoderar el pacient i la infermera els ha de conèixer”, assegura. 

Aquests instruments han d’ajudar les persones a ser més independents –continua– i a no dependre tant del sistema sanitari. “La infermera acompanya, guia, està al costat dels seus pacients, però són ells els que han de prendre les decisions sols, per ells mateixos i per la seva família”, afegeix.

Col·legiades de tot l’Estat

L’aspecte que més preocupa a Brugués és la falta de mans infermeres. “Es preveuen anys de precarietat en la cerca de professionals perquè durant anys no hi ha hagut una planificació per fabricar-les a les universitats i els pròxims deu anys tindrem una xifra alta de jubilacions. És molt greu”, assegura. Les últimes dades del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ho certifiquen: mentre que augmenta la xifra d’abandonament de la professió (1.327 des del 2020), el 35% de les noves col·legiades per exercir a Catalunya venen de fora. Des de principi del 2022, s’han col·legiat 347 infermeres i el 54% arriben des d’altres zones de l’Estat.