Alerta sanitària: Catalunya és on hi ha més contagis de gonorrea d'Europa

BarcelonaLes infeccions de transmissió sexual (ITS) avancen a Catalunya sense aturador. Cada any els casos creixen, de mitjana, un 32,4%, i, amb aquest ritme accelerat de nous diagnòstics, el nostre país s'ha convertit, de lluny, en el territori de l'Estat més afectat per dos dels contagis sexuals més comuns, la clamídia i la gonorrea. En aquest segon cas, a escala europea no hi ha cap estat amb una taxa de positius tan elevada. Segons l'últim informe de Vigilància epidemiològica de les ITS a Catalunya, a què ha tingut accés l’ARA, l'any 2022 es va registrar una taxa de gonocòccia superior als 140 diagnòstics per cada 100.000 habitants. Segons el cap del grup de recerca d'ITS de la Fundació Lluita contra les Infeccions i metge de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Oriol Mitjà, els països europeus amb més gonorrea tenen una taxa de 40 casos. "[La dada catalana] és una cosa mai vista", afirma l'infectòleg.

L'informe més actualitzat de les ITS a Catalunya constata que l'any 2022 es van notificar 31.946 contagis, és a dir, 12.080 més que l'any anterior. Això suposa pràcticament el doble d'infeccions per via sexual. De nou, la clamídia és la que presenta unes taxes d’incidència més elevades, ja que creix de mitjana un 40% des del 2016: ha passat de 30,8 casos per cada 100.000 habitants a 178,2, ja que l'any 2022 es van notificar 13.969 diagnòstics nous. Ara bé, si hi ha una ITS que viu una expansió significativa és la gonorrea. En un any, els casos de gonocòccia s'han incrementat un 53,9%, amb un total d'11.005 diagnòstics recents.

Tot i que es pot tractar amb antibiòtics –per via oral o amb injeccions–, l'eclosió accelerada de la gonocòccia posa en alerta els experts per un motiu: la resistència als fàrmacs. La capacitat dels bacteris d'escapolir-se d'aquests medicaments s'incrementa com més s'exposen al tractament. Per tant, si augmenten els contagis per via sexual, més persones necessitaran l'antibiòtic i hi haurà més risc de resistència antibiòtica. Si bé aquesta resistència encara no juga un paper important en els nivells de transmissió actual, és "molt preocupant" la deriva actual que descriu l'informe, segons Mitjà.

Més de la meitat (55,5%) dels 1.404 casos analitzats presentaven resistència a almenys un dels cinc antibiòtics analitzats, que són els més habituals. A més, de les 957 soques analitzades amb ceftriaxona, un dels antibiòtics de referència contra la multiresistència, tres van ser-hi resistents. Això és un fet "molt infreqüent que activa una llum vermella" en el control d'aquesta infecció, adverteix l'infectòleg.

Mitjà també assenyala que el repunt de casos de sífilis a Catalunya és "preocupant": mentre que als països europeus amb més incidència estan en 15 diagnòstics per cada 100.000 habitants, aquí l'any passat es va superar els 27 casos, amb unes 2.163 infeccions en total. Altres ITS també augmenten, com el limfogranuloma veneri, l'herpes genital i la tricomonosi.

Un terç afecten menors de 25 anys

Tot i que aquestes xifres s'han d'emmarcar en un escenari internacional de creixement –Europa viu una onada de contagis sexuals des de fa una dècada–, també evidencien que les estratègies de salut pública no estan funcionant. La conselleria de Salut admet que hi ha dos reptes que ho impedeixen: d'una banda, l'accés als serveis de salut sexual, que s'han de millorar; de l'altra, la falta de conscienciació i de promoció de comportaments sexuals més segurs, que cal reforçar perquè arribi a tots els col·lectius. "Malgrat els esforços que es fan per controlar les ITS, les intervencions són insuficients", lamenta Mitjà, que veu necessari que també s'aposti per la recerca i el desenvolupament de noves eines terapèutiques, com potencials vacunes, per frenar l'expansió de les infeccions.

Entre les prioritats per fer front a aquest augment de casos hi ha la recuperació d'estratègies de promoció de la salut i la direcció de polítiques preventives entre la població que té més predisposició per desenvolupar i transmetre aquestes infeccions. De fet, l'informe descriu que hi ha una part de la població a Catalunya a qui no li estan arribant aquestes mesures de prevenció i promoció de la salut sexual per "barreres culturals" que cal eliminar. Des del departament admeten que cal diversificar els programes de prevenció per adaptar-los a les condicions d'aquests col·lectius especialment vulnerables.

L'edat dels diagnosticats evidencia que, de moment, els elements de prevenció fonamentals estan fallant en un col·lectiu concret: els joves. L'informe assenyala que un terç dels casos (33,7%) correspon a menors de 25 anys. Mitjà qualifica d'"alarmant" aquesta dada, perquè "indica cap on poden anar les tendències en un futur", sobretot en un context en què l'augment de contagis ja és sostingut any rere any.

Un dels principals motius que han afavorit l'expansió de les ITS en els últims anys són els canvis de comportament en les societats europees. El nombre de parelles sexuals que té una persona s'ha incrementat, s'ha popularitzat l'ús d'aplis de cites com Bumble i Grindr que faciliten el sexe esporàdic i han augmentat les pràctiques sexuals amb més vulnerabilitat, com l'ús de drogues –que es coneix com a Chemsex–, amb les quals hi ha més possibilitats d'infecció, ja que permeten mantenir relacions durant moltes hores seguides i d'una intensitat més elevada. En canvi, l'ús del preservatiu ha disminuït.

Concentració a Barcelona

El pes de Barcelona en les xifres d'infeccions per via sexual a Catalunya és molt important pel volum de gent que hi viu i la concentració de població diana, és a dir, de determinats grups amb més predisposició per infectar-se i transmetre aquest tipus d'infeccions. Aquesta susceptibilitat és més alta a la capital catalana que a la resta del territori. Segons Mitjà, la demografia de la capital és comparable a altres nuclis urbans com Londres o Berlín i, per això, aquesta confluència és un dels motius pels quals a Catalunya el nombre d'infeccions no para de pujar any rere any.

El perfil demogràfic dels infectats a Catalunya és similar al de la resta de països europeus. Els homes es continuen infectant més que les dones, amb sis de cada deu casos (59,7%). De fet, la transmissió predominant és entre homes que tenen sexe amb homes, per la qual cosa és un "col·lectiu clau i prioritari en les polítiques de prevenció" per a Salut. Pel que fa a la coinfecció d'ITS i VIH, l'any passat va ser del 6,1%, i el grup amb el percentatge més elevat es va donar també en homes que tenen sexe amb homes. La clamídia és l'única ITS que principalment afecta dones heterosexuals, sobretot gràcies a les estratègies de cribratge, explica Mitjà, un altre dels motius pels quals ara es detecten més casos, ja que els programes de detecció permeten identificar també les infeccions asimptomàtiques.

Les recomanacions sanitàries indiquen que la població amb una vida sexual activa hauria de fer-se almenys un test de detecció d’ITS a l’any per tenir cura de la seva salut sexual, per assegurar-se que no s'han encomanat i que, al seu torn, tampoc no estan propagant cap ITS. Els col·lectius amb més exposició –persones que tenen múltiples parelles o que tenen sexe esporàdic en entorns d’oci, homes que tenen sexe amb homes i treballadores sexuals– se’ls haurien de fer cada tres mesos, seguint aquests consells.